Anar al contingut

NENS EN JOC

"Pare, deixo el futbol"

«Per què no va pensar aquell entrenador en el mal que infligia a aquella criatureta», assenyala Pepe Prieto, extècnic del futbol base del Sevilla

Emilio Pérez de Rozas

"Pare, deixo el futbol"

«Només una pregunta: ¿va pensar aquell tècnic del Las Palmas en el porteret de Las Coloradas? ¿Va pensar en aquella criatureta arribant a casa seva i explicant-li a la seva mare que li havien clavat 47 gols? ¿No se’l  va imaginar entrant al cotxe del pare plorant amargament i volent deixar el futbol? No, no ho va fer. És aquí on està l’error, el desastre, la injustícia, el comportament inadequat. Està en el fet que aquell tècnic es va creure que aquell 47-0 el projectaria com un gran entrenador. Per escalar, només per escalar. ¡Déu meu!»

Pepe Prieto, exjugador del Se-villa, exresponsable d’equips inferiors del club del Nervión i fundador, en companyia de l’exjugador de l’Espanyol Manolo Zúñiga de l’escola de futbol de Sanlúcar la Mayor, assegura que totes les acadèmies, fins i tot la dels clubs professionals, tenen maneres, llibres d’estil i pautes per aturar aquests resultats d’escàndol, «tot i que, de vegades, sí, se’ns escapen, però mai ¡mai! fins al 47-0».

Com es pot impedir la golejada

«Coincideixo amb Prieto», assenyala un dels responsables del futbol base de La Masia, que prefereix mantenir-se en l’anonimat. «A nosaltres, la veritat, l’altre dia se’ns va escapar, a benjamins, un 17-0, sí, i tots ens vam picar el pit. Però el més normal és que sempre ho frenem. ¿Com? Bé, primer perquè surt del nostre entrenador fer-ho, els obliga a deixar de pressionar, els prohibeix arribar a la porteria rival sense fer, abans, 12 o 13 passades, fins i tot desubiquem els jugadors, canviant-los de posició perquè rendeixin menys…, però no és fàcil perquè als nens els agrada competir», afegeix.

Competir, en aquests partits, no és la paraula més adequada. «Els supervisors d’aquests planters saben que el millor moment per inculcar en els nens determinats valors és quan el partit es posa 8-0 als vuit minuts. Amb el 2-1 estan autènticament competint i llavors és més difícil dissuadir-los de certes actituds», assenyala José V. Madolell, un dels experts del futbol formatiu català, fins fa molt poc director esportiu de l’Alzamora CF, amb 23 equips de planter. «Fa dos anys, al nostre prebenjamí hi teníem un porteret, Tomás, molt fluixet, petit, un nano meravellós, a qui li feien molts gols i els meus hi patien molt. L’any següent, vam anar a jugar a Badalona i ja teníem un porteret més experimentat però, ves per on, els badalonins en tenien un com aquell Tomás. I els nostres xavals s’hi van acarnissar. Recordo haver baixat al camp, ja amb 0-5, i recordar-los que malament que s’ho passaven ells quan el rival s’aprofitava del Tomás. Van deixar d’assetjar el porter del Badalona de seguida. Els nens ho entenen tot, tot».

Prieto recorda haver creat una Lliga de formació a Andalusia en què «a l’arribar al 7-0 se suprimeix el marcador i queda 3-0, o s’impedeix a l’equip poderós que pressioni el rival, o treus els menys bons…». «A vegades, i això convé no oblidar-ho, ensopegues no només amb el tècnic que aspira a ser Pep Guardiola sinó també amb el pare hooligan que no entén que aturis aquella sagnia ‘perquè ells no ho farien’. D’acord, doncs nosaltres sí que ho fem. I ho hem de fer», acaba dient Madolell.