29 maig 2020

Anar al contingut

Final de la Copa Libertadores

Suspesa de nou la final de la Libertadores entre River i Boca

La Federació regional (Conmebol) va considerar que no hi ha «condicions d'igualtat» entre els equips després de l'atac contra el bus de Boca de dissabte

Boca Juniors ha demanat fins i tot que se sancioni el rival i li atorguin el trofeu de la final, que de moment no té data

Abel Gilbert

Suspesa de nou la final de la Libertadores entre River i Boca

MARCOS BRINDICCI

“Això no és futbol. Hi ha un equip que va ser agredit i no volem que es jugui perquè no hi hagi una desigualtat”. Alejandro Domínguez, el president de la federació regional (Conmebol), va semblar ser l’últim en assabentar-se de l’evidència, però no es va privar de donar-li un to d’indignació. La tan esperada final de la Copa Libertadores entre River Plate i Boca Juniors es va posposar per segona vegada. Malgrat els esforços inicials de la Conmebol de restar-li gravetat a l’atac contra el bus que portava dissabte els jugadors de Boca cap al Monumental, no s’estava davant un incident menor. “És una vergonya el d’aquests inadaptats”, es va disculpar Domínguez. Dissabte havia intentat sense sort que el partit es disputés. A les 12 hores de diumenge, la Conmebol va confirmar el xoc futbolístic per a les 17 hores (21 d’Espanya). Però Boca va contraatacar. D’una banda va demanar la suspensió del partit i sancions per al local que contemplin la possibilitat de la pèrdua dels punts. Alhora, va presentar a la Conmebol un comunicat mèdic sobre la situació de Pablo Pérez, el capità de l’equip. Ja se sabia per mitjà d’Alejandro Weremczuk, l’oftalmòleg del sanatori Otamendi, que el volant presentava “una disminució visual del 60%” com a producte de les estelles d’una finestreta del bus que va esclatar a trossos quan la va travessar un projectil llançat des del carrer per un seguidor de River.

“El millor per a Boca era no jugar”, va dir el seu entrenador, Guillermo Barros Schelotto. “Les 24 hores que vam haver de viure no van ser precisament una festa”. El cap de seguretat de Boca, Juan Tagliaferro, va assegurar que “a alguns jugadors els va costar adormir-se, estaven en shock”. La “superfinal” no té data ara per ara. Els dirigents dels dos equips l’hauran de negociar a Asunción dimarts vinent. El calendari no ofereix massa possibilitats. La setmana que ve Buenos Aires és l’escenari d’una cimera del G-20 gelosament custodiada per terra i aire, i el partit no pot posposar-se gaire més perquè el 12 de desembre comença el Mundial de Clubs.

ESCENES ESGARRIFOSES

El futbol argentí va quedar nu davant dels ulls del món.  Ningú es va privar de donar un diagnòstic fosc. “A l’Argentina avui és un terror sortir a la pista. Ens mereixem el que tenim”, va sentenciar Diego Maradona. L’exastre va apuntar una altra vegada els seus canons retòrics contra el Govern de dretes de Mauricio Macri. “Estem pitjor que en molt temps”. Des del diari esportiu Olé, Jorge Trasmonte va recordar que, més enllà de les pedrades, hi va haver en la prèvia del partit que mai va arribar a jugar-se “escenes esgarrifoses” com la de la mare que va ocultar pirotècnia al cos de la seva filla per poder entrar a l’estadi sense ser detectada. La policia va sumar al seu torn una altra pàgina negra amb els gasos lacrimògens llançats de manera indiscriminada i la negligència per custodiar el bus. Hores abans estava en el centre d’una altra tempesta per l’assassinat d’un dirigent social amb un tret a l’esquena.

Pablo Alabarces, una de les veus més autoritzada en sociologia de l’esport, va recordar que l’agressió com la patida pel planter de Boca és regla en el futbol argentí. “Els seguidors estan convençuts que la seva participació és decisiva en l’espectacle futbolístic. Amb el seu alè, amb les seves banderes, amb la seva festa, amb la seva passió, amb els seus insults, amb les seves amenaces, amb les seves promeses de violacions, amb les seves afirmacions letals, amb les seves pedrades. L’únic positiu és que aquesta vegada tot va ocórrer davant de l’atenta mirada de Gianni Infantino, el president de la FIFA. Hi ha una esperança, llavors: que la FIFA desafiliï l’AFA i el futbol argentí pugui entrar, així, en la seva definitiva i merescuda extinció”.

BOGERIA I NORMALITAT 

Des de Barcelona, Carles Pujol no podia creure el que passava a Buenos Aires. Les filmacions eren eloqüents. “Quina pena les notícies que arriben de l’Argentina... Així no es viu el futbol. ¡¡VERGONYA!!!”, va escriure a Twitter amb majúscules, perquè no es dubtés de la seva sorpresa. Ningú es va atrevir a refutar-lo. Al contrari. “Amic aquí a l’Argentina això és normal! I en diem passió. No canviem més”, li va respondre a través de la mateixa xarxa Maxi Rodríguez, l’exjugador del Atlètic de Madrid i el seleccionat argentí. Pujol no es va quedar enrere. “Això de passió és irònic, és una bogeria tot el que està passant”.