Jordi Bertomeu: «La nova Eurolliga durà el bàsquet a un altre nivell»

Un nou format (16 equips, tots contra tots), un acord amb la multinacional de l'esport IMG que suposarà una inversió d'uns 800 milions d'euros en 10 anys. Jordi Bertomeu revela, en una entrevista amb EL PERIÓDICO, les claus de la nova Eurolliga que es posa en marxa la temporada que ve.

-¿Què suposa per al bàsquet europeu el projecte de l'Eurolliga?

Crec que és un salt només comparable al que es va fer el 2000. Situa el bàsquet en un escenari que cap altre esport d'equip havia assolit a Europa, que és crear una lliga europea. I això va acompanyat de l'acord amb  una empresa com IMG, líder en el sector, que valora el projecte i farà una forta inversió econòmica.

-¿Vostè ha arribat a qualificar-ho de moment històric?

-Per a nosaltres suposa un salt exponencial, un salt espectacular en la història evolutiva de l'esport. Senzillament posa el bàsquet a un altre nivell i el situa com a referència per a altres esports a Europa.

-És la competició que van somiar quan van començar, l'any 2000?

-El nom des de l'inici va ser Eurolliga. Tots teníem aquesta visió. Però no tots ho vèiem pròxim en el temps. Al final, no tenim els drets ni ens atribuïm la paternitat de la idea. Això ja s'havia discutit abans. Però sí la paternitat de l'execució. El fet d'estar en el moment històric. La presa de decisió.

-¿El projecte suposa per a l'Eurolliga crear la seva pròpia NBA?

-Així com el futbol no té cap més referent que el futbol europeu, en el bàsquet n'hi ha un a nivell mundial que és la NBA. Nosaltres la veiem com un model de referència, però mantenim aquells valors que per a l'esport europeu són essencials. Mantenir la part competitiva, guanyar o perdre, el drama. Això no ho podem perdre. Llavors anem a un model de Lliga NBA, adaptat a la cultura i als valors d'Europa.

-La majoria de les crítiques incideixen en el model tancat de competició, que va en contra de l'esperit de l'esport europeu.

-No es pot parlar de lliga tancada  quan 5 de les 16 places canvien cada any. Hi ha algunes portes per baix que deixen vies d'accés. El campió de l'Eurocup es classifica i això dóna opció a 24 equips per entrar a l'Eurolliga de l'any següent. Hi haurà vuit lligues més que arribaran a una fase classificatòria. Si a la Lliga de futbol, per exemple, en baixen 3 de 20, no pot parlar-se de tancat, com a l'ACB, on baixen 2 de 18. A l'Eurolliga, tampoc hi té lloc aquesta valoració.

-¿Tenir 11 places atorgades de 16, no és una concessió excessiva als interessos econòmics dels clubs?

-L'Eurolliga és una organització que té unes regles aprovades pels mateixos clubs, segons les quals hi ha clubs amb contractes de llarga durada. No se li pot dir al Barça o a l'Olympiacos, per posar un exemple, que no hi seran perquè tenen un contracte i els empara tot el dret. A més a més, les regles han confirmat que el criteri previ d'elecció era bo, perquè aquells 11 clubs acaparen al voltant del 90% dels títols europeus i de presències en finals.

-La FIBA els havia proposat un model de competició compartit. ¿Deixa l'acord un escenari d'enfrontament amb la FIBA?

-Ells van temptejar els clubs i aquests els han dit que prefereixen un altre model. Però els clubs també creuen que hi ha molt marge per incorporar-hi la FIBA, i perquè molts dels principis que volien aplicar en la seva proposta hi càpiguen. Tenim una altra reunió al desembre i ara ens toca a nosaltres explicar-los el model. Mai he vist canvis que no aportin resistència. El que  no té sentit, ni econòmicament ni esportivament, és que hi hagi diverses competicions a la vegada a Europa.

-¿Hi veu una sortida negociada? 

-És que no veig un pla b. Ens hem de posar d'acord per força. I tothom haurà d'entendre que ha de cedir coses. Els clubs van marcar les seves línies vermelles i no estan disposats a cedir el control de la seva competició. La clau és que els clubs decideixen perquè al final són els que prenen el màxim risc econòmic i ara han decidit que volen fer una lliga europea. Dit això, hi ha moltes coses per treballar amb la FIBA, temes pendents en els quals ens podem ajudar.

-L'ACB és crítica amb la nova competició.

-Estic sorprès. L'ACB va ser fa quatre setmanes a Ginebra i en aquella reunió la FIBA els va explicar la seva proposta d'Eurolliga, que era substancialment pitjor per a l'ACB que la nostra. El senyor Roca va tornar i no va fer cap comentari negatiu sobre la proposta i, en canvi, ens trobem que en la nostra tot sembla negatiu. Hem de parlar i ens entendrem. Però la proposta de la FIBA obligava l'ACB a reduir a 16 o 14 clubs, no classificava el campió de la Lliga ACB de forma directa. Tenia un calendari pitjor i l'ACB no va dir res. Em costa d'entendre.

Notícies relacionades

El nou format de l'Eurolliga suscita dubtes

Xavi Pascual posa en un compromís Laporta

-El model és l'última frontera, la barrera per frenar l'empenta i el domini de la NBA?

-És l'única manera que el bàsquet europeu creixi. O agafem múscul, o cada vegada es farà més petit. I això no serà bo ni per al bàsquet europeu, ni per a la mateixa NBA, que vol més talent. Nosaltres no competim amb la NBA ni en el mercat de televisió ni en altres aspectes econòmics. Competim en el mercat de jugadors. Així que el que hem d'aconseguir és que els jugadors tinguin un projecte interessant, perquè és impossible que guanyin els diners que guanyen allà. Que jugar l'Eurolliga els doni un plus, suposi un prestigi.