Teddy Riner: l'imbatible "osset de xocolata" que va seduir a Al -Khelaïfi

Entre el fitxatge de Neymar i l’ofensiva per Mbappé, el PSG va incorporar un tercer galàctic, amb un palmarès que fa empal·lidir els dos anteriors. Però aquesta superestrella, un habitual a la llotja del Parc dels Prínceps, no trepitjarà la gespa del club parisenc, sinó el tatami. L’últim capritx de Nasser al-Khelaïfi es diu Teddy Riner, fa 2,04 metres, pesa 131 quilos («el meu osset de xocolata», li diu afectuosament la seva dona) i no només acaba de guanyar el seu novè títol mundial de judo, sinó que suma set anys sense perdre cap combat.

    

«He superat Neymar, he costat 222,5 milions», feia broma aquest colós –nascut a Guadalupe fa 28 anys però criat a París– després de deixar «un bon xec» al Levallois, el seu anterior club, a canvi d’«un magnífic abonament al Parc dels Prínceps». Així és Riner, una llegenda en un esport molt tradicional que sap explotar la seva faceta mediàtica, capaç de convèncer el xeic del PSG que reobri una secció tancada fa 17 anys i en la qual es va guanyar els seus primers cinturons. En aquest temps, Riner ha canviat el món del judo. Gairebé es diria que avui el judo és ell.

    

Als 18 anys es va erigir en el campió més jove del món dels pesats i quatre anys després, al guanyar el cinquè títol, ja era el judoka més llorejat de la història. Estava ja en marxa una ratxa de triomfs que arriba fins avui. Invicte des del 2010 (va perdre a la final del Mundial de pes lliure i no va saludar el seu rival perquè l’havien «robat»), després de 134 victòries consecutives té cinc Europeus, dos ors olímpics i nou Mundials, l’últim conquistat la setmana passada a Budapest. «No tinc dret a perdre», es motiva.

    

A la capital hongaresa hi va arribar després de més d’un any sense lluitar, des de la final dels Jocs de Rio, on va ser l’abanderat de França. A unes vacances «epicúries» els van seguir dues lesions. Va caure al 14è lloc del rànquing i els seus rivals entreveien la seva oportunitat. S’equivocaven.

    

«El judo ha canviat en aquests 10 anys. Ara hi ha verdaders atletes al davant, Teddy s’enfronta amb altres Teddys», explica el seu entrenador, Franck Chambily. Però Riner no s’acovardeix. «No em fa por cap rival, l’única persona a qui temo és la meva mare», riu. Les sessions de vídeo no van amb ell: «Tu només digue’m si és esquerrà o destre», li demana al seu equip. I si un combat s’encalla, esgrimeix el seu pourri waza (tècnica podrida), com ell mateix va batejar una clau més efectiva que estètica.

    

En aquesta dècada de tirania, Riner ha sabut construir un personatge. Figura entre les 10 personalitats més conegudes de França i a Cannes 2016 va presentar un documental sobre si mateix que mostra tant la seva faceta d’heroi esportiu com d’afectuós pare de família que balla sense rubor Les Sardines, la versió francesa de Los Pajaritos.

Notícies relacionades

«El bar del poble es va omplir de representants de clubs que em venien a fitxar»

Arriba un Tour de Flandes de somni amb Pogacar com a gran favorit

    

Té a l’horitzó els Jocs de Tòquio del 2020, al bressol del judo, un país on segueixen tots els seus moviments (un espia de l’equip japonès va rebre una bufetada per gravar els seus entrenaments). Pel camí no renuncia a divertir-se. Ja ha anunciat que algun dia s’entrenarà amb l’equip d’Unai Emery: «Encara que hauré de posar-me coixinets als tacs per no fer mal a cap estrella».