El miracle del Leicester es posposa

Un dia més, com a mínim. «És el Leicester City. Sempre hi ha una mica de drama», relatava el locutor de Ràdio Leicester a tres minuts per al final. El somni més increïble del futbol anglès segueix viu, però s’haurà d’esperar com a mínim fins avui per concretar-se. Davant 75.000 persones que van omplir a vessar Old Trafford, l’equip de moda del futbol europeu va estar a punt de proclamar-se campió de la Premier League. Una bona versió del Manchester United, que es va avançar en el marcador, va posposar la celebració dels foxes (1-1).

Els jugadors del Leicester se’n van anar cap al túnel de vestidors aplaudits, tant pels seus aficionats com pels red devils. Al Teatre dels somnis, el més improbable de tots no es va poder complir. Claudio Ranieri no va experimentar gens i va alinear el seu onze preferit amb l’única absència de Jamie Vardy, que complia el seu últim partit de sanció i va veure el partit des de la grada.

«Els arruïnarem la festa», deia un treballador de l’estadi en una de les boques d’entrada.El principal argument del United, encara necessitat de punts en la lluita per la quarta plaça, era l'estat de forma d'Anthony Martial, que tornava a compartir davantera amb el prometedor Marcus RashfordMarcus Rashford.

3.000 AFICIONATS VISITANTS

L’excés d’optimisme visitant va durar 8 minuts. És el temps que va trigar Valencia a connectar la millor centrada que ha fet en la seva carrera a la Premier League. Una pilota amb l’exterior del peu dret va acabar a peus de Martial, al segon pal, que no va fallar davant Schmeichel.

«Hem començat una mica espantats», va admetre Ranieri al final del partit. El somni s’allunyava, però només per uns instants. En una reacció de campió, aprofitant l’estratègia de la pilota parada, el Leicester va empatar el matx en la primera acció de perill que va generar. Drinkwater va habilitar el capità Wes Morgan a l’àrea petita i el seu cop de cap creuat va ser impossible per a De Gea.

El públic estava nerviosíssim. Els 3.000 aficionats no amagaven la seva emoció i els nervis. Ranieri va canviar el sistema defensiu sobre la marxa, allunyant Okazaki de la punta d’atac. I Van Gaal, que s'aixeca poquíssim del seient, tampoc podia contenir l'emoció. El partit tenia l’ambient d’una final.

Els jugadors van marxar als vestidors amb empat, però amb la sensació que el Manchester United havia tingut poc premi al seu bon joc. Els locals van demanar una falta de Simpson a Lingard quan aquest anava tot sol cap a porteria. Ranieri va reclamar un possible penal sobre Mahrez. ¿Podrien Carrick i Rooney sostenir el centre del camp red devil durant els 90 minuts?

MAHREZ S’ACTIVA

A la represa el Leicester va fer un pas endavant.  Mahrez, elegit el millor jugador de la Premier d'aquest anyMahrez, , es va activar i es van succeir els córners. Els centrals pujaven a buscar el gol de l’any en cada falta llunyana. Morgan ho va provar dues vegades més. Ulloa va rematar alt. Okazaki va rematar desviat perquè no va arribar a impactar la pilota amb garanties. De Gea encara no havia tret la mà del partit, però es preparava per fer-ho. 

Notícies relacionades

Mahrez, el triomf del secall de la 'banlieue'

El Barça més feble tanca una ratxa negra de derrotes a Saragossa

A 10 minuts del final, des de la zona d’aficionats foxes, un seguidor va començar a fer sonar una campaneta. «Dilly ding, dilly dong!», l’expressió popularitzada per Ranieri s’havia traslladat a la grada. Era el moment, però l’efervescència del Leicester s’havia acabat. Drinkwater va ser expulsat i el partit va acabar morint com estava. 

«No hem vingut aquí a guanyar el títol. Hem vingut aquí a fer un bon partit. Sabíem que era un desafiament difícil», va comentar Rainieri. El miracle es podria consumar avui si el Tottenham no aconsegueix guanyar el Chelsea a Stamford Bridge. Però el tècnic no el veurà. «M’agradaria veure’l, però estaré en un vol a Itàlia. Segurament sabré el resultat quan aterri». Ningú diria que està a punt de fer història.