La pilota deixa de rodar

L’última jornada de Lliga de la temporada 1935-36 es va disputar el 19 d’abril. No hi va haver futbol fins al 3 de desembre del 1939, quan va començar la Lliga 1939-1940. Dels 132 jugadors que van participar a la clausura del campionat, sols 31 van tornar a jugar. El Sevilla i el València van poder alinear cinc titulars.

El Barça no en va recuperar cap. Es va acomiadar empatant al camp de l’Hèrcules (2-2) amb Nogués, Pedrol, Areso, Zabalo, Raich, Balmanya, Berkessy, Monlloch, Fernández, Polo i Ventolrà, i va reaparèixer en el derbi contra l’Espanyol (0-1) amb un onze nou: Miró, León Riera, Garcerán, Homedes, Soler, Rosalén, Emilín, Herrerita, Fuentes i Sospedra.

El nexe d’unió d’una plantilla a l’altra va ser mínim: el porter Juan José Nogués, i l’entrenador, l’irlandès Patrick Joseph O’Connell, que es va mantenir al càrrec tot i que va ser destituït al cap de quatre mesos de reiniciar-se la pràctica futbolística, encara que res va tornar a ser igual.

El cop d’Estat va enxampar els futbolistes de vacances. Encara no s’havia iniciat ni el que s’entendria per pretemporada. La Lliga no es va reprendre, però el futbol va mantenir un fil d’activitat cada cop més feble fins que es va trencar a cops de bomba.

Fins que les tropes franquistes no van arribar a territori català, es va seguir disputant el Campionat de Catalunya, i fins i tot es va crear una competició nova el 1937: la Lliga Mediterrània entre quatre equips catalans (Barça, Espanyol, Girona i Granollers) i quatre de valencians (Athletic de Castelló, València, Gimnàstic i Llevant). El Madrid va demanar participar-hi, però l’hi van prohibir les noves autoritats.

Les penúries que va patir el Barça no van ser més grans que les d’altres clubs a l’inici. L’Hèrcules i el Múrcia, que volien participar en aquest torneig creat pel govern republicà amb la vana pretensió de mantenir la normalitat, es van quedar sense camp, bombardejat.

DESAPAREGUT I AFUSELLAT

El Barça ja s’havia quedat sense president. Josep Sunyol havia sigut afusellat a la serra de Guadarrama l’agost del 1936, a l’intentar travessar el front controlat per les forces franquistes. «Fins que no es va saber, mesos més tard, se’l donava per desaparegut», precisa Carles Santacana, doctor en Història Contemporània, gran part de l’obra acadèmica del qual versa sobre el franquisme.

Sense president (Sunyol era el màxim dirigent del Barça i també diputat al Congrés per ERC) i sense directiva, el club va ser gestionat pels 16 treballadors en nòmina. El 1938 es va quedar sense local social, sense trofeus i sense papers. Una bomba va destrossar la seu blaugrana, a Consell de Cent, 333, que es va traslladar a la ronda de Sant Pere.

Els ingressos només procedien dels socis, amb una quantitat que va descendir de 7.719 (1936) a 3.486 (1939) durant el conflicte. La vitalitat del Barça era latent: el 1941 tornava a tenir més de 10.000 afiliats, segons Santacana, que va ser director del Centre de Documentació i Estudis del Barça.

TRES MESOS DE GIRA

Els diners dels partits, principalment amistosos, es van dedicar a causes benèfiques. Però hi va haver un romanent que es va conservar a París: part dels dòlars que va cobrar el Barça producte d’una gira llarga per Mèxic el 1937. La plantilla va partir el 18 de maig i no va tornar fins al setembre, després de disputar també amistosos als EUA. Va tornar via França. Allà, els futbolistes van triar si entraven a Espanya per Sant Sebastià (en l’anomenat bàndol nacional, ningú ho va fer) o per Girona (republicà). L’expedició havia minvat: Ventolrà es va quedar a Mèxic i Balmanya va voler seguir a França. 

Notícies relacionades

Els primers dies del cop d'Estat del 1936, segons la premsa de l'època

La guerra lluny de la trinxera

L’esport es va polititzar. La falange va crear la Delegació Nacional d’Esports, amb una estructura piramidal per la qual s’acabava elegint fins i tot el president de cada club i cada disciplina. El 1938 una opinió del diari Marca suggeria la desaparició del Barça, el canvi de nom a Espanya o el canvi de colors.

El 29 de juny del 1939 Les Corts va reobrir les portes, un cop l’estadi va ser net de ferralla i maquinària militar emmagatzemada. Van jugar el Barça i l’Athletic; un combinat de blaugrana i els juvenils blanc-i-vermells. Res era el que semblava.