Anar al contingut

CONTROVÈRSIA EN UN SECTOR A L'ALÇA

Les apostes esportives desbanquen el pòquer en el joc 'on line' i encenen les alertes

Els terapeutes avisen de l'"alt nivell de persistència" de l'apostant compulsiu

Els experts reclamen una regulació del gran cabal publicitari de la modalitat

Víctor Vargas Llamas

 

  / JULIO CARBÓ

Seguir amb devota passió un partit de la segona divisió eslovena de voleibol o un de criquet de la lliga pakistanesa, quan no es coneix cap jugador ni es té la mínima noció de les regles de joc. Hi ha aficionats ocasionals que esperen amb frenesí la victòria d'un equip del qual d'aquí uns dies poden desitjar que encaixi una gran humiliació esportiva. En el món de les apostes, el fi sempre justifica els mitjans. O almenys això és el que pensen la creixent legió de seguidors d'aquesta afició, que ha pres al pòquer el ceptre de la disciplina hegemònica del joc ‘on line’ a Espanya.

Gairebé la meitat dels diners invertits en el sector recreatiu digital van tenir relació el 2015 amb esdeveniments esportius (48,8%), davant el 20,8% del pòquer, segons les últimes dades divulgades per la Direcció General d'Ordenació del Joc. Només tres anys enrere, aquest joc de cartes dominava el sector, amb un 42,7%, pel 37% de les apostes. Tot passa a l'empara d'un àmbit, el del joc 'on line', "que creix al ritme del 30% anual”, segons Sacha Michaud, president de JDigital, que agrupa més de 40 empreses del gremi. A Espanya, gairebé dos de cada 10 euros que es dediquen al joc, presencial i digital, acaben a les cases d'apostes. Una dinàmica que inquieta les autoritats sanitàries.

El jugador patològic 'on line' és més jove, amb més formació i poder adquisitiu que el del joc presencial

Tant és així que la unitat de joc patològic de l'Hospital de Bellvitge ja distingeix els apostadors com una de les tres categories patològiques, al costat del tradicional jugador presencial i el de l'entorn ‘on line’, en sentit genèric. “El perfil del jugador compulsiu digital i el d'apostes 'on line' tenen en comú ser homes (95%), d'entre 16 i 30 anys, més estudis i més poder adquisitiu que el jugador tradicional; però l'apostador té un tret que el fa únic: un alt nivell de persistència en l'obtenció d'objectius, i això representa un gran risc en conductes desadaptatives”, explica la responsable de la unitat, la doctora Susana Jiménez.

CONTROL

Per la seva experiència, Jiménez destaca que són persones que habitualment tendeixen a justificar-se per la seva gran afició per l'univers esportiu, ja que “tenen la convicció de conèixer bé els seus equips favorits i les disciplines que els atrauen”, però la realitat és que acaben apostant “per conjunts i esports amb què no han tingut mai connexió”.

En aquest punt “s'afegeixen factors de risc” que compliquen les dinàmiques compulsives, com destaca Francesc Perendreu, president de l'Associació Centre Català d'Addiccions Socials (Acencas), i amb tres dècades com a terapeuta de ludopaties. “Arriba un moment en què l'aposta és contra un mateix, una cosa que no passa amb les escurabutxaques i altres jocs en què només hi compta l'atzar; en les apostes pots demostrar que saps molt d'un esport, i és molt habitual que sorgeixin fantasies de professionalitat, de guanyar-se la vida així”, destaca Perendreu.

Els pacients de l'entorn digital gasten bastants més diners i acumulen molt més deute en menys temps

Tendències que poden portar a la ruïna una persona en tots els sentits i que augmenten en el medi digital. “Els pacients del joc ‘on line’ revelen que les quantitats mitjanes desemborsades són considerablement més altes que les de l'àmbit presencial; així, acumulen molt més deute i en menys temps”, destaca Jiménez.

Aquesta rapidesa no només es pot atribuir al perfil patològic del jugador, ja que les característiques de l'entorn cibernètic són determinants. “El fet que es pugui apostar les 24 hores, des de qualsevol dispositiu, la comoditat de fer-ho en qualsevol lloc, que es preservi l'anonimat i la immediatesa, que permet fins i tot apostar durant el partit, li confereixen un enorme potencial”, destaca Raquel Dolado, psicòloga especialista en addiccions.

SENSIBILITZACIÓ

Per acabar d'afilar aquest potencial, els operadors compten amb la capacitat de penetració de la publicitat, “que ha augmentat un 160% des del 2011”, revela Jiménez, que denuncia que “encara no hi ha regulació específica” al respecte. “L'impacte és més gran quan la web de joc està lligada a la imatge de grans estrelles esportives, com Messi o Cristiano, ídols de nens i joves, que reforcen la sensació que les apostes són una part més de l'esport", coincideix Perendreu.

“Es redueix la percepció que és una activitat amb un potencial tan addictiu, sobretot entre els xavals, que encara no tenen conformada la personalitat, ni la maduració, a tots els nivells, fins i tot el neurobiològic”, afegeix la psiquiatra. Perendreu alerta que la temptació és tan gran que fins i tot hi ha menors que juguen ‘on line’ servint-se d'algun adult “que s'emporta un 3-4% de comissió” per cedir la seva identitat. “També els jocs gratuïts, on només hi ha punts i no diners, són una porta d'entrada de futurs addictes”, diu el terapeuta.

Veure cracs de l'esport associats a les apostes fa creure als nois que formen part de l'espectacle

El responsable de JDigital atribueix l'èxit a “la passió amb què es viu l'esport en la cultura espanyola”, i destaca que les apostes són “una forma lúdica de disfrutar-lo”, com passava amb les quinieles, al mateix temps que destaca que la normativa espanyola de joc digital “és de les més avançades d'Europa“. Michaud destaca les mesures adoptades en el joc 'on line' per evitar conductes compulsives: “Control de temps i diners jugats, verificació que la persona no està en el registre d'autoexclosos, i informació constant sobre joc responsable”.

Replica Jiménez, que incideix en la necessitat d'una regulació efectiva de la publicitat del joc, així com d'impulsar campanyes de sensibilització de col·lectius especialment vulnerables: joves i persones amb problemes previs d'addicció. Perendreu també insisteix en la necessitat de molta pedagogia i lamenta que, a diferència de l'alcohol i el tabac, “que causen despeses públiques”, a l'Administració “no li interessen les víctimes d'una activitat per la qual recapta quantiosos ingressos”.