Van Niekerk, l'elegit per omplir el buit de Bolt

El sud-africà amenaça de ser el primer a baixar dels 43 segons en 400 metres, potser aquest mateix dimarts

jcarmengol39581882 london  england   august 06   wayde van niekerk of south afr170807183402

jcarmengol39581882 london england august 06 wayde van niekerk of south afr170807183402 / Alexander Hassenstein

3
Es llegeix en minuts
Gerardo Prieto / Londres

El rei de l’esprint curt, Usain Bolt, ha assenyalat Wayde van Niekerk com el millor esprintador llarg del moment, un dels atletes que hauran d’agafar el relleu quan ell ho deixi –dissabte que ve– perquè l’atletisme segueixi captivant les masses. Van Nierkerk va guanyar la final olímpica de 400 metres a Rio amb un nova plusmarca mundial (43.03) i sembla destinat a ser el primer humà que rebaixi la barrera dels 43 segons.

Podria passar aquesta nit  (22.50 hores), encara que les condicions ambientals no són les millors. A aquesta hora a Londres amb sort no plou i rarament se superen els 20 graus. També podrà intentar-ho després del Mundial, als mítings de Zuric o Brussel·les.

En tot cas, sembla que la barrera dels 43 segons no durarà gaire. El sud-africà va aconseguir el rècord a l’Engenhao carioca en un vespre tropical, amb gairebé 30 graus a l’hora del tret de sortida. El va prendre a Michael Johnson, que 17 anys abans havia fet la volta a la pista de La Cartuja en el Mundial de Sevilla, en una nit semblant. La gran insolència de Van Niekerk a Rio  va ser guanyar l’or pel carrer 8, el més obert i per tant el que no té referències dels altres rivals. El seu parcial del 200 al 300 va ser de 9.8 segons. El sud-africà és l’únic atleta que ha aconseguit córrer 100 metres en menys de 10 segons (9.94), 200  per sota de 20 (19.84) i 400 sub-44 (44.03). També posseeix el millor registre de sempre en els 300 metres (30.81).

Nadó prematur

El primer Wayde a punt va estar de no seguir endavant, ja que va ser un nadó prematur. I, gairebé adolescent, va abandonar l’atletisme després d’una greu lesió a la cuixa, quan encara era un atleta júnior. Wayde va néixer vuitmesó. «El meu fill sempre ha sigut molt ràpid», va comentar la seva mare, 24 anys després, quan aquell nadó a qui els metges tot just donaven 24 hores de vida es va fer  grandíssim a l’aconseguir el títol olímpic i el rècord mundial.  

 

Odessa Swarts, la mare de Wayde, va ser una destacada atleta sud-africana que va escollir competir en organitzacions no racistes, oposades a l’apartheid. El seu atreviment la va privar de representar el seu país. No és gens estrany que l’èxit de Van Niekerk al Brasil seduís la comunitat 'coloured' sud-africana, que el va rebre com un heroi. 'Coloured' es fa servir allà per anomenar els mestissos, barreja d’europeus amb bantus o asiàtics, aquests últims importats com esclaus a l’actual Sud-àfrica al segle XVII.

El jove Wayde a punt va estar de penjar les vambes de claus després d’una severa lesió, quan encara era estudiant de comerç a Ciutat del Cap. Anna Botha, responsable de l’atletisme a la Universitat Free State, el va ajudar a recuperar-se i l’atleta s’ha mantingut fidel a les ensenyances d’Aunt Annie (Tia Annie) tal com es coneix l’entrenadora, que té 75 anys.

Grans rivals

Notícies relacionades

Encara que la temperatura no acompanyi, l’ambient en un estadi sempre ple és fantàstic i la rivalitat està garantida. El que sens dubte empenyerà avui els vuit finalistes a aconseguir registres fenomenals.

Van Niekerk és el favorit, però un cop vistos els resultats de les semifinals, les cases d’apostes a Londres es freguen les mans. Un bahamià de 22 anys que es diu Steven Gardiner va guanyar la seva sèrie rebaixant el rècord del seu país fins a 43.89, tot i que va acabar fos a la línia d’arribada. El jamaicà Nathon Allen (44.19) va millorar la seva marca personal, i el botswanès que va triomfar al míting de Moratalaz, Isaac Makwala, es va classificar sense problemes amb 44.30. Van Niekerk va guanyar la seva sèrie amb 44.20, canviant de ritme a la meitat de la recta final, quan el va pressionar l’altre botswanès, Baboloki Thebe.