Les millors de l'any

No és una persona sinó 23. Són esportistes, les que unides representen el millor de l’any segons la revista ‘Time’. I si la selecció femenina de futbol dels Estats Unitsha arribat a aquesta portada i a aquest reconeixement és perquè els seus mèrits han transcendit, precisament, l’esportiu.

The U.S. Women's Soccer Team is TIME's 2019 Athlete of the Year #TIMEPOY https://t.co/POPdUBWsK6 pic.twitter.com/UX8GyRWJgV

— TIME (@TIME) 11 de diciembre de 2019

Es podria dir que el setmanari, que també ha escollitGreta Thunberg com a persona de l’any en general, està buscant les pessigolles al president dels Estats Units, Donald Trump, tan donat a insultar i criticar la jove activista climàtica sueca com a Megan Rapinoe, la cocapitana de la selecció que aquest estiu a França va conquistar el seu segon mundial consecutiu, una cosa que abans només havien aconseguit les futbolistes alemanyes. Això, no obstant, seria minimitzar les fites que meriten la pluja de reconeixements per al’equip dirigit per Jill Ellis, una combinació de veteranes i principiants que s’han convertit en figures dins i fora del camp.

Quan 60.000 persones van atapeir el Parc Olympique Lyonnais per veure en directe el partit que acabaria amb el 2-0 definitiu dels EUA sobre Holanda, més que cap himne nacional es va sentir una reclamació: «¡paga igualitària!». 260 milions d’espectadors al voltant del món, un rècord d’audiència, van sentir i en molts casos es van afegir a aquest clam. I la lluita que les nord-americanes havien iniciat amb una demanda per discriminació contra la Federació de Futbol del seu país el 8 de març, dia internacional de la dona, es va fer global.

A l’agost, no gaire després del triomf a França i després de ser rebudes, homenatjades i reivindicades com a heroïnes per prop d’un milió de persones a Nova York, les negociacions es van trencar i la guerra als tribunals continua endavant, amb cita prevista per al maig. I tot i que les campiones preferirien centrar-se en el seu esport, o a preparar-se per a Tòquio on buscaran fer història com a primer equip amb títol seguit de Mundial i Jocs Olímpics, la reivindicació ja forma part de la seva pràctica. «Podien haver-se centrat en si mateixes, en canvi van decidir posar els focus sobre la bretxa salarial no només per a les dones al futbol, sinó per a les dones a tot el món», aplaudeix a ‘Time’ Jennifer Klein, directora d’estratègia i política del grup Time’s Up.

Mai abans Nike havia venut tantes samarretes de futbol com les d’aquesta selecció, aquesta que abans dels partits a França es reunia 30 minuts tota sola, sense personal tècnic, per mirar-se les cares, conèixer-se millor, plantejant-se com guanyar però també permetent-se «ser vulnerables», com ha explicat a ‘Time’ Alex Morgan, la cocapitana, que serà mare a l’abril i que, per raons que no s’han explicat, no apareix a la foto de portada. Però és que mai un equip esportiu nord-americà havia tingut tant pes o influència en converses que superen l’esport.

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

«Hi ha alegria a l’adonar-te del teu poder», «som en un moviment, no un moment»,ha dit a la revista Rapinoe, la més icònica representant de la selecció, que aprofita aquest estatus per elevar les converses obrint-les a la igualtat de drets per a la comunitat LGTB o a la justícia social i racial.

Aquesta mateixa setmana, per exemple, la flamant Pilota d’Or il’esportista femenina més esmentada el 2019 a Twitter, rebia també individualment el reconeixement de ‘Sports Illustrated’ com a esportista de l’any i al recollir el guardó va aprofitar per recordar a la revista que encara té feina per fer. «¿De veritat soc només la quarta dona que mereix aquest premi? ¿De veritat tan pocs escriptors de color mereixen publicar articles? ¿De veritat tan poques veus de dones mereixen ser sentides i llegides en aquesta publicació?», va plantejar. I la seva pròpia resposta ho diu tot: «No ho crec».

Rapinoe, elegida Deportista del Año por Sports Illustrated, volvió a tomar el micrófono:

"¿Es verdad que soy sólo la cuarta mujer en merecer el premio? No lo creo. ¿Es cierto que sólo pocos escritores de color merecen aparecer en esta revista? No..."pic.twitter.com/GMHLjTNUHk

— mexicoversus (@mexicoversus) 11 de diciembre de 2019