Les quatre cares d'un supercampió

Usain Bolt s’ha convertit en un ídol global des de la seva primera participació olímpica a Atenes 2004 quan només tenia 17 anys. Els Jocs de Rio acomiaden el millor velocista de la història.

BOLT, EL SUPERDOTATUsain Bolt és un superdotat en la seva especialitat, les distàncies curtes de la velocitat. Com Indurain en el ciclisme, el jamaicà ha trencat el motllo en l’atletisme al ser un velocista gran, quan fins ara els baixets triomfaven per la seva ràpida posada en acció des dels blocs de sortida. Carl Lewis n’era l’excepció. Bolt, amb la seva gambada de 2,40 metres davant els 2,25 de mitjana de la resta, guanya 15 centímetres en cada una, i és capaç de mantenir la mateixa freqüència. La naturalitat i la relaxació han sigut sempre les seves millors aliades contra la tensió competitiva. La seva enorme esquena és el seu pitjor enemic. Avui fa 30 anys totalment consagrat.

BOLT, EL CAMALEÓ

Fora de la pista, Bolt també bat rècords de celebritat gràcies a la seva capacitat per ser ell mateix mentre muda de pell segons el color que exigeix l’ambient i el moment. Els seus inigualables èxits esportius no haurien passat mai desapercebuts, encara que el seu reconeixement global s’ha multiplicat exponencialment per la seva facilitat per a entrar i conquistar l’ànima dels altres, per emocionar amb els seus detalls, en aparença simples, però molt importants per a aquells que els saben captar. Tant pot ser per fer vibrar embolcallat en la bandera de Jamaica o en la del Brasil, com, arribat el cas, per lluir el barret de Noca da Portela, la icona de l’escola de samba de Madureira, o per celebrar el seu novè or olímpic amb un cop de puny a l’aire com Pelé, de baix cap amunt.

BOLT, EL MEDIÀTICBolt dedica més temps i energia a guanyar-se el públic, i de rebot els mitjans, que a guanyar a la pista. Mai tan poca feina en la competició pura i dura havia resultat tan difosa i propagada per l’espai mediàtic i ara també pel virtual de les xarxes socials. El jamaicà ha aconseguit nou ors olímpics en només 6 minuts, 50 segons i 22 centèsimes de carrera, la suma dels seus registres a Pequín 2008, Londres 2012 i Rio 2016. El seu èxit transcendeix l’àmbit merament esportiu. Si fóssim capaços de sumar totes les hores de televisió, els terabytes de la xarxa i la superfície del paper que ha ocupat des de la seva explosió a Pequín-2008, parlaríem de rècords només superats per les estrelles del rock, del reggae en el seu cas, o els divos de Hollywood. La sort a més a més l’ha acompanyat fins i tot quan el resultat no ha depès d’ell, com en els relleus. Però això és només una petita part, fonamental això sí, del seu enorme èxit. La seva empatia i sociabilitat han multiplicat d’una manera exponencial l’admiració per aquest ídol global.

Notícies relacionades

Històrica Final Four catalana

Vine a escalar i queda't a dormir

BOLT, EL CARISMÀTIC

La sala que acull a Rio les compareixences dels medallistes davant els mitjans era un iglú d’aire condicionat fins que va aparèixer Bolt per convertir-la en un microones. Totes les càmeres i totes les preguntes apuntaven a l’atleta que va entrar ballant i es va asseure al mig. El quartet japonès, plata al relleu 4x100, semblava assegut a l’antesala d’un tanatori en comparació amb la danseta de Bolt. L’astre jamaicà es va posar seriós, per primera vegada en tota la nit, per respondre fins i tot les preguntes més simples. Molt formal fins que no es va poder aguantar el riure quan se li va preguntar per les jornades de preparació del relleu jamaicà, i va haver de respondre Asafa: «Amb Usain, un dia; amb la resta de l’equip, dos». La sala va esclatar en una riallada. Els atletes japonesos havien assajat el canvi de testimoni des del mes de març passat.