El futur truca a la porta

El planter del Barça de bàsquet emergeix amb força després d'anys en l'ombra. El títol europeu aconseguit diumenge passat a Berlín, durant la final four, arrodoneix una excepcional temporada, saldada amb un triplet únic: campionat de Catalunya, d'Espanya i Eurolliga. La combinació d'un grup de joves prometedors, la generació del 98, en alguns casos amb molt talent, i el treball de l'experimentat Alfred Julbe, també responsable tècnic del Barça B, que competeix a la LEB or, ha produït uns resultats il·lusionadors per a una secció que, temporada rere temporada, va perdent la identificació de l'equip amb la grada i que busca canviar aquesta dinàmica per sustentar l'aposta pel nou Palau.

La qualitat d'Eric Vila, un exterior de 2,09 que va ser elegit l'MVP a Berlín i va fer 18 anys diumenge, és el que crida més l'atenció d'un grup que va brillar amb llum pròpia contra l'Estrella Roja per caràcter, joc atractiu i espectacular defensa i que atresora més noms per recordar, com els de Pol Figueras, Sergi Martínez, Aleix Font, Màxim Esteban, Rodion Kurucs o Atoumane Diagne.

«El que té de bo aquest grup és que hi ha bons perfils en totes les posicions. I això és una cosa que passa molt de tant en tant. Que cada generació donés un jugador que hi arribés, ho firmarien tots. I quan les generacions són molt completes, com aquesta, es poden aconseguir coses com el triplet que acabem de fer», explica Julbe.

L'arribada del tècnic barceloní a la secció blaugrana no va ser casual. «Feia uns anys que no podia treballar a Espanya i quan el Barça em va trucar ho vaig veure com una oportunitat magnífica de tornar a casa», comenta agraït. La seva sòlida trajectòria a l'ACB, en equips com Joventut, Saragossa o Girona, va fer decidir el club a reclutar-lo l'estiu passat per consolidar el treball del planter i projectar un grup en el qual es tenien moltes expectatives.

Aposta clara

El dubte que es planteja ara és quants d'ells aconseguiran arribar al primer equip, després de veure el paper testimonial de jugadors del planter com Hezonja, Hakanson o Eriksson en aquests últims anys. I si el club aconseguirà traspassar al bàsquet la filosofia que s'aplica en el futbol, dotant-se d'un nucli dur de jugadors de la casa.

«A bastants d'ells els veig amb opcions d'arribar a dalt», valora Julbe. «L'aposta del club és clara en aquest sentit. Hi ha moltes ganes que hi arribin. Tothom, des de la direcció tècnica i del planter i els directius, comparteix el desig de donar un impuls global perquè es consolidi un projecte amb un nucli fort de jugadors nacionals, perquè les millors etapes han arribat amb un nucli nacional, que sempre et dóna un valor afegit».

Notícies relacionades

Històrica Final Four catalana

Vine a escalar i queda't a dormir

El problema amb què es troben els jugadors de l'etapa júnior és que la seva trajectòria es talla bruscament als 18 anys. En altres països, com França o Alemanya, la formació s'estira fins als 19 o 20 «L'ideal és que poguessin seguir en una competició sub-19 per completar la seva formació», admet, perquè el club ara s'haurà de plantejar cada cas de forma individual, amb la possibilitat que algun, com en el cas d'Eric Vila, opti per anar-se'n a la Lliga Universitària dels EUA.

«La nostra feina és que els nois ho facin bé i estiguin preparats», explica Julbe, «sabent que han de lluitar per un lloc en plantilles a Europa que compten, en alguns casos, amb dos o tres jugadors que disputen contractes a la NBA. Ara es tracta d'impulsar cada perfil i prendre decisions, però això excedeix de la meva potestat. Depèn del club, de Creus, Pascual, Capdevila, als quals jo intentaré ajudar en la mesura de les meves possibilitats».