El Madrid punxa a València i deixa Benítez a un pas de l'adéu (2-2)

Any nou, problemes vells. El Madrid va tornar a punxar després d’avançar-se dues vegades en el marcador. Va començar bé, però no va aprofitar les llacunes del rival. Hauria pogut guanyar amb una certa solvència i va acabar a les mans de Keylor Navas, que va salvar el seu equip en una rematada de Negredo (2-2).  El Madrid tampoc va aprofitar l’empat del Barcelona i es va quedar a mig camí entre les bones intencions i una realitat que parla de la mala sintonia entre els jugadors i el tècnic. El conjunt blanc va jugar amb 10 homes des del minut 67 per l’expulsió de Kovacic, però ni això sembla que pugui salvar Benítez, que està a un pas de l’acomiadament.

    De sortida es va veure un Madrid diferent del de les últimes entregues. El de Benítez semblava un equip disposat a redimir-se amb arguments de més pes com el control de la pilota, un centre del camp més sòlid amb Kovacic, ahir titular al costat de Modric i Kroos, o una mobilitat al davant que posava en problemes un València un pèl espantat i amb escassa capacitat de resposta. Tot i això, l’equip blanc va tornar a temps passats, a aquell guió que parla del final de cicle d’un entrenador a qui els jugadors han condemnat.

    La posada en acció va semblar que feia tornar l’equip de Benítez al bon camí. Va disposar de la primera ocasió en un xut alt de Danilo dins l’àrea (m. 5). Un minut després, els jugadors del València demanaven penal de Navas sobre Alcácer, a qui Pepe va acabar pegant a prop d’una orella. L’equip de Gary Neville no en va treure partit, ni tampoc d’un cop de cap de Parejo després d’un córner.

    Aquestes dues accions van ser els únics senyals de vida del València abans d’anar per sota en el marcador. La jugada es va iniciar arran d’un error d’Abdennour que va aprofitar Benzema per jugar amb Bale. El jugador gal·lès va deixar la pilota de taló a Cristiano, que la va tornar a Benzema perquè marqués amb la dreta (m. 16). Una excel·lent combinació que, a més del dividend del gol, donava al Madrid un plus de confiança. Era com si lluny de casa l’equip se sentís més alliberat i menys encotillat en el seu joc.

ESPECULACIÓ / En tot això hi va tenir a veure la limitació del València, un equip que no mossegava el rival amb l’empat inicial i que no va reaccionar quan anava per sota en el marcador. I ho va aprofitar al Madrid per jugar al pas, tot i que a poc a poc va perdre l’espurna fins a caure en l’especulació. Lluny d’aprofitar el vent a favor, l’equip blanc va decidir indultar el rival fins a donar-li aire, amb Parejo i André Gomes d’organitzadors del joc. 

    Cancelo va tenir l’empat en un cop de cap molt clar (m. 31). Un minut després, Ramos va desbaratar una clara ocasió d’André Gomes. Llavors, el Madrid s’havia tornat a citar amb els seus fantasmes fins a inclinar-se cap a la deixadesa. Ho va pagar amb l’empat en un penal absurd de Pepe sobre Gomes. La pena màxima la va transformar Parejo (m. 45).

Notícies relacionades

Benítez: homenatge i comiat

Sis partits de sanció a Rüdiger, que els aprofita per operar-se

VERMELLA A KOVACIC / La segona part va començar sense bones notícies per al Madrid, un equip ja ficat en les seves habituals absències i decidit a fer que l’únic homenatge a Benítez fos el de l’afició del València. A la falta de caràcter el Madrid hi va unir l’expulsió de Kovacic per vermella directa per una forta entrada a Cancelo (m. 67). Encara va treure el cap de la cova amb el gol de Bale, que va rematar una falta xutada per Kroos (m. 81).

    Tot i això, l’alegria va durar molt poc perquè un minut després una centrada de De Paul va acabar en una deixada de Rodrigo i un cop de cap d’Alcácer al fons de la porteria de Navas. Encara hi va haver moviment a les dues porteries, tot i que l’ocasió més clara la va tenir Negredo, que va veure com Navas evitava la derrota blanca.