Les noies, garantia de medalles

La paritat, aquell concepte tan difícil d'assolir en molts ordres de la vida, ja s'ha fregat gairebé en el món de l'esport espanyol. Les 142 esportistes que ja són a Rio o viatjaran en les pròximes hores suposen el 46,5% de l'equip olímpic espanyol, un percentatge que no s'havia assolit mai. El més pròxim era el 43% d'Atenes 2004 (138 dones del total de 320 esportistes), però a Rio s'han superat les xifres absolutes, al superar en 30 les noies que van viatjar a Londres 2012.

Les estadístiques confirmen l'auge de l'esport femení espanyol, més evident en el cim de la piràmide que en la base. I és que el nombre de llicències a Espanya augmenta molt lentament (va passar del 20,6% del 2012 al 21,5% del 2015 sobre el total de federats), però al parlar d'esport d'alta competició les coses canvien. Per alguna cosa la majoria de seleccions femenines s'han guanyat apel·latius com els de 'Guerreres' (handbol i waterpolo) o 'Lleones' (rugbi a 7). La seva ambició no té límit, i va alhora amb els resultats que les esportistes espanyoles aconsegueixen tant en esports d'equip com individuals.

El 'sorpasso' més espectacular es va donar fa quatre anys en els Jocs de Londres. Les dones representaven el 40% de l'equip i, en canvi, van aconseguir 11 de les 17 medalles (el 65%). Aquests èxits tenen més mèrit tenint en compte d'on ve de l'esport femení en un país que va perdre gairebé 40 anys, també en aquest aspecte. Només la tennista Lilí Álvarez i tres companyes més (a París 1924) havien aconseguit participar en uns Jocs fins a la dècada dels anys 60. Un erm.

Abans de Roma-60, cap altra dona havia aconseguit ser olímpica en els set Jocs celebrats amb presència d'una delegació espanyola. I després van entrar amb comptagotes, gairebé testimonialment. El contingent femení no va passar del 10% fins a Seül-88, i no va aconseguir la primera medalla (gràcies a la judoka Miriam Blasco) fins al Barcelona-92. Malgrat aquesta evident tardança, les dones ja han aconseguit 38 de les 132 medalles olímpiques d'Espanya, amb l'espectacular colofó de fa quatre anys a Londres.

"LES DONES SOM GUERRERES"

Però l'ambició no s'atura aquí. En les previsions del Consell Superior d'Esports (CSD) per a Rio, les dones també arriben a la paritat. Els pronòstics els donen 22 opcions de pujar al podi, per 22 dels homes i 2 d'equips mixtos (vela i tennis). Opcions no vol dir medalles, és clar, però en una bona actuació se solen materialitzar al voltant del 40% de les opcions.

"Les dones som guerreres i hi posarem el coll", assegura la nova capitana del waterpolo femení, Pili Peña, substituta de la descartada Jennifer Pareja. Totes dues saben què és guanyar una medalla (van ser plata fa quatre anys) i com costa mantenir-se a dalt, ja que l'equip va patir per classificar-se en el preolímpic de Gouda malgrat haver sigut campió del món (2013) i d'Europa (2014). La lluita indesmaiable, l'ambició i un cert esperit reivindicatiu (juntaent amb el talent, és clar) són els carburants que alimenten les esportistes espanyoles. "Les dones ens hem alliberat en l'esport, cosa que també ve lligada a l'avanç del paper de la dona en la societat. En l'esport, la dona s'equipara cada vegada més a l'home", assegura la veteraníssima Ruth Beitia, que buscarà a Rio la medalla que li falta en salt d'altura.

Notícies relacionades

Rocha es va atribuir el mig milió de sou de Rubiales

Tsitsipas se salva de l’eliminació en un partit agònic

Beitia és una de les que vol estrenar-se en un podi olímpic, com Carolina Marín (bàdminton), Garbiñe Muguruza (tennis), Eva Calvo (taekwondo) o Fátima Gálvez (tir al plat). Altres intentaran repetir l'èxit de Londres, com les waterpolistes (plata), la 'Guerreres' de l'handbol (bronze), les regatistes Marina Alabau i Tamara Echegoyen, la palistes d'aigües braves Maialen Chourraut i les nedadores Mireia Belmonte i Ona Carbonell (sincronitzada).

Totes elles esperen que se les valori pel que facin -que és molt- a les pistes, pavellons i piscines. "La clau és la dedicació. Abans les dones havíem de compaginar l'esport amb una altra activitat, però ara la cosa ha canviat i ens podem dedicar íntegrament al nostre esport, fins i tot viure d'ell en alguns casos", assegura l'handbolista Nerea Pena. "L'esport femení té un nivell molt alt, i és una pena que malgrat això segueixi tenint menys pes mediàticament", afegeix la triatleta Miriam Casillas, debutant a Rio. Un lament que al seu dia ja va llançar l'arxiconeguda Mireia Belmonte: "Importa més els cabells de Sergio Ramos que el meu rècord del món. A Espanya tot és futbol".