Paquito Navarro: "El pàdel trenca matrimonis"

Paquito Navarro (Sevilla, 1989) és el millor jugador espanyol de pàdel i el número 3 del món, només darrere de Bela i Lima. Ahir va debutar amb èxit al World Pàdel Tour de Badalona amb l’argentí Juan Martín Díaz, la seva nova parella. L’exnúmero u, de 42 anys, torna a les pistes amb el sevillà. Pura dinamita.

–Només té 29 anys, però ja és un dels veterans del circuit. ¿Com se sent en aquest nou desafiament?

–Amb moltes ganes i molta il·lusió, expectant de veure com va tot. Quan vaig trucar a Juan Martín era conscient que feia un any que estava parat per la lesió greu que va tenir, però hi tinc confiança cega. Quan entri de ple entre les quatre parets tornarà a ser el lleó que tots recordem. És el meu ídol des de petit. M’encantava la seva manera d’entendre el pàdel, de disfrutar. És un espectacle, un referent... Hi ha un salt generacional per la diferència d’edat, però ens trobem molt de gust. El Juan és un home senzill i alegre. El meu objectiu el 2018 és que disfruti i torni a somriure.

"El pàdel és un virus mortal. Si et pica ja no te'l treus de sobre, 'et poses malalt' per sempre. És el segon esport més practicat a Espanya per homes, però el primer en dones. En 10 anys va seà per tot Europa" 

–Vostè ja va triomfar a Barcelona al Polo. ¿Li agrada el públic català?

–Sí, m’encanta. Les pistes s’omplen des del primer dia. És especial, es nota que és un públic amb una llarga tradició de pàdel, veus que hi entén i que està desitjós de veure espectacle. És educat i autèntic. Vaig ser a Badalona en un clínic fa unes setmanes i ja es respirava aquest ambient. Tant de bo se superi el rècord d’assistència, hi ha ganes de veure alguna cosa que no s’ha aconseguit mai.

–Se’l considera un jugador pur de pàdel. ¿Com van ser els inicis?

–Vaig començar a la urbanització d’Almeria on estiuejàvem. Els meus pares i germans hi jugaven i jo era el típic nen que esperava pilotejar una mica. Als sis anys ja tenia una pala a la mà en una pista de mur. Després em vaig apuntar a classes a Sevilla i als nou anys vaig començar a competir. Me’n vaig enamorar de seguida. És veritat que soc pur pàdel, al tennis hi he jugat però per diversió.

–¿Quan es va adonar que podia viure d’aquest esport?

–Quan vaig deixar de demanar la paga als pares. Als 19 o 20 anys. Vaig començar a guanyar els primers euros i ara visc de la meva passió. Som lluny del tennis i del futbol, però podem anar fent. Els premis als tornejos, espònsors i marques són vitals.

–La campanya passada es va endur cinc títols en 11 finals amb Sanyo, però no van ser el número u. ¿Ho veu possible amb Juan Martín Díaz?

–El dia que em llevi i al meu cap no hi hagi arribar a dalt de tot penjaré la pala. El màxim és anar a cada torneig a guanyar. Jo soc passional i agressiu. Prefereixo morir jugant-me l’última bola que tirant globus. Bela és un 10 en defensa. Ser tant temps a dalt de tot té molt mèrit, però intentarem que se li acabi la ratxa. Ja ha guanyat prou.

 

 

–¿Quin és el secret del pàdel perquè enganxi tanta gent a Espanya?

–El pàdel és un virus mortal. Si et pica ja no te’l treus de sobre, et poses malalt per sempre. És el segon esport més practicat per homes i el primer en dones. Als que comencen els diria dues coses clares: que sempre sol guanyar el que falla menys i, sobretot, que no juguin en matrimoni. Això està fent molt de mal. Que juguin amb amics o companys de feina, però no amb la parella de la vida real.  El pàdel trenca matrimonis.

–En canvi, no acaba d’arrencar en altres països. ¿Per què?

–Encara és un esport jove que està fent els primers passos en l’àmbit internacional. S’han de formar monitors, fer exhibicions... A Suècia ja està enganxant fort, a Itàlia, a França i a Portugal, on ja és un referent, també. Crec que en 10 anys es jugarà a tots els països.

Notícies relacionades

La consagració de Lunin

El Madrid sobreviu a una tortura

–A més del pàdel és un gran futboler. ¿Tant l’entusiasma el Betis?

–Sí, soc molt futboler. Però només del Betis. Ni Barça ni Madrid. El Joaquín és el més gran d’Espanya. També fa una mica de pàdel. El dia que el vaig conèixer em va dir: «home Paquito, m’han dit que et va bé en això, a mi em va  millor el tennis». Ens vam petar de riure. És un gran home.