El Mundial de les fronteres fèrries

Visats, controls migratoris, tensions geopolítiques i entrades a preus prohibitius marquen la primera Copa del Món de 48 seleccions, tres amfitrions i dos països en guerra entre si. El torneig comença demà a Mèxic.

El Mundial de les fronteres fèrries
4
Es llegeix en minuts
Albert Guasch
Albert Guasch

Periodista

ver +

La FIFA de Gianni Infantino ens té acostumats a disfrutar dels mundials amb el nas tapat i la mirada distreta cap al camp. La geopolítica va enfosquir l’elecció de Rússia del 2018, li va fer un eclipsi al futbol al seleccionar Qatar per al 2022 i s’estremeix ara amb els EUA de Donald Trump. Més endavant, el 2034, vindrà Aràbia Saudita i al món l’agafarà ja vacunat.

La passió que desperta la competició és tan forta que és capaç de sobreviure a les maniobres del president del futbol internacional, que ja amb prou feines dissimula la seva fascinació pel dòlar i la seva voracitat de poder, per sobre de l’espectacle de les grades, essència de la cita. Infantino, que compta amb un control sobre la FIFA absolut i que es mou còmode entre autòcrates, sol repetir que "el futbol uneix el món" i resulta temptador replicar-li que els seus esforços semblen de vegades destinats al contrari.

La FIFA s’ha convertit en una maquinària brutal de recaptar diners, com un gran banc d’inversió amb seu a Suïssa –amb ell com a president s’han doblat els ingressos–, però pel camí no li ha importat fixar la capa popular del Mundial, amb preus de les entrades forassenyats, i claudicar davant la política immigratòria de Trump. Fins i tot li va fer a mida un Premi de la Pau.

Sota un clima de certa aprensió comença demà un llarg Mundial que per primera vegada compta amb tres amfitrions –EUA, Canadà i Mèxic–, 48 seleccions participants –32 seleccions participants – 32 van jugar l’últim– i dos països confrontats bèl·licament –Iran i EUA–. Tampoc té precedents que un dels amfitrions posi pegues a l’entrada de delegacions i als seus aficionats. Costa recordar un esdeveniment esportiu amb tants visitants volant cap a les seus amb pànic del tràmit de la duana.

Els incidents producte del blindatge migratori es van succeint a mesura que s’acosta el primer dels 104 partits programats, tres quarts d’aquests en territori nord-americà. Afecta jugadors, entrenadors, periodistes i aficionats de països que Washington mira amb sospita. Un àrbitre de Somàlia, considerat el millor de l’Àfrica, ha sigut vetat i tornat a Istanbul després d’11 hores de retenció; el capità de l’Iraq, Aymen Hussein, autor del gol que va classificar el seu país per a un Mundial per primera vegada en 40 anys, va ser també retingut a l’aeroport de Chicago, el seu telèfon inspeccionat i finalment se li va franquejar el pas. Altres integrants de la delegació no van tenir tanta sort. Seleccions com la sud-africana van aterrar amb el temps just pel retard en la concessió de salvaconductes.

Un cas singular

Cas a part és el de l’Iran. A última hora va canviar el seu camp base als EUA per un altre a Tijuana, a Mèxic, malgrat que els seus partits es disputen a la costa oest nord-americana. A Tijuana van arribar amb pins clavats a la roba amb el número 168, el nombre de víctimes, la majoria nenes, causades per un bombardeig de l’Exèrcit nord-americà en una escola primària de la ciutat de Minab al febrer.

Tots els jugadors van rebre els seus visats fa tot just quatre dies. No obstant, a un nombre significatiu de membres de la comitiva se’ls va denegar el segell, inclòs al president de la Federació, al director esportiu o al director de comunicació. Els visats es van concedir amb l’advertència de "no introduir terroristes clandestinament als EUA". Hauran de volar, jugar i sortir del país el mateix dia del partit.

La FIFA se’n renta les mans. La política de visats i immigració correspon a cada país i s’escapa a les seves competències, argumenta. Així que no es preveu fluida l’experiència d’ensenyar el passaport dels aficionats, no només iranians, sinó d’Haití, Costa d’Ivori, el Senegal o Tunísia. Tots quatre tenen prohibits els visats. I per si no ho tenien clar ahir la delegació de l’Iran va denunciar en roda de premsa que a tots els aficionats del seu país els han cancel·lat les entrades ja comprades.

Almenys l’activitat dels famosos ICE, els caçaestrangers de Trump, s’ha apaivagat últimament. Tot i així, grups de defensa dels drets dels immigrants s’han mobilitzat a les 11 ciutats que tindran partits per protegir seguidors i residents de possibles ofensives.

Imports doblats

L’administració republicana ha promès que no farà batudes als estadis. Potser perquè sospiten que els astronòmics preus de les entrades foragiten molts indocumentats. Fins i tot Trump, aliat d’Infantino, va confessar al New York Post que no pagaria mil dòlars per assistir al Paraguai-EUA, que és el seient més econòmic per veure el debut nord-americà i de molts altres partits de la primera fase. En comparació amb Qatar, el cost de qualsevol partit s’ha doblat.

Notícies relacionades

La política de preus dinàmics de la FIFA ha causat alarma, fins al punt que els fiscals generals de Nova York i Nova Jersey van iniciar una investigació. No està clar en què acabarà. Infantino s’ha justificat dient que els nord-americans estan acostumats als alts imports en espectacles esportius. Als altres no se’ls té en compte.

Una altra amenaça plana sobre la cita. El secretariat permanent per al Canvi Climàtic de l’ONU va pronosticar que la calor extrema en serà protagonista. No tots els estadis estan climatitzats com a Qatar. Les pauses d’hidratació abundaran en un torneig que pot fer-se llarg, amb molts partits irrellevants en la primera fase. Així és el Mundial de les fronteres fèrries de Trump i Infantino.