opinió

Ningú li demanarà pantalles de TV a Ada Colau, ningú

aguasch33765285 madrid  04 05 2016   deportes  champions league  s160504224106

aguasch33765285 madrid 04 05 2016 deportes champions league s160504224106 / JOSE LUIS ROCA

2
Es llegeix en minuts
Emilio Pérez de Rozas
Emilio Pérez de Rozas

Periodista

ver +

No vull sentir-los, almenys, fins que s’acabi la Lliga. Que no tornin a riure’s, a criticar, a mofar-se, del final de temporada que està fent el Barça. Que no tornin a dir que un equip tricampió, com el blaugrana, no pot jugar com juga el Barça. Que no tornin a dir res de tot això perquè el seu Reial Madrid va fer pena ahir a la nit. Va passar, sí, perquè més pena va fer el City, que ha sigut el reflex del que és aquesta sensacional Lliga a què anomenen Premier i que pot ser, sí, tot un espectacle, però sense futbol, amb molta passió, grades plenes, contracte televisiu milionari, propietaris rics que arriben al seu estadi en helicòpter, però poca cosa més.

Si una cosa va quedar clara ahir a la nit al Bernabéu, que en el minut 51 i 43 segons va xiular els seus perquè no jugaven a res, és que el Reial Madrid s’enfrontarà, el 28 de maig, a San Siro, a l’Atlètic (ves quina sort, ningú xiularà l’himne), que ha sigut, en efecte, el quartfinalista i semifinalista que més sort va tenir en el sorteig. D’una altra manera, pel que es va veure ahir a la nit i a Manchester, hauria sigut eliminat molt abans.

Notícies relacionades

Si una cosa va quedar clara ahir a la nit a Madrid és que Pep Guardiola guanyarà milions i milions d’euros, un munt, molts, cabassos, sacs, però s’ha ficat en un bon embolic. O no, perquè ahir a la nit devia trucar, abans, molt abans, que s’acabés el partit al seu amic Txiki Begiristain i va augmentar la llista de baixes i, després, va trucar al seu nou cap Ferran Soriano i li va demanar més i més milions per fer neteja. Perquè aquest City, com el Chelsea, com el United, com el Liverpool, ha demostrat que la Premier no val ni cinc. És per això que el campió ha sigut, per descomptat, el Leicester, que tampoc juga gaire però hi posa el coratge, la passió i l’ardor que no se li va veure al City de Pellegrini ni en el minut 95.

L’autèntica final es va jugar dimarts a Munic. Aquests dos equipassos, aquests dos entrenadors, aquests dos estils, totes aquestes estrelles i futbolistes van merèixer protagonitzar la final. El que va passar ahir a la nit al Bernabéu va ser una broma de partit, un acudit d’eliminatòria, una agradable nit perquè el Rei tragués a passejar la seva filla, Rafa Nadal veiés guanyar el seu equip (si ell jugués com el Reial Madrid no guanyaria cap partit) i perquè Ada Colau respiri tranquil·la perquè ningú li demanarà que posi pantalles gegants de televisió a Barcelona, el 28 de maig, per veure la final de la Champions.