David Solans: "De l'hoquei m'agradava el treball en grup"

Després de protagonitzar la pel·lícula 'Fill de Caín'Fill de Caín, David Solans (Vilassar de Mar, 1996) s'ha convertit en Bruno, el fill televisiu del 'Merlí' de TV-3. A l'espera del rodatge de la segona temporada de la sèrie, l'actor acaba de gravar una minisèrie per a Tele 5, 'Lo que escondían ses ojos'.

 

¿De petit feia esport? Feia hoquei sobre patins. El meu pare era entrenador i m'hi van apuntar des de petit, així que cada cap de setmana viatjava a algun lloc de Catalunya. A l'hoquei en si no li tenia una estimació especial, però sí al grup, a la idea d'esport col·lectiu, de treballar tots junts.

¿No va provar res més? He fet cursos de tennis a l'estiu, escalada, durant uns anys jugava amb el meu pare al 'pitch and putt', que és com un golf reduït, en una altra època anava al gimnàs…

¿Ara ja no hi va? Hi vull tornar perquè noto que m'he de cuidar. L'esport et serveix per pensar en l'ara, que estaràs més sa, però també en el futur. Quan n'he practicat ha sigut perquè n'he sentit la necessitat: quan he vist que corria i em cansava. Quan he trobat la motivació m'encanta fer esport, però quan en faig perquè sí aguanto una setmana.

¿No ha sigut mai futboler? No he vist mai un partit de futbol i m'ha sortit cridar. Vaig tenir una època que vaig intentar fer l'esforç d'entendre de futbol, aprendre'm noms, resultats… Però un punt amb què no empatitzo és que hi ha molta gent que es fa seus els èxits del seu equip i això té un punt d'autoengany.

Notícies relacionades

El vell camp va dir adeu amb el comiat d’Alba i Busquets

El Madrid guanya la Lliga aprofitant el primer ‘match ball’

¿Ni tan sols té un equip favorit? Diria, potser, el Barça, perquè és un dels equips que ha llançat el missatge que és més important el grup, estar units, que l'individualisme. I apostar per la Masia està molt bé.   

Si té fills, ¿li agradaria inculcar-los l'afició per algun esport? M'agradaria apuntar-los a un esport col·lectiu però també a un d'individual. És important treballar en equip però, a vegades, és molt fàcil excusar-se quan les coses surten malament. En canvi, en els esports individuals hi ha un punt de responsabilitat, de pensar que si jo no em vaig a entrenar no hi haurà resultats i serà culpa meva i de ningú més. Crec que està bé aquest contrast de saber viure en grup, en societat, però també estar sol i saber dependre exclusivament de tu, coneixe't, saber com portes la pressió, com assumeixes que les coses no surtin bé, com reacciones davant els èxits… Així que fer les dues coses està molt bé.