UN ESPORT EN AUGE

Bela, l'etern número u del pàdel

Fernando Belasteguin compleix 15 anys consecutius al capdavant del rànquing mundial, un domini sense precedents

Fernando Belasteguin, número u del rànquing mundial de pàdel des de fa 15 anys.

Fernando Belasteguin, número u del rànquing mundial de pàdel des de fa 15 anys. / JORDI COTRINA

L’Argentina compta amb dos números u indiscutibles. El primer juga al Barça i tothom el coneix. Leo Messi no necessita presentació, encara que algun agosarat s’atreveixi a qüestionar el seu regnat amb rivals com Cristiano Ronaldo. El talent de l’astre blaugrana és únic. És el millor futbolista de la història, com bé saben al Camp Nou. A prop d’allà viu una altra estrella: Fernando Belasteguin, Bela. Leo és de Rosario, i Bela, de Pehuajó. En el seu cas no hi ha debat. Belasteguin fa 15 anys consecutius que és el número u del món del pàdel. Ha guanyat 207 títols en 246 finals. Només ha perdut un partit en dos anys.

"Ha passat tot molt ràpid, no valoraré el que he aconseguit fins que em retiri. És una bogeria, una barbaritat"

Més de tres milions de persones juguen a pàdel a Espanya, el segon esport més practicat, només el supera el futbol. Barcelona acull els déus de les dues disciplines. Bela va conèixer Leo al vestidor blaugrana, una xerrada que no oblidarà mai. Van parlar de les seves famílies, de la vida d’un argentí lluny de la seva terra.

L'astre argentí L'astre argentí, casat amb una catalana, és el gran referent del segon esport més practicat a Espanya

Fa 16 anys que Belasteguin és a Espanya, 15 dels quals com a número u d’un esport al qual va arribar per casualitat. «Ha passat tot molt ràpid. Crec que no valoraré de manera suficient el que he aconseguit fins que deixi de ser professional. És una bogeria, una barbaritat. Si no guanyem, s’ensorra el món, em sona el telèfon molt més que quan guanyo. Si guanyo és com si res, sembla que no costa», explica Bela, conscient que el seu domini potser ha sigut «contraproduent» perquè el pàdel creixi més. Les seves xifres són impressionants i és tan bo que arriben a odiar-lo. «Et diuen que ningú ha estat a dalt de tot 15 anys seguits i t’afalaga. Estic deixant un registre que no ha existit mai. De moment, si algú vol superar-lo, haurà de donar guerra fins al 2033», somriu.

"UN CENTRAL RÚSTIC" Els seus inicis van ser amb una pilota de futbol. Jugava de central al San Martín de Pehuajó. «Era un defensa molt rústic. Donava puntades per totes bandes. Passava la pilota o el jugador, mai les dues coses». Al costat de casa seva van construir la primera pista de pàdel i això va cridar l’atenció del petit Bela.

«Em passava tot el dia allà. Quan en faltava un hi entrava jo». Als 13 anys el van invitar a jugar un torneig a Santa Rosa i el van guanyar. Allà el va veure Roberto Díaz, el pare de Matías, actual número 5 del rànquing, i va començar el seu camí, amb aquells maratonians viatges en autobús a Buenos Aires. «Em vaig adonar que en el futbol s’emportaven els bons, els que feien gols, així que em vaig decantar pel pàdel. Vaig fer el debut professional amb només 15 anys i n’han passat 22, dels quals 15 han sigut com a número u».

El 1998 va viatjar per primera vegada a Espanya. Hi volia venir abans però no tenia diners per als bitllets. Va creuar l’oceà amb Matías amb 15 pales cada un que van vendre durant un mes per costejar-se la gira. Va repetir visita el 1999 i el 2000, quan va rebre una invitació de Pablo Semprún per ser el seu company un any.

"Sense adonar-me'n em vaig plantar a Barcelona, casat i amb tres fills. El que era un 'hobby' es va convertir en la meva professió, en el manteniment de la meva família"

«Havia de deixar la meva família, la meva nòvia, els meus amics, la universitat... Però volia provar nous horitzons». La idea era experimentar i tornar a l’Argentina, però la cosa va funcionar i el seu compatriota Juan Martín Díaz el va voler al seu costat. Això ho va canviar tot. «Sense adonar-me’n em vaig plantar a Barcelona, casat i amb tres fills. El que només era un hobby es va convertir en la meva professió, el que em permetia mantenir la meva família».

