desaparició periodística

Mor el locutor Héctor del Mar, als 76 anys

Nascut a l'Argentina, va popularitzar, sobretot, les seves retransmissions esportives i la seva peculiar forma de cantar els gols

hector-del-mar

hector-del-mar

3
Es llegeix en minuts

El locutor Héctor del Mar, nascut a l’Argentina i que va desenvolupar gran part de la seva carrera professional a la ràdio i televisió espanyoles i va ser conegut com ‘l’home gol’, ha mort víctima d’un infart, als 76 anys.  Va néixer a Mar del Plata el 22 de novembre del 1942 i va aconseguir la nacionalitat espanyola l’abril del 1978. Es va convertir en locutor professional als 21 anys i va realitzar pràctiques a Radio Nacional de l’Argentina, com a locutor de continuïtat.

Després, va passar per Radio Argentina, on va realitzar el microprograma ‘Disculpe, soy joven’, el Canal Siete de televisió, Radio Bergrano, Ràdio el Mundo, el Canal Nuevo, on va ser moderador d’un espai d’esports, i Canal 13 de ràdio, en què va presentar l’espai ‘Buenas tardes, mucho gusto’. També va realitzar incursions al teatre.

Va arribar a Espanya el desembre del 1972, en principi per fer doblatges de pel·lícules per a la RAI, tot i que també va intervenir en tres pel·lícules, la titulada ‘Madres solteras’ (1975), d’Antonio del Amo, i dues coproduccions per Franco Nero.

A mitjans dels 70 va començar a treballar a la ràdio espanyola, primer a Radio Centro, on va presentar ‘Mundo iberoamericano’ i ‘La hora del sonido’, i en la qual va coincidir amb Pepe Domingo Castaño i Pepe Cañaveras. També va escriure durant anys al desaparegut diari 'Pueblo'.

A continuació, va passar a Radio España, on es va encarregar de la publicitat en les retransmissions esportivesd’Andrés de Sendra, i el 1976 va arribar a ‘La Voz de Madrid’, en el qual es va iniciar en retransmissions esportives en l’espai ‘Domingo Deportivo Español’ i en què va fer famós el seu crit de "goool", que va estrenar en el partit Reial Madrid-Peñarol de Montevideo, al Trofeu Teresa Herrera, el 13 d’agost del 1976.

La seva peculiar manera de cantar els gols va arribar a prolongar-lo fins a 30 segons i el més famós va ser el que va cridar el 30 de setembre del 1977 quan Rubén Cano va marcar el gol a Iugoslàvia que va donar l’accés als espanyols per disputar el Mundial de l’Argentina 78. A més, va arribar a gravar el disc de llarga durada ‘¡Goooooooooles!’ amb els millors gols del Reial Madrid.

El 1977 va passar a treballar a Radio Intercontinental, en què, a més de ser director artístic del mitjà, va presentar els espais ‘La hora del sonido’, amb María Elena Doménech, ‘Mundo iberoamericano’, pel qual va rebre un Micròfon d’Or, i les retransmissions esportives dels diumenges. Per aquestes dates, també va realitzar un espai a Televisió Espanyola.

El desembre del 1981 va substituirJosé María García a la cadena SER al capdavant de ‘Carrusel deportivo’ i ‘El partido de la jornada’, mitjà que va deixar a finals del 1985 per tornar a Radio Intercontinental, on les seves retransmissions esportives li van reportar una Antena d’Or el 1990. Després, va passar a Radio España i a Radio Libertad.

En paral·lel a la seva activitat radiofònica, des de començaments dels 90 va ser l’encarregat de popularitzar en diferents televisions espanyoles el ‘pressing catch’, que combina la teatralitat amb la preparació física dels seus lluitadors. Primer a Telecinco a ‘Pressing catch’ (1990-94), des del 1994 a Eurosport, entre el maig del 2006 i el 2010 a Cuatro i a Canal Plus a través dels espais ‘Pressing catch: Smackdown’, i des de setembre del 2010 a Marca TV amb els programes ‘Raw’ i ‘Smackdown’.

Notícies relacionades

A més, a Cuatro va presentar ‘Gladiadores del siglo XXI’ (2008), en què els concursants se sotmetien a dures proves físiques, i les retransmissions de partits de ‘slamball’ (2009), un nou esport que als Estats Units combina el bàsquet i futbol americà. El 1997 va col·laborar en la presentació del programa ‘Qué apostamos’, a TVE, junt ambAna García Obregón  i Ramón García.

És autor de llibre ‘Más Pressing Catch que nunca’ (2008), juntament amb Fernando Costilla, el seu company en les narracions d’aquest esports espectacle des de la seva etapa a Cuatro i Canal Plus. Entre altres ocupacions, va ser vicepresident de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Radiofòniques d’Espanya, entitat constituïda el 1997.