A LA RECERCA DE LA SALVACIÓ

L'Osca fitxa Enric Gallego, un obrer català del futbol

El davanter fins ara de l'Extremadura, de 32 anys, s'havia convertit en el gran reclam de Segona gràcies als seus 15 gols

L'Osca fitxa Enric Gallego, un obrer català del futbol
Es llegeix en minuts

Sergi López-Egea

La paraula ‘obrer’ va perfectament lligada també al món del futbol. Obrer és el que treballa, gairebé sempre en l’anonimat, i amb la suor del front aixeca no només edificis sinó països. I en el cas concret del futbol, aquest seria el perfil del nou fitxatge de la SD Osca, Enric Gallego (Barcelona, 12 de setembre del 1986), el davanter català que s’havia convertit en el nou reclam de Segona, com a artiller de l’Extremadura, un equip que, sens dubte i a partir d’ara, notarà la seva absència, tant com la del nòvio que lamenta la distància amb la seva parella quan la feina l’envia a milers de quilòmetres de casa.

Enric Gallego no va créixer futbolísticament sent un jugador d’aquells que posseeixen l’etiqueta de davanter de gran futur, ni es va criar als vestidors de grans clubs que cuiden el seu planter amb efecte. Ell, sense més ni més, ha sigut un treballador d’aquest esport, un rodamon de la pilota que abans de començar a conèixer l’èxit va haver de compaginar l’ofici de futbolista amb altres feines allunyades de l’esport professional. Va ser repartidor de mercaderies amb un camió, moltes hores al volant, també paleta, i fins i tot va col·laborar amb una empresa com a instal·lador d’aires condicionats.

Veterà de cor jove

És un veterà de metre noranta amb cor jove i amb les cames carregades d’esperança i gols. Es va formar a l’equip del barri barceloní del Bon Pastor, abans que es fixés en ell, en la seva etapa infantil, la Gramanet i posteriorment el Badalona. Va continuar de seguida el seu periple per equips catalans, com el Premià, que el va incorporar a la seva plantilla el 2009 i va ser llavors quan va poder tenir l’oportunitat que anhelava. El va fitxar l’Espanyol, tot i que per a l’equip B, malgrat que vestit de blanc-i-blau no li van sortir les coses tal com desitjava. Només va marcar dos gols i va decidir anar-se’n al Cornellà; una altra vegada a Tercera Divisió, com quan va estar al Premià.

De nou, el Badalona i a continuació l’Olot van ser els següents destins d’Enric Gallego, que va decidir tornar a Cornellà el 2015. El mercat d’hivern de l’any passat va ser una cosa així com el premi de loteria, l’inici al gran canvi en la seva vida futbolística. Es va incorporar a l’Extremadura, a Almendralejo, i es va convertir en el gran artífex i el jugador decisiu per a l’ascens a Segona. En sis mesos va aconseguir 11 gols.

15 gols amb l’Extremadura

I no ha decebut, ni de bon tros, en el primer tram del campionat, a Segona, a la denominada Lliga 123, en què sorprenentment s’ha convertit en el ‘pitxitxi’ de la categoria amb 15 gols, l’aval per fer el salt a Primera i perquè l’Osca es fixés i confiés en ell per abandonar la cua de Primera i aconseguir l’infinit miracle de la permanència. Ha firmat amb el club aragonès per al que queda de temporada i tres més. Per fi compleix el somni de jugar en la màxima categoria i poder enfrontar-se als clubs més grans.

Notícies relacionades
Temes:

Extremadura