EL MÀSTER FINAL, PRÒXIM REPTE

Bela es lleva cada dia a les 7.30 mentre Cristina, la seva dona catalana, ronda amb els nens. Després d’esmorzar treballa el físic de 8.30 a 10.30 i juga a pàdel d’11.00 a 12.30. A les 13.00 acaba l’entrenament. Després de dinar i de la migdiada, arriba el temps per als seus tres fills, encara que alguna tarda també passa per l’Star’s Padel de Cornellà per portar l’escola de nens i adults.

Després de 13 anys amb Juan Martín Díaz i dos més amb el brasiler Pablo Lima, Bela vol seguir guanyant. «El que has fet ja està fet, això no t’ho treu ningú. Vull jugar com a mínim fins als 42, després ja ho veuré. El pàdel em permet ser amo del meu temps, entrenar-me al matí i veure créixer els meus fills a la tarda. Això fa que em consideri l’esportista més ben pagat del món».

L’estrella, que recorda amb orgull els dos títols aconseguits l’any passat amb el veterà Willy Lahoz, no perd des de l’abril, quan Paquito Navarro i Sanyo Gutiérrez van tombar Bela i Lima a les semifinals de València. Diumenge passat es van jugar el títol a Sant Sebastià les dues parelles, amb triomf clar dels número u (6-2, 6-4). El Màster final de Madrid, del 14 al 18 de desembre, suposa el pròxim repte.

Piqué, Iniesta i Puyol, amb qui manté una excel·lent relació, han compartit pista amb el número u

A més de conèixer Messi, Bela ha compartit pista amb altres mites culers, com Iniesta, Piqué i Puyol, amb qui manté una excel·lent relació. També ha jugat a tennis amb Corretja, Bruguera i Marc López. Orgullós de l’auge del pàdel a Espanya, creu que hi ha marge per créixer. «Ja no és una moda, és un esport consolidat. És fàcil de practicar, social, dinàmic... País que el prova, país que s’hi enganxa».

Notícies relacionades

Espanya, l’Argentina i el Brasil són els tres referents, mentre a Itàlia i França ja hi està entrant amb força. «Jo tinc 37 anys. Tant de bo visqui molt i pugui veure el pàdel en uns Jocs abans de morir-me. Seria molt gran», desitja Bela, l’etern número u.

"Me'n vaig anar de diversos 'asados' per les crítiques a Messi"

A Messi el vaig conèixer en un reconeixement que em va fer el Barça al Camp Nou pels meus 14 anys de número u. Vaig baixar al vestidor, me'l van presentar i els cinc minuts que vaig parlar amb ell els guardaré per sempre. Recordo que em tremolaven les cames. Jo sóc un absolut defensor de Leo. Al meu país estan bojos, em vaig barallar en molts 'asados' amb amics i me'n vaig anar. N'hi havia per acabar malament, hi ha una crítica destructiva salvatge molt fàcil. No pensen que Leo té família, que la seva mare i la seva germana estan a l'Argentina. Els periodistes escriuen qualsevol cosa allà. No tinc cap dubte que a qui més li dol que no guanyi la selecció és a ell, més que a qualsevol imbècil que el critiqui, que canti l'himne plorant... Si ens posessin a tots els argentins en una màquina i premessin un botó i se sabés qui més ho sent, estic segur que sortiria Leo Messi. Però ven més donar-li un pal a ell que a un altre. És carn de canó, és el peatge per ser el millor de tots els temps".

"Conèixer Johan Cruyff em va marcar moltíssim"

Més enllà de la seva faceta com a esportista o excel·lent jugador (no qualsevol està entre els cinc grans futbolistes de la història), jo el valoro com a persona. Em semblava súper intel·ligent, només tinc paraules d'agraïment per a ell. Era molt pròxim, molt bona gent. Va ser una grandíssima llàstima la seva mort. Em va marcar molt. El gran ensenyament que ens va deixar a tots és per tenir-lo sempre present. Johan va venir a una festa sorpresa que em van fer pels meus 14 anys com a número u i em va regalar una samarreta de la selecció holandesa amb el 14, el seu dorsal de sempre. Aquell gest va ser un verdader honor. En pocs anys em va deixar conèixer-lo i vaig poder disfrutar del seu costat humà, del seu do de gent i dels seus consells. No oblidaré mai haver conegut una persona tan autèntica que es brindava als altres. Un amic".

Inicia sessió 0 Comentaris