Cues llargues, pavellons buits

Llargues cues i pavellons semibuits. Aquesta és la paradoxa que està vivint en els dos primers dies de competició efectiva els Jocs Olímpics de Rio 2016. Algunes de les instal·lacions van presentar dissabte i diumenge un nivell d’ocupació impropi del més gran esdeveniment del món, tot i que l’organització confia que els problemes que han complicat l’assistència d’espectadors se solucionin ràpidament i es puguin arribar als nivells esperats.

Fins i tot esdeveniments punters i molt esperats, que requereixen en el cas de la premsa acreditada l’additament d’entrades especials (no s’hi pot accedir només amb l’acreditació), com és el cas de la natació o dels partits de la selecció de bàsquet dels Estats Units, no han pogut omplir les grades en les primeres jornades. En contraposició a això, les cues es repeteixen a tot arreu: per passar el control de seguretat, per entrar a les instal·lacions i, sobretot, per accedir a una de les escasses parades de menjar o beguda, que en molts casos s’acaba abans que hagi finalitzat la jornada.

Descontrol 

El descontrol en la seguretat, els problemes de transport i la llunyania de la seu d’alguns esports estan complicant l’accés dels espectadors, que s’han d’armar de paciència per arribar al seu destí. A això cal afegir-hi el preu de les entrades, elevat per a un país amb el poder adquisitiu del Brasil, i que no s’han venut totes les localitats.

L’organització va posar a la venda un total de 6,1 milions d’entrades, però segons fonts oficials, fetes públiques dimecres passat, només 4,9 milions s’havien venut fins aquell moment (al voltant del 80%), i un total de 1,2 milions van anar a parar a estrangers. Però es dubta que els 500.000 visitants estrangers anunciats hagin fet tots acte de presència en una ciutat estigmatitzada per la falta de seguretat i, en menys intensitat, per l’amenaça del virus del Zika, que de moment no ha provocat ni un cas conegut.

 

«Vam contractar uns Jocs en temps de bonança econòmica i ara estem enmig d’una tempesta», assegura el professor de Ciència Política de la Universitat de Rio de Janeiro, Antonio Engelke. «Rio està vivint un moment molt contradictori. Quan va ser elegida, ningú s’imaginava una situació política, social i econòmica com la d’ara», afegeix l’historiador Luiz Antonio Simas. De fet, la difícil situació es va reflectir en la poca assistència de caps d’Estats a la cerimònia inaugural de Maracaná, amb prou feines n’hi havia una vintena.

El transport també segueix sent un taló d’Aquil·les per a la considerada quarta ciutat més congestionada del món, després de Mèxic DF, Bangkok i Istanbul. El cor dels Jocs, el Parc Olímpic de Barra da Tijuca, està a més de 50 quilòmetres de Copacabana, i la nova línia 4 de metro, inaugurada una setmana abans de la obertura dels Jocs, no arriba fins al Parc, i per tant els espectadors han de recórrer uns 15 quilòmetres amb autobusos llançadora abarrotats.

Notícies relacionades

L’alonsomania desborda Barcelona

El multitudinari entorn de Lamine

 

«No s’avança gens portant milers de passatgers a cada tren de metro si després els busos no tenen capacitat per traslladar-los fins a Barra», assegura Marcus Quintanilla, enginyer de transports. «La majoria de les empreses han sigut contractades a temps, però esdeveniments com aquests ens obliguen a vegades a reclutar gent sense la formació que cal», va reconèixer dissabte passat el director de comunicació dels Jocs, Mario Andrada.