El Girona s'estavella contra un rocós Valladolid

Igual que la temporada passada, el Girona va arrencar amb un empat en Primera Divisió, amb el petit detall que el Valladolid no és l’Atlètic de Madrid i que el que fa un any es va celebrar com un triomf, ahir va ser una petita decepció. Els d’Eusebio Sacristán van ser dominadors absoluts del partit, però van els va faltar imaginació en tres quartes parts de camp i sobretot de gol en les poques ocasions que van aconseguir generar. Al davant van topar amb un mur format per dues línies de quatre jugadors que van sembrar de cames els voltants de l’àrea de Masip i que es van sortir amb la seva després d’una feina defensiva impecable.

La referència de Stuani

Eusebio va plantejar un 4-1-4-1 apostant per Stuani com a referència en lloc de Choco Lozano. Era un dels pocs dubtes que hi havia en l’onze del Girona, que es va plantar amb una defensa de quatre amb dos laterals asimètrics: Porro va ser el jugador llarg per la dreta i Muniesa va actuar amb més consciència defensiva. El Girona va portar clarament la batuta del partit des del minut 1 i no la va deixar fins al minut 90, amb una possessió de pilota que va arribar a superar el 70%. No obstant, els blanc-i-vermells no van tenir profunditat ni van encertar en la passada definitiva. Tampoc va tenir el seu dia Portu, molt accelerat. Ni Stuani, ben subjectat per Calero i Kiko Olivas. Ni Granell executant l’estratègia, amb tres o quatre faltes que li van faltar mig metre d’altura.

Els locals van inquietar relativament poc Masip, que va haver de posar les mans per evitar que una falta amb rosca de Granell el sorprengués (m. 10). Al Girona li va costar Déu i ajut embastar accions d’atac i va arribar a l’àrea en comptagotes i amb poca punteria. Stuani va colpejar la pilota amb el cap fora (m. 16), Granell no va mesurar bé una rosca (m. 36) i Borja García també va rematar lluny dels pals (m. 37). Del Valladolid en atac, pràcticament no n’hi va haver notícies.

Massa horitzontal

Notícies relacionades

El Barça ultima el fitxatge del jove extrem suec Roony Bardghji, que aniria al filial

El silenci de Nico Williams davant la tempesta a Bilbao: desconnexió a les illes Maurici i a l’espera del pagament de la clàusula

Després del descans va seguir la tònica de domini del Girona, tot i que massa horitzontal. Eusebio va intentar fer un pas al capdavant amb Choco Lozano i centrant la situació de Borja García, que va millorar ostensiblement lluny de la línia de banda. Amb l’entrada de Pere Pons, el tècnic va voler pujar la intensitat en un moment en què l’equip necessitava una empenta. I amb Patrick Roberts va buscar el desequilibri per la dreta que no va donar Portu, desplaçat en el tram final a l’esquerra. El Girona va avisar amb una rematada creuada de Stuani (m. 66), tot i que la millor oportunitat de l’uruguaià va ser una rematada de cap alt després que Muniesa hagués guanyat la línia de fons (m. 72).

El Valladolid va continuar sense donar senyals de vida en atac, però es va mantenir ferm en defensa i va acabar sortint-se amb la seva i emportant-se el màxim que podia aspirar ahir: un punt. Amb una pressió molt amunt i la línia de quatre defenses lluny de Bounou, el Girona va acabar amb molt bona nota la tasca defensiva i no va concedir ni una sola oportunitat al seu rival en 90 minuts. Si Masip amb prou feines va haver d’intervenir, Bounou encara menys.