Superagents molt especials

Yayá Touré ho té clar amb Pep Guardiola. Ni s’ha produït ni s’espera la disculpa que el tècnic del City exigeix del representant del jugador, Dimitri Seluk, que ja va avançar que només demanarà perdó al Pep «quan ell demani perdó a Pellegrini», i va reiterar que ha tractat el seu representat i altres com Hart i Kompany «com gossos». És el penúltim episodi d’un comportament que apunta a tendència, l’intervencionisme cada vegada més gran d’un sector important dels agents més poderosos per mediatitzar les decisions de tècnics i directius.

Ni Guardiola canviarà la seva decisió sobre Touré ni Jürgen Kloop va cedir a les pressions de Mino Raiola, el representant de Mario Balotelli, perquè comptés amb ell al Liverpool a la seva tornada del Milan, on també va estar apartat per Mihajlovic. El tècnic alemany no el va deixar ni entrenar-se amb la resta de l’equip i l’agent italià va explotar.

«No el jutjaré com a entrenador, és un gran tàctic, però no s’ha adonat  que estem parlant d’una persona. Mario era exemplar, mai es va queixar… No cal dir que Klopp va ser injust, va ser un tros de merda», va deixar anar l’agent italià a 'La Gazzetta dello Sport'. Avui, Balotelli triomfa al Niça, el sorprenent líder de la Lliga francesa, amb cinc gols en vuit partits.

El agente del delantero sueco, Mino Raiola, alabó al atacante italiano. https://t.co/OSf7LqIJI4

— BeSoccer ES (@besoccer_ES) 30 de septiembre de 2016

Klopp no va entrar en el dur atac de Raiola: «No m’interessa. Forma part d’això i està tot bé. Estem en un món lliure i pot dir el que vulgui, no hi ha cap problema, però s’equivoca en una cosa: jo no he exclòs Balotelli».

La Premier també ha servit com a marc per al tens desenllaç de les des­avinances entre Louis van Gaal i Jorge Mendes, l’home que ha portat José Mourinho al United. Va ser el mes d’agost de l’any passat, després del partit del United contra el Bruges de la prèvia de Champions, quan el tècnic holandès va dir «mercenari» al representant portuguès a l’avantllotja d’Old Trafford i li va assegurar que no aconseguiria treure De Gea del United.

La baralla venia de lluny i a Van Gaal no li devia agradar gaire que a principis d’aquell mateix any Mendes hagués declarat que «només un déu podria haver substituït Alex Ferguson, un verdader geni. Amb ell, el United tindria ara 12 o 15 punts més». Ho va dir a la BBC en la mateixa entrevista en què va deixar anar: «A Anglaterra teniu un geni, José Mourinho, que es convertirà en el Ferguson del Chelsea. S’hi quedarà almenys una dècada, ja que adora els fans i la ciutat». Segur que ja tenia al cap que 'Mou' acabaria a la banqueta d’Old Trafford.

LA CARRERA DE BALE

El Madrid tampoc s’ha salvat del zel excessiu amb què determinats superagents defensen els interessos dels jugadors de la seva quadra. Jonathan Barnett, el representant de Bale, sembla per fi tranquil per com li van les coses al gal·lès, però no sempre ha sigut així. «La carrera de Bale està patint perquè els seus companys no li passen la pilota», va dir l’intermediari anglès, i Carlo Ancelotti, el llavors entrenador blanc, no va dubtar a contestar-li que «millor hauria estat callat». Amb el tècnic italià acomiadat, Barnett va tornar a la càrrega:  «Vaig fer una anàlisi i era veritat, no li passaven la pilota. Ancelotti es va enfadar, però jo continuo sent agent i ell ja no és entrenador. Un dels dos tenia raó».

Tot un personatge aquest Barnett, que ja amb Rafa Benítez a la banqueta del Madrid, va deixar anar a The Guardian que Gareth vol ser «el millor jugador del planeta, no ser el millor model del món o el millor venedor de roba interior. A Espanya hi ha un gran amor per Ronaldo, però està arribant la nova guàrdia i potser hi ha una mica de ressentiment per això». Ara vol aconseguir que el club blanc li ampliï el contracte fins al 2021 i s’acosti bastant als 21 milions que cobra el portuguès.

Un altre conegut agent FIFA, l’espanyol Santos Márquez, un dels representants d’Iker Casillas, no va dubtar al seu dia a qualificar d’«in-digne» el tracte que va donar Florentino Pérez al porter madrileny i a esquitxar Benítez: «Ha jugat a fet a amagar. El que hauria d’haver fet és haver parlat amb Iker. Tot s’hauria arreglat com una transició normal quan un futbolista arriba a una situació com aquesta. No s’ha sigut just amb Iker, ha sigut un desastre. Hauria d’haver agafat el toro per les banyes i dir-li clarament que no comptava amb ell. Tots li han fet la traveta, ha sigut lamentable».

Tot això abans de tornar a carregar contra Pérez, de qui va arribar a dir que «no li agraden els negres», a propòsit dels conflictes amb Makelele i Etoo, als quals va representar. «La nostra relació es va trencar per una falta de respecte amb Makelele. A Pérez no li agraden els jugadors negres, no és racista, però no li agraden. No el volia. També em vaig barallar per Etoo. Vaig dir que era tan galàctic com Figo. Va passar el que va passar pel color de la seva pell», va declarar Márquez el juliol del 2015.

RIBEIRO I SCOLARI

Notícies relacionades

Roland Garros: Alcaraz imposa la seva grandesa per fondre Musetti i jugar a París la seva cinquena final de Grand Slam

Ni Lamine, ni Mbappé, ni Vinicius, ni Pedri... Raphinha, escollit el millor jugador de la Lliga 24-25

Més recentment, el president del Madrid va ser al·ludit per un altre agent de gran volada, Wagner Ribeiro, per qüestions relatives al Barça i a Neymar. Primer va suggerir al jugador blaugrana que es deixés seduir pel club blanc i després va assegurar que va estar molt a prop de firmar pel PSG. El pare del jugador el va amenaçar que el demandaria i el va acusar d’intentar fer negoci.

Neymar é o jogador de futebol mais valorizado do mundo . Parabéns Barça. pic.twitter.com/QufcvJmF3s

— Wagner Ribeiro (@wagneribeiro_) 30 de junio de 2016

Ribeiro no havia sortit tant als mitjans des que, després de l’1-7 d’Alemanya a Brasil al Mundial del 2014, es va esplaiar amb Luiz Felipe Scolari. «Vell gilipolles, arrogant, fastigós, presumit i ridícul», li va dir al seleccionador brasiler. Eren, segons ell, uns dels irònics requisits per entrenar el Brasil. Els altres, «ser entrenador de Portugal i no guanyar res; anar al Chelsea i que el facin fora l’endemà; anar a entrenar l’Uzbekistan, tornar al Brasil, agafar un equip gran (Palmeiras) i portar-lo a Segona; i deixar el club 56 dies del final del Brasileirao per escapar del descens».