Carlsen mostra debilitats

La final del Mundial d’escacs encara la seva recta final després d’haver-se disputat ja 8 de les 12 partides programades, totes acabades en taules i algunes amb un joc poc vistós, i la sensació que l’aspirant al títol, el nord-americà Fabiano Caruana (Miami, 1992), ha sigut molt més a prop de desequilibrar el duel al seu favor.

L’actual campió, el noruec Magnus Carlsen (Tønsberg, 1990), número u de la classificació internacional des del 2010 i defensor del ceptre mundial en tres ocasions prèvies, no sembla haver arribat al torneig en el seu millor estat de forma i, malgrat la sorpresa dels seus fans, ha optat en diversos moments per variants conservadores en lloc de complicar les posicions buscant contrajoc. És evident que, amb 4-4 al marcador i a falta de només quatre partides, amb el cansament fent efecte en els contendents, tot pot passar.

Aquest dimecres es juga la novena partida, en què Carlsen portarà la iniciativa amb peces blanques. De moment, el que està clar és que el seu rival ha guanyat la batalla de la preparació, amb un millor ventall d’obertures (primers moviments), i ara s’està imposant en l’apartat psicològic. "Crec que Carlsen és cada vegada menys favorit. Caruana ha crescut en les últimes partides i ara el seu gran problema és que la partida acabi 6-6 i hagi de disputar-se un desempat", considera el mestre internacional Alfonso Jerez, jugador del club Foment de Barcelona.

Desaprofitar les oportunitats

Si el duel anés de boxa, Caruana aniria guanyant per punts, però els avantatges que el gran mestre de Miami va obtenir en el mig joc en diverses partides, especialment en la sisena i en la vuitena, no li serviran de res en cas d’arribar empatats al final de la partida. Si això passés –per exemple, que els quatre jocs que queden acabessin també en taules–, els dos contendents haurien de disputar un desempat a partides semiràpides o fins i tot a partides 'blitz' (només cinc minuts per jugador en el rellotge), modalitats en les quals Carlsen és notablement superior, segons coincideixen tots els analistes.

Així va resoldre el noruec l’anterior Mundial contra el rus Serguéi Karjakin després d’haver conclòs la modalitat clàssica amb un 6-6. I no és forassenyat pensar que l’actual campió s’aferra a aquesta possibilitat. De fet, Carlsen també és el número u del món en variants ràpides, quan el temps de reflexió es redueix i guanya pes la intuïció natural i el control dels nervis, mentre que el seu rival ocupa la 16a posició en 'blitz' i la 8a en semiràpides.

¿Massa taules?

Tot i que les taules són el resultat més habitual entre els jugadors d’altíssim nivell, vuit de seguides per obrir un Mundial és una primícia de la qual no es pot presumir. En l’interminable duel Kárpov-Kaspárov del 1984, els grans mestres russos, llavors soviètics, van firmar l’empat en una sèrie seguida de 17 insulses partides, però el sistema d’aleshores era molt diferent, perquè es proclamava campió el primer d’aconseguir sis victòries, sense importar el nombre de taules. Ara el límit són 12 partides.

Ni a Carlsen ni a Caruana se’ls pot acusar de falta de lluita, perquè totes les taules s’han acordat després de llargues partides. El primer joc, per exemple, va ser el tercer més prolongat de la història dels mundials, amb 111 moviments i set hores sobre el tauler. "Les taules denoten falta de riscos, però no falta de combat”, insisteix Jerez. No són pactades de bon començament. "El Mundial amb Karjakin va ser molt més avorrit".

No obstant, generalment s’ha tractat de variants poc incisives. Una gran excepció va ser la vuitena partida, l’última disputada, en què Carlsen va plantejar amb negres una defensa siciliana, variant Pelikán (1.e4 c5 2.Cf3 Cc6 3.d4 cxd4 4.Cxd4 Cf6 5.Cc3 e5), que va derivar ja en l’obertura en un perillós atac de Caruana al flanc de dama i un contrajoc del campió al flanc oposat. L’aspirant va jugar la brillant 21. c5, que trencava la defensa negra, però poc després va obviar la difícil 24. g4 (va jugar la profilàctica 24. h3, potser per un excés de precaució), que segons els programes de càlcul li donava avantatge decisiu.

Estratègia arriscada

Notícies relacionades

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

El Barça es fa trampes

"Confiant en la seva sòlida defensa i en la seva superioritat en les partides ràpides, Carlsen no està arriscant gens, però l’estratègia li pot fallar. En la sisena va arribar a estar totalment perdut i, una mica menys, també en la vuitena. En canvi, només ha estat clarament millor en la primera", sintetitza el mestre del club Foment de Barcelona. A més, els seus intents per sortir dels camins més coneguts, sabedor que la preparació de l’aspirant en obertures és superior, tampoc li han reportat el més mínim avantatge. En la quarta partida, per exemple, va plantejar una obertura anglesa (1. c4) amb una novetat teòrica amb el moviment 11. b4, però Caruana va respondre amb rapidesa, símptoma que era una variant que havia analitzat prèviament.

Ja s’ha acabat el temps d’espectacular. "Ara la clau és el cansament i els nervis", vaticina Jerez, que no té cap dubte: "En les quatre partides que queden es veurà lluita".