Els Nationals de Washington guanyen les seves primeres Sèries Mundials de beisbol

No són les lleis de la física, però sí les lleis de l’esport. El factor camp se suposa que és com a mínim un avantatge.L’equip de casa té l’escalf de l’afició, coneix bé les imperfeccions de la gespa, dorm al seu llit la nit anterior al partit i no ha d’alterar les seves rutines. Però en aquestes Sèries Mundials de beisbol aquestes lleis han sigut dinamitades com mai abans en l’esport nord-americà. En els set partits entre els Washington Nationals i els Houston Astros l’equip de casa no ha guanyat ni un sol partit, un monumental anticlímax domèstic que va acabar resolent-se dimecres a la nit a Texas. L’equip de la capital es va imposar a domicili per 6 carreres a 2 per conquerir les seves primeres Sèries Mundials contra tot pronòstic. 

La victòria dels Nats és la victòria del multiculturalisme i la diversitat ètnica en plena era de desencadenat xovinisme trumpista. D’un equip ple de cognoms que embarbussen la llengua de l’anglosaxó mitjà. Parra, Gomes, Suzuki, Soto, Rendón, Cabrera, Guerra i Sánchez. D’un equip que balla literalment a la banqueta cada vegada que anota un home run com si el beisbol fos una classe de merengue i que ha fet d’una cançó de bressol per a nadons insomnes, el ‘Baby shark’,l’himne oficiós de la seva afició i el seu estadi, el Nationals Park. Els Nats també són, per la seva mitjana d’edat,l’equip més vell de l’MBL, un grup d’esportistes que ha aconseguit posar d’acord demòcrates i republicans en una ciutat on mai estan d’acord. Un bat, un guant i una pilota han resultat ser el millor antídot contra la tòxica polarització política. 

Com en les grans històries nord-americanes, ha guanyatl’‘underdog’, l’equip pel qual gairebé ningú apostava ni un dòlar. Al maig, després d’haver perdut 31 dels primers 50 partits, les estadístiques donaven als Nats un 1% de probabilitats de conquerir el títol. I s’enfrontaven al millor combinat de la lliga regular, uns Astros amb impecables llançadors i batedors, que jugava les seves segones Sèries Mundials en tres anys i que ja va aconseguir el títol el 2017. Però al final ha pogut més l’exultant camaraderia de l’equip que entrena Dave Martínez i l’entusiasme de la seva ciutat adoptiva, que no guanyava el campionat des de 1924, quan els seus piloters es feien dirWashington Senators. 

La capital dels Estats Units no va tenir equip de beisbol entre 1971 i el 2005, quan va recalar a la vora de l’Anacostia la franquícia dels Nationals, fundada a Mont-real fa mig segle. Però aquesta prolongada síndrome d’abstinència, que alguns van interpretar com una maledicció històrica després que l’equip perdés els seus tres partits seguits a casa tot i avançar-se amb dues victòries a Houston en l’inici de la sèrie, s’ha compensat ara amb escreix. Ho ha fet amb l’èpica pròpia de l’esport més novel·lesc junt amb la boxa de l’embotit menú esportiu de què disfruten els nord-americans. 

Notícies relacionades

La segona i exitosa pell que cus Flick al Barça

Flick s’entossudeix que Gavi vagi al Mundial

Els Nats no només van començar la lliga tastant el fang, també va arrencar així l’últim partit d’aquestes Sèries Mundials, les nou entrades que decidirien el campió. Els Astros es van avançar amb dues carreres i durant dos terços del matx els Nationals van ser incapaços de batre amb encert les boles enverinades del llançador Zack Greinke, superb fins que el seu entrenador va decidir enviar-lo a la banqueta. Va ser ja a la setena entrada, a dos del final, quan Rendon va batre el primer home run, seguit pocs minuts després d’una segona pilota a la graderia deHowie Kendrick, un dels herois d’aquesta sèrie final. L’equip que s’havia arrossegat com un zombi en la vigília deHalloween va començar a rapejar amb rimes llatines, negres i blanques en un ball sense passos enrere. 

Els petards i les sirenes de policies van trencar el cel plujós de Washington, mentre a les tavernes vestides del vermell local corrien les abraçades i la sensació legítima d’estar davant d’un moment històric. La capital sòbria es va emborratxar i per uns instants va deixar de ser la ciutat més odiada d’Amèrica. Una condició que probablement ja es va guanyar a ulls de la meitat del país diumenge passat, durant la cinquena trobada de la sèrie, quan els seus aficionats van esbroncar torrencialment el president Donald Trump al ser enfocat per les càmeres en l’únic partit al qual ha assistit. No només això. Part del públic va cridar «tanquin-lo», el crit de guerra que Trump va popularitzar contra la seva rival Hillary Clinton durant la campanya del 2016.