Victoria desoladora del Madrid a Valladolid

El Reial Madrid va aconseguir aquest diumenge una victòria llastimosa amb un joc reprovable que no cura les ferides, però dona temps al Madrid per continuar perfilant el seu projecte de futur. Dos errors flagrants en defensa i una acumulació ingent de mala fortuna del Valladolid van propiciar que un Madrid erràtic i apagat es retrobés amb la victòria en un mes fatídic que ha deixat la temporada sentenciada i el projecte de Solari ferit de mort.

Més o menys forçat per les circumstàncies, Solari va dibuixar un equip amb preponderància de centrecampistes, amb Ceballos i Modric sortint des de les bandes i un doble pivot amb Kroos i Modric que va superar per intensitat el Valladolid.

Cinc minuts bojos

Amb la transcendència classificatòria del Madrid traslladada al partit, l’equip de Solari va caminar amb una tíbia intenció fins que el Valladolid va demostrar la fragilitat dels blancs en cinc minuts bojos dels quals va sortir indemne, gairebé sense creure-ho, gràcies que Alcaraz va enviar als núvols un penal evident d’Odriozola, que el VAR va anul·lar per un fora de joc de centímetres un gol de Guardiola i que, moments després, el davanter va tornar a rematar a gol en posició antireglamentària.

El Valladolid va poder progressar i trencar línies del rival sense problemes, amb una velocitat que evidenciava la falta de competitivitat del Madrid. Cada atac local produïa una situació de gol i el pla dels de Solari no semblava més que una conjunció d’improvisacions.

El Valladolid, necessitat, immers en el que ja és una baralla de cinc per tres llocs de descens, semblava un equip llançat en el millor moment de la temporada, malgrat haver aconseguit un gol en els últims cinc partits. Els de Sergio semblaven recórrer la banda amb avió mentre els blancs anaven a pedals.

La desconfiança es va apoderar d’un Madrid tenallat, sense mobilitat ni vocació ofensiva, temorós davant d’un Valladolid superior que, a la tercera, va trobar el premi. Keko va tornar a aconseguir un buit per treure el centre des de la banda defensada per Ceballos i Reguilón, un laboriós Guardiola va col·locar la rematada al cor de l’àrea perquè, ja sense interferències, Anuar posés un 1-0 al marcador que encara semblava curt.

La millor ocasió del Madrid, enmig d’una lleu reacció, va ser una rematada cap a la seva pròpia porteria d’Antoñito. En el córner, el porter Masip va colpejar l’aire en comptes de la pilota i Varane va recollir un rebuig mans per aconseguir un gol i un empat que els de Solari no havien buscat més que amb tebiesa i inexperiència.

Com si ja hagués acabat la temporada i l’equip estigués de vacances, van arribar els errors en entregues senzilles i la falta d’intensitat d’un Madrid que semblava voler deixar passar el temps amb una circulació lenta i poc nociva.

El segon temps va començar amb dues ocasions molt clares d’un Valladolid que reforçava la creença en el seu pla en cada incursió ofensiva i, alhora, seguia fent mal a la imatge d’un Madrid erràtic en atac i pusil·lànime en defensa.

Remuntada inversemblant i immerescuda

Però un altre error del Valladolid li va tornar a donar vida al Madrid: Óscar Plano va arrossegar a l’àrea Odriozola, actiu en atac i un perill per a la seva defensa, i Benzema va convertir el penal per posar per davant els de Solari de manera inversemblant i immerescuda.

Notícies relacionades

Vine a escalar i queda't a dormir

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

A força de vicissituds, el Valladolid va anar perdent la fe i el Madrid, sense capacitat per crear massa joc, va trobar a la pilota parada el camí cap als minuts més còmodes de l’últim mes de competició. Benzema va rematar lliure de marca, sense oposició, un córner al caire de l’àrea petita i el partit va acabar entre la impotència del Valladolid, que va estavellar una pilota al pal, i l’esforç blanc per mantenir una imatge digna, malgratl’expulsió de Casemiro, cristal·litzat enl’últim gol de Modric amb el rival abocat.

Així ho hem narrat en directe: