L'AUGE DE LES APOSTES

"¡Si guanyes estàs mort!"

Les amenaces i manipulacions per les apostes són habituals en el futbol modest i en els tornejos menors del tennis mundial

rpaniagua37958938 a fan holds the broken racket of australia s mark philippous170406211040

rpaniagua37958938 a fan holds the broken racket of australia s mark philippous170406211040 / STEVE HOLLAND

4
Es llegeix en minuts
Raúl Paniagua
Raúl Paniagua

Periodista

ver +

L’escàndol de l’Eldenc no ha sorprès els que segueixen de prop el món de les apostes. Cada dia s’arreglen partits per tot el món. El tennis, un esport individual fàcilment manipulable, és l’objectiu favorit de les màfies. El frau es produeix fins i tot entre els jugadors modestos, que intenten pal·liar els costos de la seva carrera amb algun o altre engany.

En el futbol, la Tercera Divisió és el niu de les trampes. Cada cap de setmana es manipulen a Espanya entre dos o tres partits, una xifra que es dispara en el tram final de la Lliga. Als clàssics maletins de les primes s’hi sumen les apostes. Una bogeria. 

ROMANIA, UZBEKISTAN...

El circuit ITF del tennis és el favorit de les màfies. Es tracta dels tornejos futures, els més anònims del circuit, amb premis totals de 15.000 euros. Es juguen per tot el món. Aquesta setmana, per exemple, hi ha cites d’aquest tipus a Egipte, Kazakhstan, Qatar, Portugal, Tunísia, Turquia i els Estats Units. 

«Fas la volta al món i no t’arriba ni per pagar-te la roba. Els premis són ridículs, molts tennistes no cobreixen despeses i cauen en la temptació», explica a aquest diari el pare d’un jugador situat entre els 300 millors del món. Assegura que el seu fill segueix ferm, però destapa els perills. «Vas per Romania, Uzbekistan... i veus de tot. Et diuen: ‘¡Si guanyes, estàs mort!’ i coses així. No hi ha televisió, no hi ha control, no hi ha res.Enganyar és fàcil. El circuit ATP és un altre món. Allà no hi ha esbirros, tenen detectius privats...».

Una derrota a la primera ronda d’aquests futures, comptant que es passi la prèvia, atorga només 140 euros. Per arribar a vuitens donen 232 i a quarts, 394. Un mal sorteig o un partit fluix t’enfonsa. Per la zona pul·lulen agents de les màfies que capten els jugadors amb amenaces o missatges per WhatsApp.

Entre els rivals també es produeixen acords. «Són petits pactes, mai t’enxamparan. Estic una mica tocat, et deixo guanyar i ens repartim 7.000 euros, per dir una xifra. Una doble falta, una resta fallada, un resultat maquillat… Mil coses. Passa cada dia». 

«TINC LA REGLA, PERDRÉ»

El nòvio d’una tennista espanyola revela també alguna trampa. «En alguna ocasió ens ha dit: ‘Tinc la regla, no m’aguanto. Perdré, aposteu en contra meu’. Sap que no guanyarà i l’entorn s’aprofita, però no té res a veure amb les màfies».

En el cas femení, les amenaces són molt dures. Sexistes i misògines. El 2013, per exemple, la canadenca Rebecca Marino, que va arribar a col·locar-se en el top 40, va deixar el tennis per una depressió causada per l’assetjament a les xarxes socials. Només tenia 22 anys i un gran potencial. 

L’australià Sam Groth, que va ser el 53è del món, va denunciar el tema a l’ATP: «Juguem un esport. És la nostra vida. He patit amenaces contra mi, la meva nòvia i la meva família».

Una cosa similar li va passar a Íñigo Cervantes després de batre el favorit Alexander Zverev l’any passat. Va rebre missatges a les xarxes com aquest: «El mataré a vostè i a la seva família. Els tallaré el coll a tots, agafaré un ganivet i li trauré els ulls».

EL TRUC DELS CÓRNERS

En el futbol, les apostes existeixen des de sempre. Només cal recordar el cas d’Andrés Escobar, el colombià assassinat el 1994 dies després d’un autogol contra els EUA que vafer saltar la seva selecció del Mundial. Li van disparar sis trets a boca de canó als afores d’una discoteca. Un grup de narcotraficants van perdre molts diners i el cas es va vincular a les màfies d’apostes. 

Amb internet tot és més sigil·lós, especialment en els camps més humils. Bulgària, Malta, Rússia, Itàlia i Xipre són el bressol del frau. Les màfies s’acosten als clubs més modestos per guanyar diners a les cases d’apostes asiàtiques, que fan els ulls grossos. Consideren que són ludòpates que perdran els diners tard o d’hora. Es pacten resultats, número de gols o quantitat de córners, punt que ha tingut molt auge i que s’ha suspès en diverses cases.

Els futbolistes cobren  entre 500 i 1.000 euros per partit arreglat a Tercera

"ESTAN DESTROSSANT EL FUTBOL"

Notícies relacionades

El porter i els centrals són les dianes bàsiques de l’engany en els equips. Mai hi està implicada tota la plantilla. «A Segona B i Tercera és un problema molt greu», explica Francesco Branca, director general de Federbet, una associació que lluita contra els partits arreglats. En l’última jornada de Tercera del 2015, el 40% dels partits eren sospitosos.

Els jugadors cobren de 500 a 1.000 euros per partit arreglat amb èxit. «És lamentable. A Segona B hi ha grans professionals. No és una merda. Estan destrossant el futbol. Fa anys ningú s’hi jugava la pell per una cosa així», explica Mario Carrizosa, exjugador de nou clubs de Segona B. «L’origen és que abans es cobrava una mitjana de 4.000 euros al mes. Ara  hi ha menys diners i la gent potser busca unes altres coses», conclou.

Els escàndols més grossos

‘TOTONERO’ I ‘CALCIOPOLI’El primer va esclatar als anys 80. El Milan i el Lazio se’n van anar a la Sèrie B, mentre que Rossi va ser  suspès per dos anys per les apostes. El Calciopoli va destapar els suborns als àrbitres de diversos clubs el 2006. El Juventus va perdre dos títols i el van baixar.