L'últim sorteig

Antonio Jiménez, un dels tècnics de més prestigi del Mundial, pare de Melissa (la dona del central blaugrana Bartra i mare de la petita Gala), fa cua com si fos a la peixateria del súper. I ho fa al costat de la resta de caps dels equips de Moto2. Està a punt de pujar a un camió on l'espera l'anglès Danny Aldridge, director tècnic de Moto2, amb una bossa de feltre on hi ha 30 numerets. Jiménez, com la resta de col·legues, hi posarà la mà, n'extraurà una plaqueta i li designaran el motor que portarà el seu pupil, Edgar Pons, fill de Sito Pons, en les tres pròximes carreres, a Motegi (Japó), Phillip Island (Austràlia) i Sepang (Malàisia).

No cal dir que Jiménez, com la resta de col·legues, no està nerviós. ¿La raó? Molt senzilla: «No importa quin motor et toqui, tots, tots, són idèntics, tots donen els mateixos cavalls». Aquesta, diuen, és una de les gràcies de la categoria intermèdia del Mundial. «Ningú aquí pot dir que guanya pel motor», sentencia Aldridge, després d'anotar el 271, el número que ha tret Jiménez. «La companyia Extempro, situada a Motorland, revisa cada un dels motors cada tres grans premis, els mesura al banc de proves perquè cap ofereixi ni mig cavall de més i els entrega per al sorteig», explica el també anglès Trevor Morris, exmecànic del desaparegut Joan Garriga, extècnic d'Honda i responsable de la posada a punt d'aquests propulsors.

Polèmica amb Iannone

Ningú al pàdoc sap qui és el tècnic que examina els motors al banc de proves. El sorteig de Motegi és l'últim de la temporada. Cada motor Honda, que prové de la CBR 600cc de carrer, està lleugerament millorat (de 110 cavalls es passa a 130) amb un kit de la mateixa firma. «Els equips es presenten al Mundial amb el que denominem un rolling chassis, és a dir, una moto sense motor, sense centraleta, sense cos de carburació… que li proporcionem nosaltres», explica el català Jordi Pérez, mà dreta d'Aldridge. «Des del 2010, quan va arrencar aquesta fórmula tan igualitària, no hi ha hagut un motor que ofereixi un cavall més que l'altre: la diferència més important que hem trobat ha sigut de mig cavall».

Hi va haver, sí que és veritat, un cert moment de dubte, quan l'italià Andrea Iannone va guanyar un parell de carreres (Mugello i Assen, precisament el 2010) amb un cert avantatge. El cap suprem, Carmelo Ezpeleta, es va afartar de rebre queixes d'algunes escuderies i va demanar a l'equip d'Aldridge que investigués si el motor que li havia tocat per sorteig a l'atrevit italià tenia més cavalls que la resta. I Aldridge, Morris i Pérez, que posseeixen la telemetria de tots els motors, tant d'entrenaments com de carreres, ho van investigar. Conclusió: Iannone volava en les 10 primeres voltes de cada gran premi, adquiria un avantatge de sis segons i així els guanyava. «¿Com? Els revolts que els altres feien en tercera a 13.000 voltes, ell les feia en quarta a 12.000». I quan van tornar a protestar a Ezpeleta , aquest els va dir: «Digue-li al teu pilot que s'agafi bé a l'empunyadura, Iannone els guanya perquè té més nassos que els altres. I punt».

Els mateixos cavalls

Notícies relacionades

Aquest Barça crema

Una demanda contra la FIFA podria afectar 100.000 futbolistes

Com que els motors són idèntics, el sorteig (sis cada temporada) es converteix en un moment de trobada i relaxació. «Tenim assumit que els motors ofereixen els mateixos cavalls i que el treball d'Extempro és impecable», explica Antonio Jiménez. «I, en aquest mateix sentit, sabem que hem de ser nosaltres, els tècnics, i sobretot el nostre pilot els que hem d'esprémer al màxim la resta de components de la moto i, és clar, el seu pilotatge».

Després de descendir del camió on s'ha produït l'extracció, el tècnic va a l'hangar on l'IRTA (l'Associació d'Escuderies del Mundial de Motociclisme, en anglès) guarda cada motor. Morris pren nota del propulsor que s'emporta cada tècnic. En comptadíssimes ocasions l'equip que té dos pilots s'ha equivocat de motor i ha equipat la moto d'un amb el propulsor de l'altre. «Però nosaltres, que no parem de revisar cada moviment, ens n'adonem i els obliguem a tornar-los a canviar». Però això, com a màxim, ha passat dues vegades en sis anys.