Anar al contingut

LA LLIGA MUNDIAL DE WATERPOLO

Un partit gairebé clandestí

Espanya i Israel acaben jugant al CAR de Sant Cugat després de pressions per no fer-ho a Molins de Rei ni a Barcelona

Joan Carles Armengol

Un partit gairebé clandestí

JORDI COTRINA

Només dir que la selecció espanyola femenina de waterpolo va derrotar aquest dimarts la d’Israel per 11-5 en el segon partit de la fase de grups de la Lliga Mundial seria quedar-se molt curt en el cas que ens ocupa.

"Ha sigut el partit més estrany en el qual he estat", va assegurar el seleccionador, Miki Oca. "S’ha creat un precedent molt perillós", va asseverar Enric Bertran, president de la Federació Catalana de Natació i vicepresident de l’espanyola. "Estem indignats perquè aquesta és una decisió contra els jueus, no contra l’estat d’Israel", afirmaven Isaac Levi i Giaco Ventura, dos dels portaveus jueus de l’escassa assistència, unes 25 persones, que es va personar a la flamant piscina d’entrenament del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat. Perquè allà, en un ambient gairebé fantasmagòric, clandestí, es va acabar disputant el ja batejat com a partit del boicot.

Acord d’última hora

Un partit que, en qüestió de pocs dies, va circular per Molins de Rei (la seu inicialment designada), la Piscina Sant Jordi de Barcelona i, finalment, Sant Cugat del Vallès, tot i que durant tot el dia va córrer seriós perill d’acabar suspès. En el conflicte hi va haver d’intervenir la FINA (Federació Internacional de Natació) i es va assolir un acord d’última hora amb les autoritats israelianes, que inicialment eren partidàries de cancel·lar el partit. La protesta israeliana havia causat un problema de caràcter diplomàtic entre els governs de Madrid i Tel Aviv.

La ministra de Cultura i Esport israelià, Miri Reguev, havia sol·licitat al seu homòleg espanyol, José Guirao, que intercedís en el partit i va reclamar que el partit es disputés a Molins de Rei. Israel no era partidari de jugar a porta tancada. Les jugadores d’aquest país es trobaven des del cap de setmana passat concentrades al CAR, igual que les internacionals espanyoles. Finalment, el partit es va acabar jugant les sis de la tarda, després d’un primer intent de fer-lo al migdia.

"Solidaritat amb Palestina"

L’oposició al partit va fer detonar dilluns de la setmana passada, quan la CUP de Molins de Rei, recolzant-se en una moció del 2013, contrària a Israel per uns atacs a Cisjordània, va reclamar el boicot i es va mostrar adversa a la celebració d’aquest partit. El Govern municipal va donar carta blanca a la petició de la CUP, avalada també pel moviment BDS (Boicot, Desinversió i Sancions). L’argument, "mostrar solidaritat amb Palestina" a l’oposar-se a la celebració d’"un esdeveniment entre les seleccions esportives de dos Estats que vulneren greument els drets humans més elementals". "Els moviments BDS són clarament antisemites en la seva naturalesa i operen per fer malbé l’Estat d’Israel i als seus ciutadans", havia protestat en un escrit la ministra Reguev a Guirao.

Després que el Club Natació Molins de Rei renunciés a organitzar el partit, per raons de seguretat davant la situació creada, tampoc es va poder jugar a Barcelona per la pressió de la CUP, que denunciava la "complicitat amb l’Estat racista i genocida d’Israel", malgrat que el consistori no es va posicionar oficialment sobre la qüestió.

"Amb Colau, res d’això ens ve de nou. Tot això que ha passat degrada Barcelona i Espanya", va assegurar Isaac Levi des de la petita balconada del CAR que exercia de grada. Mentrestant, els directius advocaven per deslligar esport i política, tal com va passar una setmana abans en el Barça-Maccabi de bàsquet.

Temes: Waterpolo