El Betis aprofundeix la crisi de l'Espanyol

L’Espanyol va ser aquest diumenge a cinc minuts de tancar la seva pèssima ratxa de derrotes, però va acabar rebent una altra rebolcada que aprofundeix una crisi a què no es veu el final. El Betis va desarborar a Cornellà l’equip de Rubi (1-3), que va començar el duel amb el vent de cara (penal parat per Diego López abans d’avançar-se al marcador), però que va acabar sent clarament superat. Ni rastre de l’equip valent que va enlluernar en el primer tram de la temporada i que va valer merescuts elogis al tècnic de Vilassar. Amb 0 punts de 15 i la visita al Wanda dissabte vinent per tancar l’any, el Nadal no es presenta plàcid.

L’Espanyol està en caiguda lliure. Amb la seva cinquena derrota consecutiva, l’equip va igualar la seva pitjor ratxa en 15 anys (Pochettino es va veure en una d’igual en la temporada 2010-2011). No només va perdre, sinó que va semblar molt lluny de "tornar a agafar el fil" i recuperar "la idea de joc" inicial, com demanava Rubi en la prèvia. Davant del Barça es va trair aquesta idea, però la situació i la mida del rival ho feien comprensible. Contra el Betis, amb Darder relegat a la banqueta, va resultar més preocupant.

L’Espanyol tornava a mesurar-se amb un equip que vol la pilota (Quique Setién va tornar a mostrar-se com un fonamentalista de la possessió) i els blanc-i-blaus van semblar assumir des del principi que perseguir l’esfèric seria inevitable. Fruit d’aquest domini, el Betis es va trobar unpenal en una demolició de Rosales, que va arribar tard, sobre Junior. El lateral aspirava a jugar per l’esquerra davant de la baixa d’Aarón, però Rubi va confiar allà enPedrosa. I el del planter va ser millor que el jugador veneçolà.

Penal aturat

Llavors va emergir Diego López, que va aturar el llançament de Lo Celso i va ser rapidíssim per aixecar-se i repel·lir el tret de Loren en el rebuig (m. 17). Diego semblava destinat a ser l’heroi davant de l’altre López,Pau, xiulat des de l’escalfament per la seva polèmica sortida del club. El va acusar el porter bètic, molt nerviós per treure la pilota, si bé és cert que l’afany de Setién per no rifar ni una bola condueix a això.

Malgrat el domini, el Betis va encaixar el primer gol. David López va fer una passada profunda aBaptistao i el brasiler va arribar fins a la línia de fons per assistirSergio García, que va batre al primer toc un Pau que va veure la pilota colar-se-li entre el peu i la mà. Potser en va poder fer més.

L’Espanyol llavors va créixer i va començar a pressionar molt a dalt posant en moltes dificultats la sortida de pilota rival. Però el Betis li va tornar el cop i quan pitjor ho estava passant va empatar. Canales va rebre una sacada de banda en camp propi i va arrencar en una galopada que va recordar molt la carerra que Bale va guanyar a Bartra a la final de Copa del 2014. El càntabre va deixar enrere Marc Roca i en lloc de disparar va cedir per l’arribada de Lo Celso, que va afusellar Diego López a punt del descans.

"Pau, muérete"

Notícies relacionades

Grimau s’aferra al Palau per arribar a la ‘final four’

De la malària a un motí de prostitutes

En la segona meitat, el Betis es va fer cada vegada més amo de la pilota. Carvalho, Lo Celso i Canales, més Francis i Tello (que va entrar pel lesionat Junior) per les bandes, teixien una xarxa inhòspita per a un Espanyol que confiava a caçar un altre contraatac. Mandi li va treure la pilota dels peus a Borja quan anava a marcar i Sergio García i Pedrosa van tenir ocasions. Però el duel era cada vegada més verd-i-blanc.

Mandi, només en el segon en un córner, va donar l’avís poc abans que Tello executés un violent lliure directe que amb prou feines va agafar l’altura necessària per superar la barrera i caure a pes a la xarxa (m. 85). L’extrem, que va jugar a l’Espanyol B, va demanar perdó a la grada mentre Pau s’encarava amb el fons, que va corejar "Pau, muérete". En autogol de Duarte en l’afegit per mantenir la mitjana de tres gols encaixat per partit va culminar el desastre.