"Aquí no es llença res"

Quan l’últim alumne del menjador surt disparat cap al pati, a la cuina de l’escola Rossend Montané, a Sant Pere Molanta (Alt Penedès), es comencen a omplir tàpers amb el menjar que ha sobrat. Avui surten pocs recipients, tot just mitja dotzena, "perquè quan toca arròs com ara, en sol sobrar poc, és un dels nostres plats de més èxit", explica Nacho, el coordinador del servei de migdia. Aquestes carmanyoles, unes amb aquest cotitzat arròs i d’altres amb peix a la planxa, seran distribuïdes d’aquí a unes hores entre les famílies de l’escola que s’han apuntat al programa Pont Alimentari, de la fundació Banc de Recursos.

La de Sant Pere Molanta, població que pertany a Olèrdola, és una de les moltes iniciatives que han sorgit en els últims temps a les escoles per combatre el desaprofitament alimentari. El projecte, que ha començat aquest curs, consisteix que "per una quota de 10 euros que paguen per inscriure’s, les famílies que ho desitgin puguin emportar-se a casa un menú que hauran de consumir en les 48 hores següents a la seva entrega i que ha sigut degudament guardat en uns tàpers i bosses tèrmiques ha comprat l’associació de mares i pares d’alumnes", explica Nil Saldanya, director de l’escola.

"Ha sigut una acció posada en marxa després de valorar que no podíem continuar generant tant desaprofitament de menjar. Així que hem participat en el programa del Banc de Recursos, perquè això és realment un pont alimentari, que ens permet que aquí no es tiri res", prossegueix Saldanya. En aquest model de recuperació d’aliments sobrants col·laboren, a més de l’ampa i l’entitat promotora del programa, vinculada a Caritas, la fundació Fundesplai, que és la responsable del menjador escolar i del temps del migdia d’aquest centre.

La logística compta així mateix amb el suport de dos elements clau: la secretària de l’escola, Cristina, que quan és informada del nombre de carmanyoles disponibles, crida a les famílies inscrites, seguint un escrupolós ordre de llista, per oferir-los un menú, que bé pot salvar-los un sopar. I la de l’ordenança Santi, que s’encarrega que els aliments no surtin de la cadena de fred i organitza el repartiment entre els beneficiaris. "És un projecte molt fàcil, en què tots hi surten guanyant", sentencia l’home mentre empeny el carro amb els envasos pels passadissos de l’escola.

Els jubilats del casal veí

Notícies relacionades

Una aplicació connecta el sobrant dels súpers amb les oenagés

Multes de fins a 500.000 euros contra el malbaratament alimentari

A Corbins, una petita localitat del Segrià a pocs quilòmetres de Lleida, la col·laboració entre l’escola local i l’associació de jubilats va més enllà de la lluita contra el malbaratament d’aliments. Té també un contingut social. Ho explica Ramon Solans, vidu de 87 anys, que tot i que es declara "bastant bon cuiner, un amant de la cuina", va arribar un moment en què això d’haver de planificar el dia a dia se li va fer ja molt pesat. "Quan em van dir que teníem la possibilitat de portar-nos a casa un menú cada dia diferent, saludable i ja preparat per la cuinera de l’escola, no m’ho vaig pensar dues vegades, em va semblar una meravella", manifesta Solans, mentre recull la seva ració, consistent aquell dia en sopa de galets i peix fresc a la planxa.

"La idea la va plantejar l’Ajuntament, que havia pensat a muntar algun sistema també per garantir una alimentació sana a la gent gran i, alhora, assegurar-se que els avis mengen diàriament d’una manera equilibrada, una cosa que de vegades, amb l’edat, deixen de fer", explica Joana Sorroche, tècnica Fundesplai, que s’encarrega del seguiment del programa per part de l’empresa subministradora dels menús.