Tres tristos empats

Els números recents confirmen que aquest Reial Madrid no arrenca, que fins i tot fa passos per enrere el projecte de Xabi Alonso, que cada jornada que passa té menys certeses i més dubtes. Un porter com Courtois i dos atacants com Mbappé i Vinicius són or, però ningú ha aixecat un imperi sense un exèrcit organitzat. "Hem estat a prop", es consolava el tècnic. Mal i pobre consol el seu.

El tangram de Xabi Alonso

Xabi Alonso sembla a les últimes setmanes, més o menys des que Jude Bellingham va tornar del quiròfan, un jugador de tangram. Agafa les peces del seu centre del camp i les va movent de totes les maneres possibles a veure si alguna encaixa en el quadrat. Però fins ara no ho ha aconseguit, cosa que sens dubte reforça la seva creença que li falta un migcampista generador de joc. A Montilivi va col·locar Valverde com a extrem dret i va aparellar Bellingham amb Tchouaméni, com a parella de migcampistes, amb Arda Güler actuant de mitjapunta. A veure si així…

Però així, tampoc. Trent pot ser una bona solució per generar joc des de la posició de lateral, que és precisament la funció que el va fer una estrella al Liverpool, però l’anglès continua sent un cos estrany i tímid en aquest equip.

En la primera part, a més a més del gol anul·lat a Mbappé per mà, l’única ocasió clara del Reial Madrid va ser un cop de cap de Militao que Gazzaniga va aturar amb una gran parada. Que el perill blanc més destacat arribés a partir d’una anomalia, la incorporació d’un central a l’àrea, resumeix la falta d’eficàcia del futbol madridista.

Bellingham deambulava pel camp, com si no tingués clares quines eren les seves funcions ni en defensa ni en atac, i Valverde amb prou feines sumava des del costat dret, però el sacrificat per invertir el rumb va ser, de nou, la baula més feble de la cadena tròfica del vestidor: Arda Güler.

Camavinga va entrar al seu lloc en el descans, múscul per creativitat en un equip que no trobava ni profunditat, ni desmarcatges, ni triangulacions, ni situacions de superioritat… Curiós. La segona parada de Gazzaniga en el partit també seria un cop de cap de Militao en una altra incorporació sorprenent a l’àrea.

Vinícius rescata un punt

Notícies relacionades

Les ‘Guerreras’ emergeixen amb força contra Montenegro per tornar a somiar

Un Verstappen voraç rebenta el Mundial i Sainz torna al podi

La irreverència de Vinícius va ser l’únic recurs, a més del central brasiler, que va trobar el Reial Madrid, entre altres coses perquè era l’únic atacant que activava la velocitat de creuer. Ell va provocar el penal que va permetre a l’equip blanc empatar el duel i a Mbappé continuar engreixant les seves escandaloses xifres anotadores: ja porta 23 gols.

I fins allà va arribar el Madrid, perquè tampoc va fer la sensació que Alonso ajudés gaire des de la banqueta. El guipuscoà veia que les centrades a l’àrea feien patir el Girona, però no va treure el seu davanter centre (Gonzalo) fins al minut 90. I ho va fer en el lloc de Trent, el jugador més dotat per col·locar bones centrades. Rodrygo, que no marca des del març, va sortir abans que ell. Perquè Alonso no troba el joc, però tampoc l’equilibri entre mantenir en calma a un vestidor d’estrelles mentre busca solucions tàctiques adequades. Mal assumpte.