L'obsessió del Madrid passa a ser la Lliga

El Reial Madrid no farà un lleig a una nova Lliga de Campions, que seria la tercera en quatre anys, cosa que tampoc no ha aconseguit ningú, però el gran repte per a l’exitós equip blanc a nivell internacional des que Zinedine Zidane va rellevar Rafa Benítez fa un any, no és cap altre que la Lliga. Ho han admès des de Florentino Pérez fins al tècnic francès, passant pels jugadors més importants de la plantilla.

En particular, Cristiano Ronaldo, que la temporada passada no deixava de reiterar que el més important per a ell i l’equip era la Lliga de Campions, no es pot treure del cap que, tot i haver-se acostat a Leo Messi amb les Pilotes d’Or, el seu botí de Lligues amb el Madrid és raquític. Es redueix a una, la del rècord de punts amb José Mourinho (2011-12), que empal·lideix en comparació amb les vuit de La Pulga amb el Barça.

PARAL·LELISME

L’estrella portuguesa i tot el club van somiar tornar-la a guanyar la temporada 2014-15 després d’aixecar la Décima i el Mundial de clubs a Marràqueix, encadenant una xifra rècord de 22 victòries consecutives, però tot va començar a ensorrar-se el primer partit després de vacances. Va ser el 4 de gener a Mestalla contra el València. La ratxa es va torçar sense remei. L’Atlètic el va fer fora de la Copa del Rei a vuitens i quatre mesos després, el 13 de maig, el Juventus el va eliminar de la Lliga de Campions en semifinals al mateix Bernabéu. Uns dies després empatava amb el València i es quedava sense opcions a la Lliga. El 25 de maig, Florentino Pérez anunciava que Carlo Ancelotti no continuaria a la banqueta, on havia tingut Zidane com a segon.

En unes circumstàncies triomfals semblants el Madrid començarà aquest 2017. És el sorprenent Sevilla de Jorge Sampaoli el que l’espera un altre 4 de gener, encara que en l’anada dels vuitens de la Copa. Ningú a l’entitat madridista pot evitar gira els ulls cap al que va passar llavors quan, com ara, tot pintava molt bé perquè el Madrid trenqués la insultant superioritat barcelonista a la Lliga, amb sis títols en les últimes vuit edicions. Llavors va marxar amb quatre punts d’avantatge a disputar el Mundial de Clubs i res feia presagiar que pogués produir-se un daltabaix com el que es va produir.

Notícies relacionades

De la Fuente té un pla amb Lamine: jugarà una estona en el debut contra Cap Verd

El Mundial de les fronteres fèrries

Aquesta vegada el Madrid va viatjar a Yokohama amb sis punts d'avantatge, que ara són tres amb un partit menys. La pujada de gener, amb tres partits contra el Sevilla, a més de matxs contra Granada, Màlaga i Reial Societat es presenta com a clau per valorar les seves possibilitats reals de futur.

REVOLUCIÓ ZIDANE

De moment, Florentino Pérez pot seguir presumint de campió d’Europa i del món, de partits sense perdre (37) i, per descomptat, d’entrenador. «Zidane va revolucionar el Madrid. Fa un any que hi va entrar, el 4 de gener, i ha perdut un sol partit a la Lliga i un altre a la Champions. Sempre he dit que va canviar la història d’aquest club com a jugador, però també era la millor opció com a entrenador, ja que té un gran talent… A part que treballa molt bé, té aquesta autoritat sobre els jugadors perquè ha sigut un gran jugador», explica el president, que s’ha afanyat a renovar a totes les seves grans figures com la millor manera de garantir el futur. I si les coses es torcen, gràcies a la benevolència del TAS podrà finalment ampliar la seva nòmina d'estrelles l'estiu vinent després d'un any de contenció molt sorprenent en la despesa.