▾ .com .cat
Esports
Lara Fernández, una campiona mundial gairebé invisible

ESPORTISTES SENSE RECOLZAMENTS

Lara Fernández, una campiona mundial gairebé invisible

La lluitadora toledana, també campiona d'Espanya de 'muay thai', ha de compaginar l'esport amb la feina en una gasolinera per continuar competint

zentauroepp51568861 coria del rio sevilla 31 10 2019 la deportista toledana200103211020

zentauroepp51568861 coria del rio sevilla 31 10 2019 la deportista toledana200103211020 / Fermin Cabanillas

6
Es llegeix en minuts
Noelia Román
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

En el seu món, el del ring i els gimnasos, gairebé tots la coneixen com la Lara Pizza Power perquè, segons la llegenda que ella mateixa explica entre rialles, és la pizza la que li dona la força.

Gairebé ningú sap d’on li ve l’energia a Lara Fernández (Toledo, 1996), campiona d’Espanya de ‘muay thai’ (53 kg) i campiona del món de K1 (59 kg), una d’aquestes joies de l’esport espanyol que sorgeixen per generació espontània.

«Un dia, a Cebolla, el meu poble, es va organitzar una vetllada de ‘muay thai’. Allà ningú el practicava i jo no sabia el que era, però, per curiositat, hi vaig anar amb el meu germà. Em va cridar l’atenció i vaig voler provar», afirma la lluitadora toledana en una conversa amb EL PERIÓDICO.

Des dels 14 anys

Tenia 14 anys, s’hi va enganxar i fins avui. Malgrat tot, i aquest ‘tot’ és molt: falta de recursos i invisibilitat en un país on el judo, el karate i el taekwondo continuen sent els reis de les arts marcials.

En el seu cas, el primer escull va ser el més fàcil de salvar: desplaçar-se cada dia a Talavera, a uns 30 quilòmetres del seu poble, per poder practicar en un dels gimnasos que oferien aquestes disciplines.

El K1 és una mena de ‘kick-boxing’ en què es permet l’ús d’un genoll per colpejar el rival. El ‘muay thai’, esport nacional a Tailàndia, afegeix, a més de l’altre genoll, els colzes.

El segon escull va arribar en forma de desavinences amb qui llavors era el seu entrenador i la va portar a entrenar-se sola durant uns mesos. Allò no podia durar si volia ser professional. De manera que va decidir anar-se’n a Coria del Río (Sevilla) per poder treballar amb Jaime Cantos, el seu entrenador i l’home que sempre li havia organitzat els combats.

«Jo havia acabat l’ESO, volia competir i veia que a Talavera no hi havia lluitadores de gaire nivell, així que, amb qui llavors era el meu nòvio, que també era lluitador, me’n vaig anar a Coria per poder-me entrenar amb el Jaime i tenir més combats», diu Lara Fernández.

I allà segueix, gairebé un dècada després, entrenant-se al costat de lluitadors –només una noia la va acompanyar durant un temps–, amb exigències de professional, però encara condicions d’amateur.

Falta d’ajuts

«A Espanya, costa horrors tenir combats i ja no et dic trobar patrocinadors. Les dones, a més, tenim moltes menys oportunitats que els homes. Una vegada el promotor d’una vetllada em va dir que les noies disputem cinc combats de dos minuts en comptes dels tres minuts dels nois perquè nosaltres donem menys espectacle i som més avorrides», afirma la lluitadora toledana contrariada.

«¡Però com hem de donar espectacle si no ens deixen fer-ho!», es queixa Fernández.

La falta d’ajuts federatius –el ‘muay thai’ no és esport olímpic i s’organitza en diverses federacions– i de patrocinadors obliga les lluitadores espanyoles a treballar en un altre lloc mentre s’entrenen i competeixen.

En els seus inicis a Coria, Lara Fernández ho va fer com a dependenta en una cadena de material esportiu. Els últims mesos, en una gasolinera on va haver de tornar l’endemà de disputar i guanyar el títol mundial a Bèlgica, el 30 de novembre. Allà supleix una baixa, se li acaba el contracte ben aviat i ja té en perspectiva una altra feina que li permeti continuar fent el que realment vol. 

«Així com un futbolista viu del seu esport, a mi també m’agradaria fer-ho i poder-me dedicar exclusivament al meu. Però no puc perquè el màxim que em paguen per un combat són 800 euros», explica a aquest diari la campiona mundial.

«Hi ha qui pensa que 800 euros per un combat d’entre 12 i 20 minuts no està malament. Però jo l’any passat en vaig tenir quatre i, l’anterior, només dos. I pel mig hi ha molts mesos de preparació amb moltes despeses», continua.

El recolzament del Betis

Els títols aconseguits el 2019 amb prou feines li han servit per aconseguir un patrocinador nou, una empresa de perfumeria i cosmètica que, a falta de més combats, segur que aprofitarà la seva bona imatge a les xarxes socials.

«És cert que he anat guanyant alguns adeptes, però qui més visibilitat m’ha donat ha sigut l’afició del Betis», afirma Lara Fernández, seguidora acèrrima del conjunt sevillà des que es va traslladar a Coria.

«Em va sorprendre que fessin viral un tuit en què se’m va acudir demanar-li a Joaquín la seva samarreta per utilitzar-la en un combat. La cosa va arribar fins a ell i es va fer realitat», explica qui també disfruta de l’amistat de Marc Bartra.

Des que va conèixer la seva història, l’excentral del Barcelona i els seus assessors donen un cop de mà a la lluitadora amb les propostes que rep per potenciar la seva imatge.

«És molt generós per la seva part i li estic molt agraïda», diu Lara Fernández, que en diversos combats va utilitzar la samarreta dissenyada pel Betis per celebrar el dia de la dona i aquesta temporada lluirà la del segon uniforme de l’equip andalús.

L’estrenarà, probablement, l’11 de gener, en el seu primer combat de la temporada, a la Xina, contra una rival d’aquell país i sense títols en joc.

El rodatge internacional és el més important per a les lluitadores que, com Lara Fernández, aspiren a competir un dia en el Glory K1, una mena de Mundial de Mundials en un esport que, de manera similar a la boxa, depèn dels promotors. Ells són els que organitzen les vetllades i els qui decideixen quins esportistes hi participaran.

Notícies relacionades

«El meu objectiu sempre ha sigut lluitar amb les millors al Glory K1. Si arribo a disputar el títol de 53-54 quilos i el guanyo, seria un somni complert», afirma la toledana. 

«Però aquí no hi ha cap calendari estipulat. I si jo vaig poder competir pel títol mundial de K1 a Bèlgica va ser perquè el promotor de la vetllada va contactar amb el meu entrenador i l’hi va proposar. No era el meu pes, però vaig acceptar per tenir un altre combat més. Si no et coneixen, és molt difícil que et truquin per fer vetllades», diu la campiona espanyola, amb l’esperança de repetir l’èxit de la temporada passada –quatre victòries en altres tants combats i dos grans títols– i guanyar patrocinadors i visibilitat. 

Temes:

Esport femení

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. Apagada Red Eléctrica sospita d'una desconnexió massiva de plantes solars abans de l'apagada
  2. Andrés Iniesta: "No sempre tot és bonic, ni per a mi ni per a ningú"
  3. Lluita contra el frau Hisenda et vigila: aquesta és la quantitat màxima que pots pagar en efectiu
  4. Energia Red Eléctrica ja va alertar al febrer del risc de "desconnexions severes" de llum pel 'boom' de les renovables
  5. Habitatge Gonzalo Bernardos avisa els espanyols: «Els que es vulguin comprar una casa s’han d’afanyar»