El dret a somiar de Granell

«No li veig sostre a aquest Girona», va subratllar Àlex Granell, que aquesta setmana ha firmat un nou contracte que el vincularà al club de Montilivi fins al 2021. El seu és un cas atípic en el futbol. Un jugador d’explosió tardana, que ha anat treballant la seva trajectòria esglaó a esglaó fins a l’elit. Instal·lat ara a la Primera Divisió, a aquest centrecampista li queden pocs reptes per superar. «¿Europa? Res m’agradaria més. El club està creixent i és bo que la gent s’il·lusioni, però ara hem de marcar-nos objectius reals».

El pas a pas de Granell és el «partit a partit» del Girona, una fórmula que li ha funcionat al centrecampista i també a l’equip. El futbolista ara és al club on va arribar als 5 anys, però la seva progressió fins al primer equip no ha sigut precisament una trajectòria en línia recta i amb la mateixa samarreta. Als 16 anys, a Granell li van ensenyar la porta de sortida. Tot i la seva bona cama esquerra, no va passar el tall de cadet a juvenil. Allà va iniciar el seu Dragon Khan particular que el va portar a camps majoritàriament de terra i de gespa artificial, molt lluny de l’elit.

Entre els 18 i els 25 anys, lluny de buscar estabilitat esportiva, Granell va intentar trobar llocs de pas i progressió. El seu repertori d’equips i categories va ser un festival: va jugar al Farners, a Primera Regional; al Palafrugell, a Primera Catalana; al Banyoles i al Manlleu, a Tercera Divisió; al Llagostera, a Tercera i Segona B; a l’Olot, el Cadis i el Prat, a Segona B. «Sempre he procurat marcar-me reptes assumibles. Quan jugava a primera catalana mirava la tercera divisió, no la primera», comenta habitualment.

Retorn de pel·lícula

El seu retorn al Girona va ser com una pel·lícula per entregues. Acabava de tancar una bona temporada en l’aspecte personal al Prat, encara que dolenta per al col·lectiu amb el descens a Tercera. Quan es va comprometre amb el Girona (el va fitxar Oriol Alsina) no sabia si l’equip jugaria a Segona A o a Segona B. «Va ser una salvació al límit», recorda. La seva presentació, l’estiu del 2014, va coincidir amb la marxa enrere d’Alsina (va tornar al Llagostera per portar les regnes del seu club, acabat de pujar a la categoria de plata) i amb la dimissió de gairebé tot el consell d’administració en pes. Granell, no obstant, havia aconseguit matar dos pardals d’un tret: tornar al seu Girona i formar part, per primera vegada, d’un equip de la Lliga de Futbol Professional.

Notícies relacionades

L’Audiència no deslliura Rubiales del judici pel petó a Hermoso

Xavi ara vol continuar

Gairebé quatre anys després, 132 partits el contemplen. D’aquests, 17 ja a Primera. «Sento que soc molt millor futbolista que quan vaig arribar al Girona amb 25 anys. Quan jugava a Segona A, el meu petit repte era fer-ho a Primera, i ara que ho he aconseguit, el repte serà fer-ho molts anys», va comentar el futbolista, que vestirà de blanc-i-vermell com a mínim fins als 32.

Granell és a un altre producte amb denominació d’origen Girona, com ho és Pere Pons. «És important per a un club que tingui jugadors de casa. Al marge del Pere també hi ha l’Eloi, i aquest any hem incorporat un futbolista més de Girona com Muniesa. Els senyals d’identitat i els sentiments són fonamentals».