ENTREVISTA A L'EXSELECCIONADOR

Clemente: "Jugant amb Iniesta, Silva, Thiago i Isco és complicat defensar"

El tècnic de Barakaldo creu que Hierro no ha tingut temps de transmetre les seves idees i confia que Espanya millori en els encreuaments

"Hem tingut sort de creuar-nos amb Rússia a vuitens", opina, convençut que el VAR fa menys temibles els amfitrions

zentauroepp22419615 14 05 2013  bilbao  el entrenador de futbol javier clemente 180629130202

zentauroepp22419615 14 05 2013 bilbao el entrenador de futbol javier clemente 180629130202

4
Es llegeix en minuts
Carlos Marcote Blanco

Malgrat la seva habitual cruesa, aquest cop l’exseleccionador Javier Clemente (Barakaldo, 1950) no es mostra especialment crític amb la trajectòria de la Roja en el Mundial de Rússia. Amb l’equip espanyol a vuitens, mentre que la vigent campiona, Alemanya, s’ha quedat fora de bon començament, el tècnic basc confia que la selecció circumstancialment dirigida per Fernando Hierro millori. De fet, considera que ha estat afortunada al trobar-se amb Rússia, l’amfitriona. D’altra banda, s’esforça a no aportar més elements de desestabilització amb noves crítiques a la decisió federativa de rellevar Julen Lopetegui al capdavant de l’equip espanyol. Per no criticar, ni tan sols posa peròs a l’actuació de De Gea.

-¿Quines sensacions li deixa la selecció després de la primera fase? La sensació és bona perquè s’han classificat. Objectiu complert, no vaig més enllà.

-¿Com valora la feina de Hierro fins ara? Prefereixo no ficar-me en la feina d’altres. No soc d’aquests entrenadors que jutja la feina dels altres. No soc periodista, no entro en aquest tipus de valoracions.

-¿Què creu que hauria passat si Rubiales no hagués acomiadat Lopetegui? ¿Hauria canviat alguna cosa? No ho sé, però els temperaments i caràcters de Hierro i Lopetegui són diferents. Lopetegui coneixia l’objectiu i el fonament del que volia fer i Fernando es va incorporar a última hora. Lopetegui ha estat dos anys amb l’equip, els jugadors coneixien la seva planificació, el seu pla de joc i el que ell volia de cadascun d’ells. Només ells poden saber què ha canviat, tot i que no crec que a Hierro li hagi donat temps a transmetre les seves idees a la plantilla.

De Bruyne és un jugador molt ofensiu que fa un treball defensiu molt bo. Els nostres jugadors no tenen aquestes característiques

-A la defensa se l’ha vist dubitativa, amb un De Gea molt insegur. Quan es parla d’inseguretat defensiva no és just parlar només de la defensa, cal parlar de tot l’equip. Jugant amb gent com Iniesta, Silva, Thiago i Isco, tots jugadors ofensius purs, és complicat defensar. De vegades els equips volen atacar molt i per a això es posa gent exclusivament bona per atacar, però no serveixen per defensar. Per exemple, De Bruyne, el belga, és un jugador molt ofensiu que fa un treball defensiu molt bo. Els nostres jugadors, Silva, Iniesta i d’altres no tenen aquestes característiques.

-Precisament s’ha qüestionat la idoneïtat de l’estat físic de Silva i Iniesta en aquest campionat. Els jugadors que arriben lluny en competicions europees estan molt atrotinats a hores d’ara. A més, els primers partits del Mundial són molt confusos, de molt desgast. Molts equips surten a no perdre i es tanquen. Espanya no arriba fresca, el primer partit sempre li costa, però a mesura que avança el campionat sol anar millorant.

Contra Portugal hi va haver moment de bon futbol perquè ells es llancen a l’atac, però quan s’enfronta a equips que es tanquen al darrere Espanya pateix

-El primer partit contra Portugal va ser raonablement bo, però des de llavors el joc de la Roja, més que millorar, ha empitjorat. Però això respon a la manera de jugar dels equips amb els quals s’han anat enfrontant.  Contra Portugal hi va haver moments de bon futbol perquè Portugal es llança a l’atac, juguen en funció de Ronaldo i deixen buits. Després hem vist com l’Iran gairebé guanya Portugal. Quan s’enfronta amb equips que es basen en el pany i forrellat, Espanya pateix. Si l’equip contrari no et deixa desenvolupar el teu estil, com contra l’Iran, tens dificultats. El que va passar amb el Marroc és diferent. Fixa’t que ja estaven eliminats, però és que per a ells, que són veïns, tornar al Marroc havent guanyat Espanya hauria sigut una bomba. Com a seleccionador de Líbia m’he enfrontat amb el Marroc tres vegades, els conec, no tenen una mentalitat especialment professional, però tenen bons jugadors que et creen problemes, sobretot si no estàs fort, com és el cas.

-I a vuitens, Rússia. Hem tingut sort. Ja se sap que sempre és difícil jugar amb els amfitrions en un Mundial, sobretot perquè els àrbitres solen ser molt dolços amb ells, però ara amb el VAR això es minimitza, no et faran un gol que no és.

De ximples ja n’hi ha molt pocs en el món del futbol. Mira Alemanya...

Notícies relacionades

-¿Per què està sent un torneig tan difícil per als que partien com a favorits? Doncs perquè de ximples ja n’hi ha molt pocs en el món del futbol. Mira Alemanya [en el moment de l’entrevista encara no es coneixia la seva eliminació], en el primer partit van voler jugar caminant i no els va sortir bé. En el segon van haver d’esforçar-se i van guanyar, però van haver de deixar el futbol de toc de banda i van apel·lar al futbol directe, al futbol alemany més tradicional.

-El VAR s’ha convertit en un dels protagonistes del Mundial i ha influït de manera decisiva en la classificació de la selecció. ¿Com està veient la seva aplicació? El VAR fa que el futbol sigui una mica més just, sempre que s’apliqui bé. Al final, els que apliquen el VAR són quatre o cinc tios que veuen la jugada en pantalles i tot queda obert a la interpretació, però no és el mateix interpretar una jugada quan tens l’opció de veure-la diverses vegades.