La campana de Marta Domínguez

Per la campana s’han salvat moltes vegades els boxejadors. Just quan anaven a caure sobre el ring, el més agradable dels sons per a un púgil a punt de desplomar-se, els ha tornat a la vida. I, fins i tot en ocasions, han pogut aixecar el vol i guanyar el combat.

A Marta Domínguez la va salvar el 2011 la campana, envoltada de la porqueria més gran que afecta l’esport –la malaltia del dopatge–, una prova de la Guàrdia Civil que no va ser admesa per la justícia. I això que els agents sempre acostumen a fer-ho tot a la perfecció, fins i tot convertir-se en un cos de seguretat de referència mundial en la lluita contra les substàncies prohibides en l’esport.

Prova d’això és que Enrique Gómez Bastida ha fet tota la seva carrera a l’Institut Armat intentant desemmascarar els tramposos. Gómez Bastida va ascendir al comandament del dispositiu que va posar en evidència Marta Domínguez, l’operació Llebrer (2010). Avui, Gómez Bastida, amb el rang de comandant, dirigeix l’Agència Espanyola Antidopatge. Però la Guàrdia Civil, a l’operació Llebrer, va presentar unes escoltes telefòniques que no van ser admeses per la jutge que instruïa el sumari i, encara que hi havia clares evidències de dopatge per part de Marta Domínguez, es va salvar de la condemna per la campana que tant estimen els boxejadors.

Marta ja havia decidit posar fi a la seva carrera esportiva, la que per una transformació que sempre va mantenir companys i rivals recelosos l’havia convertit en referència mundial, de les poques atletes blanques que tutejaven les de raça negra. Una Marta Domínguez que saltava els obstacles, a la carrera de 3.000 metres, amb una perfecció exquisida fins a arribar al campionat del món de Berlín 2009, una de les medalles que dijous va perdre després d’anunciar el TAS (Tribunal d’Arbitratge Esportiu) una sanció de dopatge de tres anys per irregularitats en el seu passaport biològic, una evidència amb mesos i mesos d’estudis que l’atleta palentina havia manipulat la seva sang; o bé amb una transfusió, o bé amb injeccions d’EPO.

El 2006, amb l’operació Port, van caure grans estrelles del ciclisme: Jan Ullrich, IvanBasso i el ja desaparegut Marco Pantani, al capdavant del pilot de clients de Fuentes. Mai se sabrà la llarga llista d’esportistes que pagaven els serveis del metge canari, però sempre quedarà la constància que no només ciclistes anaven a la seva consulta.

La primavera del 2006 algun mànager de famosos atletes va haver de necessitar assistència mèdica, de la por que es descobrís tot. La primavera del 2006, Domínguez sí que formava part de la xarxa del dopatge de l’operació Port, perquè a la llista d’Eufemiano hi havia un client que s’identificava amb el nom d’Urko, que no era un home, i que tampoc era ciclista.

Amant dels animals

Urko era el nom del gos de Marta Domínguez, amant dels animals. Un dibuix seu va donar idea a la Guàrdia Civil per batejar com a Llebrer l’operació policial en què es va detenir Marta. Aquesta vegada, un altre cop amb Fuentes com a protagonista, eren atletes i no ciclistes els que estaven en l’ull de la sospita policial.

Notícies relacionades

Un minut fatal martiritza el Barça

Rashford no és Luis Suárez

Domínguez se’n va salvar, després va ser exculpada a Espanya, però a l’estranger, tant la federació internacional d’atletisme com l’Agència Mundial Antidopatge, van decidir perseguir-la: no estaven disposats que l’esportista que va passar d’atleta a senadora a les ordres del PP dormís tranquil·la.

Dijous, desenes d’atletes espanyols van carregar a les xarxes socials contra Marta, senyal que en l’atletisme, tal com va passar anys abans en el ciclisme, les coses estan canviant i ja no hi ha lloc a l’olimp del tartan o els pedals per a tramposos com Marta Domínguez o Lance Armstrong.