L'Atlètic i la bala perduda de Schwarzenbeck

El dia de Sant Isidre del 1974 ­la història va ser una moneda a l'aire que va caure del costat alemany. Un home anomenat Georg Schwarzenbeck, amb el sobrenom de Katsche sense que ningú sàpiga gaire bé per què, va temptar el destí amb un xut desesperat i va aconseguir el miracle. Aquell va ser un dels xuts més famosos que hi ha hagut en el futbol, va servir perquè el Bayern Munic guanyés la seva primera Copa d'Europa i va apartar del camí dels grans l'Atlètic de Madrid. Els alemanys van consolidar un nom i un prestigi gegants a partir d'aquell instant; els del Calderón mai van trobar la mina d'or, ni tan sols 40 anys després, quan tenien el plànol i la ruta expedita, fins que la història els va fer la mateixa jugada a Lisboa el 2014 amb Sergio Ramos en el paper del matador Schwarzenbeck.

"Pure instinct." @FCBayernEN legend #Schwarzenbeck discusses that goal vs. @atletienglish: https://t.co/7hS12koaup pic.twitter.com/JCLrHTXTXr

— Germany (@DFB_Team_EN) 26 de abril de 2016

El Bayern i l'Atlètic tornen a veure's a Europa tant de temps després i és evident que, per més complicat que sigui lletrejar-lo, el cognom Schwarzenbeck reapareix, fresc. Per al Bayern és un símbol semblant al que Ronald Koeman representa per al Barça. El que va posar la primera pedra, el nom que va fer el primer pas cap a l'eternitat. Aquella va ser la primera Copa d'Europa del Bayern, a la qual van seguir dues més, consecutives, i dues més ja aquest segle. En la repetició de la final que va forçar el seu gol, dos dies després, el Bayern que entrenava Udo Lattek es va treure de sobre amb molta facilitat un Atlètic físicament i anímicament descompost. Gerd Müller i Uli Höness van marcar dos gols cadascun, però tant se val. L'home d'aquell títol és Schwarzenbeck.

UN SANT EN PROCESSÓ

És un sant que als seguidors del Bayern els agrada exhibir en aquestes ocasions. Un altre Müller, el Thomas d'avui, l'indetectable davanter que fa honor al seu cognom, ja que és un Torpede modern, sense que sigui fàcil descriure de què juga exactament, ha demanat fins i tot treure Katsche en processó. “Ha de venir amb nosaltres a Madrid”, va dir al conèixer que el sorteig aparellava el Bayern i l'Atlètic en la semifinal de la Champions.

Schwarzenbeck, autor del gol al @Atleti en 1974: "Pasará el Bayern" https://t.co/NIr1yODBIk #ChampionsTotal pic.twitter.com/QnHJRnGnMM

— Antena 3 Deportes (@Antena3Deportes) 26 de abril de 2016

Però a Schwarzenbeck, que acaba de complir 68 anys, és difícil treure'l de Munic. Allà va néixer, només va jugar al Bayern (entre els anys 1966 i 1981) i allà viu. Regenta una papereria que subministra el Bayern, atent sempre als seus herois, tot el material d'oficina necessari. Acostuma a contestar amb amabilitat quan li pregunten per aquella proesa de Brussel·les. Té un gran nas, i és alt però no tant (1,83). Malgrat el seu aspecte una mica ferotge, somriu fàcilment mentre recorda el moment de la seva vida. El Bayern agonitzava, Luis Aragonés l'havia ferit de mort amb un impecable gol de falta al minut 114. Semblava fet, excepte per una cosa: els de davant eren alemanys.

LA PASSADA DE BECKENBAUER

Hi va haver un servei de banda i la pilota va caure als peus de Beckenbauer, que sense pensar-s'ho ni un segon va passar a Schwarzenbeck. “Em va sorprendre una mica que no avancés ell amb la pilota”, va dir anys després l'insòlit golejador. Però al Kaiser no l'anomenaven així per casualitat: veia el futbol com cap i es va adonar que davant del seu company s'obria un desert.

Schwarzenbeck va avançar uns metres sense que ningú de l'Atlètic li sortís al pas, potser els rivals no donaven crèdit a l'amenaça. Müller li demanava la pilota amb nervis i males puces, els centrals matalassers estaven pendents d'ell, l'autèntic perill, ningú va considerar digne d'alerta roja que la jugada continués als peus de l'escuder de Beckenbauer, del simple defensa que li cobria les espatlles. El cas és que ningú va intuir el cacau letal, ningú el va interceptar.

Il difensore Hans-Georg "Katsche" Schwarzenbeck, colonna del Bayern Monaco dal 1966 al 1981 pic.twitter.com/zTdhNhJtyu

— allafacciadelcalcio (@facciacalcio) 16 de abril de 2016

“No m'ho vaig pensar, vaig fer el que havia de fer, vaig disparar a porta perquè el temps s'acabava”. Li va sortir un cacau des de gairebé 30 metres que va entrar com un llamp i, de passada, va obrir una subcarpeta en aquest llegendari episodi: el de la responsabilitat o no de Miguel Reina, el porter blanc-i-vermell. S'ha dit que es va empassar el xut, que, veient-se campió, s'havia distret regalant-li els guants a un fotògraf amic…

Notícies relacionades

Les jugadores del Barça es posen elles mateixes les medalles

Campiones camí del pòquer

Luis Aragonés es lamentava fa uns anys de no haver improvisat res per aturar el joc i no donar opció al Bayern en aquells segons fatídics. “Protestar, abraçar l'àrbitre, el que fos”, deia Zapatones al recordar el somni perdut. El menys amarg és admetre que Schwarzenbeck va escopir un xut molt bo, que aquell any no era tan excepcional veure'l golejar (va marcar set dianes aquella temporada només a la Bundesliga i va ser titular de l'Alemanya que dos mesos després va guanyar el Mundial davant Holanda) i que Reina, bastant tapat, no va poder fer res més que estirar-se sense èxit i treure la bola de dins. La bala.

Schwarzenbeck, desenterrat aquests dies, ha excusat la seva presència a Madrid i ha dit que es reserva per al partit decisiu de l'Allianz del 3 de maig. Sempre a punt per a l'últim xut.