Zidane i Simeone, o una complexa reconstrucció

El Madrid i l’Atlètic tanquen el curs amb una cosa en comú. Els dos equips estan obligats a reconstruir-se després de veure com han tancat la temporada en blanc amb projectes ja esgotats. Zidanese’n va anar perquè va detectar que havia arribat al màxim i ha hagut de tornar de manera imprevista per regenerar l’equip blanc. Simeoneveu esgotada la idea original i ha de reformular-la de manera urgent.

 

Zizou, més secretari tècnic que entrenador

Fa gairebé un any el Madrid va guanyar a Kíev la tretzena Champions i va enterrar, llavors sense saber-ho, el seu cicle hegemònic a Europa. Va guanyar el Liverpool del lesionatSalah(3-1) i va perdre, immediatament,Cristiano.Bale, que ha seguit aquesta temporada, també. I Zidane, que no es veia amb forces per continuar tement-se el pitjor. En una temporada, el club blanc ha devorat dos entrenadors (Lopetegui i Solari), i ha recorregut, de nou, aZizou fins i tot abans del previst. 

Ara ja no exerceix de tècnic que gestiona un grup d’èxit sinó que no pot equivocar-se en el seu nou rol de secretari tècnic. Ja li ha dit a Bale i Keylor Navas, el porter de les tres Champions, que es busquin equip, igual com li passarà, entre d’altres, a Ceballos, Marcos Llorente, potser Kroos i qui sap si fins i tot a Isco. Zidane ha d’encertar en llocs estratègics d’un nou Madrid amb vell capità: Sergio Ramos. Courtois, que ha deixat rastres inquietants el seu primer any com a guardià del Bernabéu, és el primer pilar, junt ambMilitão, el jove central del Porto.

A l’espera, és clar, que es faci oficial aixòd’Hazard (pagarà 100 milions al Chelsea per un futbolista que queda lliure el 2020) i s’obsessiona a reclutarPogba, malgrat les reticències de Florentino. 

Inventar un altre cholisme

Té més socis que mai i un estadi espectacular i modern que acollirà la final de la Champions. Però el cholisme, en la seva versió original, ha donat símptomes d’esgotament. Gabi, Godín, Juanfran, Filipe Luis, potser Lucas Hernández (va preferir anar-se’n al Bayern de Munic que seguir amb Simeone), i Griezmann, que va comunicar al club la seva marxa, retraten la descomposició de l’Atlètic.

Un equip que acabarà segon a la Lliga darrere del Barça de Valverde, però que fa temps que emet senyals d’alarma. El Girona, que acaba de baixar a Segona, el va eliminar de la Copa i la Juventus de Cristiano va saber remuntar el 2-0 inicial per privar-lo del somni de jugar la final a casa seva.

 L’Atlètic va anunciar aquest dimarts que ha arribat a la xifra de 128.249 socis, un 5% més que la passada temporada. Mai havia tingut tants aficionats, el doble respecte a quan va arribar Simeone el 2011. Però tot s’acaba. Fins i tot la gran obra del Cholo, capaç de jugar dues finals de Champions amb el Madrid (totes dues perdudes) i d’arrabassar-li una Lliga al Camp Nou al Barça del Tata.

Notícies relacionades

El Barça acomiada l’any guardant-se Pedri per al derbi

Una victòria que no canvia res

Només Koke, convertit ja en primer capità, queda com a fil conductor d’un equip que s’ha de reinventar perquè les primeres solucions cholistes no han anat bé. 

Diego Costa va demostrar que les segones parts mai solen ser bones i Lemar va acreditar que els diners (va costar 70 milions, el fitxatge més car del club) tampoc donen la felicitat. I Griezmann es va quedar trencant l’ecosistema del vestidor amb salari de megacrac i clàusula terrenal: baixa de 200 milions a 120 euros. Per això, dimarts a la nit va anunciar que se n’anava. Oblak, que va renovar fa poques setmanes, també s’ha deixat una porta oberta. Va firmar un nou contracte amb nova clàusula: va pujar de 100 a 120. Per si de cas. Al Cholo, l’entrenador més ben pagat del món, li exigeixen remeis eficaços.