Anglaterra plora la derrota a la final de rugbi

Els anglesos estaven enganxats a les pantalles de televisió de tot el país mentre els 15 homes de blanc desfilaven per la gespa a punt d’enfrontar-se a Sud-àfrica a la final de la Copa del Món de Rugbi. Eren les 9 del matí a les illes, el partit es jugava al Japó, però a uns 10.000 quilòmetres l’emoció arribava a un punt àlgid.

Anglaterra feia 12 anys que no arribava a la final de la Webb Ellis Cup i la possibilitat de veure el capità Owen Farrell aixecant-la va aturar el país. Milers de pubs van obrir aviat per emetre el partit servint pintes matutines per escalfar el cos i distreure els nervis. Només a Londres, l’Evening Standard va estimar que van obrir uns 2.000 i a part una gran quantitat de clubs de rugbi que també es van omplir. Desenes de milers de seguidors de la Rosa van viatjar al Japó sense entrades amb l’esperança d’aconseguir-ne alguna o, almenys, de ser a prop del moment històric.

Joia després de guanyar els All Blacks

Després d’eliminar els totpoderosos All Blacks en la semifinal, es confiava en poder emular la gesta de Sir Clive Woodward el 2003. Però les enormes expectatives van xocar amb una derrota sense pal·liatius. A la ràdio, el periodista de la BBC Matt Dawson resumia el sentiment popular al final de la trobada: «Estem acabats, els sud-africans no van estar un pas per davant, sinó dos o tres».

Notícies relacionades

La segona i exitosa pell que cus Flick al Barça

Flick s’entossudeix que Gavi vagi al Mundial

Al Black Lion de Manchester, a rebentar, els crits i joia inicial van acabar en silenci i fins i tot algunes llàgrimes com lesd’Amy, una dona de 30 anys que havia seguit el partit al costat del seu pare. «És la nostra tradició familiar anar al pub a seguir els partits de rugbi d’Anglaterra. Avui era optimista i estàvem entusiasmats, però això... ha sigut massa».

No obstant, Sam, un senyor jubilat silenciós de 71 anys, amb els ulls vidriosos diu que sent «orgull» perquè el rugbi «ha tornat unir els anglesos». «Feia temps que no veia gent amb tantes esperances, avui ha sigut un dia d’emocions fortes i això ajudarà el país. Amb el temps ho valorarem més».