«Veig més a prop la revenja d'aquella nit de 1974»

Va veure el xoc d'anada entre l'Atlètic i el Bayern a la seva Còrdova natal envoltat dels néts. L'1-0 amb el golàs de Saúl ha despertat l'optimisme de Miguel Reina Santos, que als 70 anys confia que el futbol torni a l'equip blanc-i-vermell la glòria que va tenir a l'abast de la mà en la final de 1974. Aquell partit el va perdre el conjunt blanc-i-vermell a escassos segons del final amb un gol de Schwarzenbeck a la pròrroga, que va suposar l'empat i que va donar pas a un segon partit, en què el Bayern va golejar l'equip espanyol (4-0).

- Des que el sorteig va aparellar l'Atlètic i el Bayern, no ha tingut més remei que repassar aquella funesta nit del 14 de maig, en què vostè tenia 27 anys…

-Sembla que fos ahir. Encara em fa mal. És difícil viure amb això. L'hi explicaré abans que m'ho demani. Quedaven uns quants segons, vaig veure que alguns companys ja s'abraçaven. Hi va haver un servei de banda. Hauríem d'haver llançat la pilota a la grada, on hi havia el públic espanyol o fer dos petons a l'àrbitre o convidar-lo a sopar. No ho vam fer i va pujar Schwarzenbeck, que no era el millor, i va llançar un tret enganxat al pal dret. Gairebé no m'ho podia creure. La resta ja la sap tothom.

- S'ha dit que quan el defensa alemany va xutar vostè ja s'havia tret els guants...

-Abans no s'estilava això de portar guants, encara que n'hi havia. Eren de llana gruixuda i s'havien de mullar per tenir més tacte. A mi me'ls feia una veïna, la Pili, amb fil de caixmir. Res a veure amb el que llueixen avui els porters.

- Un altre dels rumors que va córrer va ser que el xut de Schwarzenbeck el va enxampar parlant amb un fotògraf que era a prop del pal...

-Me n'havia anat a la taquilla a veure quant s'havia recaptat pel partit. No home, no. Res d'això, per Déu. Estava centrat en el que passava i només volia sentir el xiulet final de l'àrbitre per poder abraçar-me amb els companys.

-¿Com es passa de triomfador a derrotat en tan sols uns segons?

- És una cosa tremenda. No ho pots assimilar. Et penses que és un malson i quan veus que ha sigut real, ho maleeixes tot. Aquella nit cap de nosaltres no va poder dormir. Físicament i psíquicament estàvem destrossats. Juan Carlos Lorenzo, el nostre entrenador, va intentar animar-nos sense gens d'èxit. No hi havia consol possible. Havíem fet un gran partit contra un rival amb nou campions del món i ens vam quedar sense premi. Curiosament, vam ser campions del món perquè el Bayern no va voler jugar la Intercontinental. Ho vam fer nosaltres i la vam guanyar a l'Independiente de Avellaneda.

- Després va arribar el partit de Lisboa fa dos anys contra el Madrid amb el gol de Ramos quan faltava una mica més d'un minut per al final...

- Allò em va recordar el partit del 74 contra el Bayern. Un altre cop no vam tancar una rematada. Va ser desolador i encara més el que va venir després. Aquella acció em va posar en contacte amb la meva ment perquè després de 40 anys tornava a passar el mateix. Va resultar molt difícil tornar a explicar-me una cosa així. Espero que no torni a passar.

- ¿Creu que aquella final de Champions contra el Madrid va rescatar l'apel·latiu d'El Pupas?

- No, per favor. Això es va acabar quan es va aconseguir el doblet. També es va enterrar amb la Lliga de Simeone i al tornar a entrar en una final europea.

- ¿Amb l'1-0 de l'anada veu l'Atlètic capacitat per passar a la seva tercera final de Champions?

- I tant que sí. Aquest equip ha demostrat que es pot fer amb els més grans. Hi ha jugadors de qualitat i Simeone els estimula fins a fer-los creure que són els millors. Aquest equip fa olor de sang, des del primer a l'últim. Veig més a prop la revenja d'aquella horrible nit del 74. Ho faran amb un parell de collons. De moment l'he encertat amb l'1-0 de l'anada. Per a la tornada vaig apostar per l'1-1. Ja veurem.

- El públic del Calderón va demanar als jugadors que eliminessin el Bayern «pels nostres avis».

- Tenim una afició meravellosa. Sense ella l'equip no seria el que és. Jo els agraeixo que demanin als jugadors que guanyin per nosaltres. L'altre dia van asfixiar el Bayern. Va ser extraordinari. Hauria pogut ser millor si el pal no impedeix el segon. Va ser una demostració de com s'han de plantejar aquests partits grans.

- Simeone apareix com el gran artífex del dràstic canvi que s'ha produït en l'equip...

- No cal dir-ho. L'entrega és total. Simeone se sent un jugador més. El seu rigor tàctic és absolut. N'hi ha prou d'apuntar que l'Atlètic és l'equip menys golejat d'Europa. El Cholo ha inculcat companyerisme, unió, entrega i treball.

Notícies relacionades

L'Atlètic i la bala perduda de Schwarzenbeck

L'Atlètic també desfigura el Bayern

- En el cas que l'Atlètic elimini el Bayern i es planti a la final, ¿a qui prefereix entre el Madrid i el Manchester City per a la cita de Milà?

- El qui sigui. Tant me fa. Primer vull que l'Atlètic superi l'enfrontament contra els alemanys, encara que després del que va passar l'altre dia al Calderón, em veig a la final. Crec que el Madrid ha fet un pas molt important per ficar-se a la final amb l'empat a zero contra el Manchester City en el xoc d'anada. Tant de bo pugui estar l'Atlètic en aquesta finalíssima. Si és així, possiblement aniré a Milà per intentar aixecar la Copa que a nosaltres se'ns va escapar de les mans ara fa 42 anys.