L'hora de l'alquimista

Quan es parla de Carlos Arroyo (Fajardo, Puerto Rico, 17 de juliol de 1979) com a jugador de bàsquet només pot haver-hi algun però si es té en compte el seu carnet d'identitat. Ningú s'atreveix a qüestionar la seva trajectòria, la seva ètica de treball, la seva sòlida carrera internacional, amb 10 anys a la NBA i set equips diferents (Toronto, Denver, Utah, Detroit, Orlando. Miami, Boston), una experiència que el va portar fins i tot a una final amb els Pistons el 2005, que van acabar cedint davant els Spurs.

És només en el moment que s'adverteix que la seva arribada al Barcelona Lassa es produeix amb 36 anys, quan sorgeixen els dubtes sobre la seva condició física i sobre si serà capaç d'aguantar una temporada tan exigent com la que espera als homes de Xavi Pascual. «El carnet pot dir una cosa, però per mi, l'edat, només és un número», argumenta Arroyo per contradir el rellotge. «Jo m'estic dedicant molt a aquest esport perquè l'estimo. El meu pare em va dir des de petit: 'el teu cos és el teu temple'. I he intentat cuidar-me al millor possible. A més, la motivació de ser aquí, l'ansietat d'arribar i viure una experiència nova és el que més m'omple. Si sóc sincer, em sento com si tingués 21 anys».Les imatges que va deixar el cap de setmana passat a la Supercopa Endesa, guiant el Barça cap al títol en la seva funció de base creador i deixant la seva firma en algunes de les accions més brillants del torneig, només vénen a confirmar les seves paraules. «Va quedar clar que està en forma, a més de tota l'experiència que té. Ens ajudarà molt i espero aprendre d'ell», explica el txec Tomas Satoransky, el jugador amb qui haurà de compartir minuts i posició a la pista. «Està treballant molt bé i m'ha sorprès en positiu. Ens donarà moltes coses i estem contents de tenir-lo amb nosaltres», afirma el tècnic Xavi Pascual.

Notícies relacionades

L’equip de Flick, pendent de reiniciar una caòtica gira

"Baixeu del bus a celebrar-ho", va dir la Cata després de la victòria

De moment, ja compta entre els seus trofeus personals amb una de les xarxes del Martín Carpena, prova física de la seva primera conquista com a barcelonista. «Va ser una experiència maca», admet sobre la Supercopa. «Un torneig que ens ajudarà a trobar-nos a nosaltres mateixos i que deixa veure una possibilitat real del que aquest equip pot fer aquest any. El caràcter i la personalitat dels nois van ser increïbles. Tothom ha entès el seu rol i per això vam lluir al màxim», explica el base porto-riqueny, que va deixar per a l'hemeroteca assistències, triples, algun alley-oop i alguna cistella sobre la botzina, pròpia d'algú acostumat a decidir.

«Un grup amb ganes»

Des de la seva funció d'alquimista, obligat a convertir en or el joc d'un equip que va vorejar la mediocritat la temporada passada, i també reemplaçar en l'imaginari blaugrana algú estimat com Marcelinho Huertas, fitxat pels Lakers, Arroyo és conscient que els queda un llarg camí. «Dir-nos equip és difícil a aquestes altures», se sincera. «Encara no hem tingut temps per formar la química necessària. És una cosa que haurem de treballar. Però sabem que tenim jugadors amb experiència internacional, que entenen el seu rol i desitgen ajudar l'equip», explica sobre els reptes col·lectius. «L'objectiu serà guanyar, perquè no es va guanyar res l'any passat. Però encara que haguéssim guanyat, l'ambició hauria sigut guanyar novament, perquè és l'únic que val al Barça. Tenim molts jugadors nous amb moltes ganes de guanyar-se el respecte de tots, el respecte de la Lliga», sub­ratlla Arroyo, que també té clar el llistó que haurà de superar. «El Madrid és l'equip a vèncer perquè va ser el campió de l'any passat. I ara nosaltres volem ser l'equip que guanyi totes les copes que vinguin i aconsegueixi el respecte d'Europa».