El Girona es desploma i perd contra l'Eibar

Creia tenir el partit a la seva mà el Girona després d’uns 45 minuts inicials volcànics (quatre gols, quatre intervencions del VAR) quan Orellana va lluitar per una pilota que es perdia per la línia de fons. Ho va escurar amb precisió abans de centrar perquè Sergi Enrich, amb un imponent cop de cap, trunqués la reacció de l’equip d’Eusebio, que va viure sempre contra corrent. El tècnic va canviar d’idea inicial (va començar amb tres centrals i va acabar amb el 4-4-2), però ni així va poder frenar aquest gol de l’Eibar, que el va tornar a la depressió.

Inici calamitós

El matí va ser calent a Montilivi. Va començar de manera catastròfica per al Girona perquè no va entrar al partit fins que anava perdent. I amb justícia. L’Eibar va entendre millor el xoc. Als 11 minuts, dues revisions del VAR (no va detectar penal a la mà de Muniesa però sí d’Aday) i un inici calamitós per a l’equip d’Eusebio. Ni s’havia arribat al quart d’hora i fins a tres jugadors del Girona (Juanpe, Aday i Portu) havien vist la cartolina groga, signe del volcànic partit.

El penal transformat per Charles va obrir altres minuts caòtics del conjunt català, que es va veure perdonat per la falta de punteria d’Orellana i el mateix Charles. Eusebio s’esgargamellava des de la banda reclamant cap i pausa. Justo el que no tenia el seu equip. Fins que la va trobar, curiosament, amb el gol anul·lat a Granell per l’aparició de Bernardo que va despistar Dimitrovic. Però el VAR va salvar del ridícul el meta de l’Eibar.

4 intervencions del VAR a la primera meitat

Els primers 21 minuts, tres intervencions de la tecnologia que van enervar la grada de Montilivi. Eusebio, mentrestant, amb la mà al mentó buscava solucions a aquest mal inici que va condicionar tot el partit. Havia sortit amb la tradicional i ‘machiniana’ línia de tres centrals (Bernardo, Juanpe i Muniesa), però a l’equip li va faltar continuïtat en el joc, enredat en la tensió emocional del matí que va alterar els seus plans.

Va començar llavors Granell, amb aquesta exquisida esquerrana, a governar el partit. Ja fos a través de les accions a pilota aturada, així va arribar el gol anul·lat al Girona, o amb danyosos xuts des de fora de l’àrea. Expirava llavors la primera meitat quan la perseverança de Muniesa en el flanc esquerre va ser el pròleg d’un meravellós centre de Pedro Porro que era, en realitat, un missatge directe perquè Stuani, el més llest de l’àrea, segellés l’empat (1-1). Tot i que res hauria passat si Muniesa no hagués treballat a l’altra punta del camp aquella pilota que semblava irrellevant.

Cinc minuts, dos gols de Stuani

A partir d’allà, el Girona va entrar en tràngol. ¿L’Eibar? Va semblar arrossegat i encegat per la llum de Stuani, un tipus que caça tot el que cau al seu voltant. Així va quedar demostrat en el 2-1 quan Bernardo va cabotejar perquè el davanter uruguaià anotés el seu vuitè gol, convertint-se en el Pitxitxi en solitari de la Lliga.

Cinc minuts de bogeria, dos gols de Stuani, però amb el suspens del VAR, que va tenir una participació decisiva en aquest gol. S’havia indicat fora de joc del ‘nou’ del Girona, però les càmeres van demostrar que la posició era legal. La bogeria, no obstant, no va acabar fins a l’últim sospir de la primera fase, quan Arbilla va cabotejar de forma extraordinària un córner que segellava el 2-2.

Tots van acabar exhaustos físicament i emocionalment. Jugadors, tècnics, espectadors, directius, àrbitres de camp, àrbitres de VAR. 45 minuts, quatre gols, tres a l’àrea petita i un penal, i quatre intervencions del VAR. Més esdeveniments no es poden demanar.

La segona part, inevitablement es va calmar. Era obvi. Un ritme així de frenètic, sense temps per a la pausa, resultava impossible de sostenir. El Girona va tornar del vestidor molt més concentrat, ajustant els seus mecanismes defensius, mentre Granell anava a la seva. Deixant anar puntades que portaven l’esperança a Montilivi i la por de l’Eibar, que va veure els seus dos centrals (Arbilla i Oliveira) amenaçats amb dues grogues en tot just tres minuts (del 58 al 61). Símptoma que l’equip de Mendílibar estava patint massa.

La falta de punteria de Portu

Encara va tenir sort el conjunt basc que Portu no està gens lúcid amb el gol. Fins a dues arribades perilloses a l’àrea de Dimitrovic va tenir. En la primera es va creuar Arbilla; en la segona, Cote. Abans li entraven aquestes ocasions al davanter murcià. Ara, no. El Girona espremia, a més, la línia més vertical del seu joc, esquinçant a la defensa de l’Eibar. Però li va faltar l’últim toc. El més precís. I, alhora, el més complicat. Just tot el que va tenir Sergi Enrich, amb un descomunal cop de cap, per silenciar Montilivi amb el tercer gol.

Notícies relacionades

El CSD té via lliure per suspendre Rocha i la seva gestora

Luis Enrique: "Xavi és un entrenador top"

Quan més, i millor, dominava, el Girona va tornar a encaixar un gol que va tenir un efecte increïble per anar allunyant-se del vol de Bono. Eusebio va canviar llavors de pla. Va treure Pedro Porro, va posar el ‘Choco’ Lozano i va apostar per una línia defensiva de quatre, desplaçant Aday a la banda dreta. Mendílibar, en canvi, va fer un pas enrere al treure Orellana i col·locar el blaugrana Cucurella. El Girona va acabar amb tots els davanters que tenia acostant Dumbia a Stuani apareixent, finalment, Patrick Roberts, mentre Portu, maleint la seva desgràcia en la rematada, enfilava el camí de la banqueta.

Aquest gol de l’Eibar va apaivagar qualsevol signe de reacció del Girona, que va marxar del partit sense entendre el que havia passat a la segona meitat. El mateix que a l’inici. No va tenir el control i va acabar descontrolant, perdent un partit que va arribar a tenir a la mà.