El 'Robin Hood' d'Osona

Fa 8 anys, quan Sebas Juanola rondava la quarantena, el seu fill li va demanar que li comprés una escopeta. Com que ell no veia bé que s'entretingués amb aquest tipus d'arma perquè encara era molt petit, va decidir comprar-li un arc «dels barats» en una botiga d'esports. Ningú es podia imaginar llavors que aquella decisió canviaria la seva vida, i molt menys que arribaria a ser campió de Catalunya tres anys després, campió del món de tir amb arc en camp el 2012 i campió del món en bosc el 2015, any en què també va guanyar el campionat d'Espanya en les dues modalitats. Però que ningú s'equivoqui. No ens referim a l'adolescent que va rebre el regal. Estem parlant del mateix Juanola que va comprar la joguina, del pagès d'Osona (té una granja de vaques) que als seus 48 anys s'ha convertit en tot un referent internacional en aquestes modalitats.

«Jo no havia tirat mai amb arc, més enllà de quan jugàvem a indis quan era petit. Quan li vaig comprar l'arc al meu fill vam estar durant tot el primer any tirant fletxes a casa (viuen en una preciosa masia a prop de Rupit) o fent alguns dels recorreguts pel bosc que hi ha a la comarca. Quan sortíem també ens acompanyava el meu fill petit i a poc a poc ens hi vam anar enganxant», recorda.

En el tir amb arc al camp els objectius són dianes, igual que en el tir olímpic, només que es col·loquen a diferents distàncies en un terreny més o menys accidentat. En el tir en bosc, en canvi, les fletxes es dirigeixen a rèpliques d'animals a escala natural fabricades en goma o resina amb colors que simulen el seu pelatge natural. En aquest cas les dianes són uns cercles que es graven als animals, però mantenint el seu color original.

La puntuació màxima se situa al centre del cor (11 punts) i al voltant d'aquest òrgan (10), després hi ha la zona del pulmó (8) i la resta del cos (5 punts). En els recorreguts, que poden arribar fins als 5 quilòmetres, es col·loquen 24 objectius sobre els quals es poden disparar dues fletxes a cada un en un temps determinat (un minut i mig). És com un simulacre de caça i la distància de tret oscil·la entre els 5 i els 50 metres.

«Per mi, la diferència que hi ha amb el tir amb arc olímpic (amb dianes, sobre terreny pla i amb ajudes com mires i estabilitzadors) i les modalitats de camp i de bosc és la mateixa que entre el ciclisme en pista, on dónes voltes i voltes a un velòdrom, que per mi és molt avorrit, i la bicicleta de muntanya o de carretera, que són una altra història. Són dues modalitats poc conegudes aquí, on només les practiquem uns quants friquis, però dels Pirineus cap amunt és brutal l'afició que hi ha», comenta Juanola, que recorda que, en nombre de llicències, és el segon esport més practicat del món, després del criquet.

Juanola es defineix com un «autodidacte», que ha après tot el que sap (i en sap molt) a base d'intuïció, observació dels seus competidors i tota la pràctica que li ha sigut possible, encara que el seu entrenament diari sol durar una mitja hora els dies que no va a fer recorreguts. «Al principi la gent parlava molt del meu estil, perquè tiro a la meva manera i tinc la meva pròpia filosofia, però ara ja no em critiquen tant», diu fent broma el campió.

Notícies relacionades

"A mi em pots jutjar pel meu rendiment, però no pel meu cos"

Papanikolaou i Fournier deixen el Madrid sense ‘final four’

Força psicològica

El 'Robin Hood' d'Osona destaca que el tir amb arc és un esport en què la força psicològica és molt important. «Hi ha gent que, de la tensió, acaba patint el que s'anomena por al groc (de tanta ansietat que tenen per no encertar al centre de la diana, al final acaben fallant) i jo mateix, des que sóc campió del món, es pot dir que no disfruto tant com abans d'aquest esport, perquè ara tinc molta pressió. El primer mundial el guanyes de forma innocent, no ets conscient de l'abast que té el que estàs fent fins que et pengen la medalla, i quan te l'han penjat, vagis a la competició que vagis, ets el campió del món i has de guanyar», afirma.