42 càmeres darrere una pilota

«Anem a la càmera 6.... ¡6!.... Anem a la 5.... ¡5!....». Mentre llança les ordres de canvi de plans del Barça-Madrid, Òscar Lago assenyala amb un braç alçat les pantalles que es punxen. És un director sense batuta d'una espectacular orquestra formada per mig centenar de pantalles que es despleguen davant seu. I Lago, bregat realitzador amb incomptables clàssics a les retines (va debutar el 1991), les controla totes des de la unitat mòbil (UM) que és el centre de control de Mediapro per al partit.

L'ambient a la UM és tranquil en comparació amb l'esclat d'emocions que es viuen a tot just 300 metres, al Camp Nou. Tranquil, però tens. Hi ha electricitat. Les 25 persones que treballen amb Lago («Sense ells, la meva feina seria impossible») en saben molt de televisió i més de futbol, i la compenetració entre tots aquests membres de l'orquestra fa que tot flueixi amb aquella tensa tranquil·litat hipnòtica.

Notícies relacionades

Barça-Reial Madrid, un clàssic revolucionari

Alcaraz s’acomiada en quarts de final i deixa orfe Madrid

«Càmera 15... ¡15!... El ritme que marca el director d'orquestra Lago per veure tan bé com es pugui el que passa damunt la gespa («Em limito a plasmar una història que escriuen els jugadors») es trenca un segon: «Tinc a punt Cristiano en un Intel», diu el responsable de les repeticions, sense apartar la vista de les pantalles. Per Intel es refereixen a la nova tecnologia de repetició de les jugades, amb una visió de 360SDgr. Pur videojoc que s'estrena en aquest clàssic i a la Lliga.

«Bé, doncs.... ¡no! Ara no, quan aturi la pilota....», diu Lago, sense apartar la vista de les pantalles. Tranquil·litat, tensió, tot flueix en la semipenombra d'un habitacle no apte per a claustrofòbics. «¡Ara!», ordena Lago, i a l'instant salta a la pantalla un vídeo de repetició. «Deu, nou, vuit...», va comptant algú en veu alta (però sense cridar). Mentre compta, en la repetició es veu un vol de càmera lenta de 360SDgr fascinant i impossible... Fins que es va estrenar Matrix. Però ara no és ciència-ficció. «Tres, dos, un... ¡fora!». S'acaba la repetició, apareix la cortineta de separació de LaLiga i, tot seguit, un pla general del Camp Nou en temps real. «Càmera 15... ¡15!». Braç alçat, Lago segueix sense apartar la vista de les pantalles. Sense atabalaments, relaxat, sap que 24 parells d'ulls més el segueixen en perfecta harmonia orquestral per fer que la història que estan plasmant sense guió la disfrutin tan bé com es pugui els prop de 650 milions de persones de tot el món que veuran l'enèsim partit del segle.