Futbol de bota negra

Els seus primers records d'un partit de l'Espanyol al desaparegut Sarrià daten del març del 1982. Aquell diumenge el quadro blanc-i-blau va guanyar el Las Palmas per 2-1, amb gols d'Orlando Giménez i Rafa Marañón. Francesc Via, de 46 anys, ha volgut recórrer a la nostàlgia per comentar les imatges d'aquells futbolistes i entrenadors que van ser a l'Espanyol dels 80. Via, que es defineix com «un nostàlgic», ha escrit 'RCDE 80’s, Estampas de una década inolvidable', editat per La Grada Ediciones, S.L. Aquest aficionat del Gol Sud de Sarrià va bussejar pels arxius del diari buscant fotografies d'aquells anys. Va haver de seleccionar imatges per al llibre entre més de 3.000. «Espero que aquest llibre serveixi perquè els seguidors més joves de l'Espanyol sàpiguen alguna cosa més de les seves arrels», afirma Via, que parla de les sensacions d'aquell estadi. «Senties l'olor de puro, de gespa, senties l'olor de coses que han desaparegut a Cornellà. Anar a aquell estadi era una aventura», comenta l'autor del llibre.

Notícies relacionades

Roland Garros: Alcaraz imposa la seva grandesa per fondre Musetti i jugar a París la seva cinquena final de Grand Slam

Ni Lamine, ni Mbappé, ni Vinicius, ni Pedri... Raphinha, escollit el millor jugador de la Lliga 24-25

Va ser una dècada de grans records, sobretot amb aquell equip que va arribar a la final de la UEFA el 1988. «L'Espanyol es va convertir durant uns mesos en el primer equip de Barcelona», diu Via. Eren temps en què el soci podia somiar a guanyar els grans. I pel llibre hi passen els protagonistes. Maguregui, Azkargorta, Clemente i Juanjo, l'artífex del retorn a Primera el 1990. Nkono i Pineda, disfressat de Napoléo (Eric Cantona i ell van escriure a l'Espanyol oferint els seus serveis quan encara jugaven en el futbol base de l'Auxerre), i Lauridsen, i Valverde, i Urruti, i Custers, que fa un reportatge per a un derbi juntament amb el fill de Quini. I Canito. I Gabino --«tinc menys fons que una llauna d'anxoves»--. I aquell equip que va meravellar Europa i va omplir les grades de Sarrià. Un grup d'amics que eren capaços de prendre unes canyetes i unes gambes amb allada hores abans de debutar --i guanyar-- contra el Borussia a Alemanya.

I Marañón, el golejador. I Archibald, el punta dels gols a 500.000 pessetes. I Golo. I Patón. I Iñaki. I Arabí. I Diego Orejuela, el millor capità. I Pepe Guijarro. I el desaparegut Wuttke. I tots lluint botes negres. «He volgut reivindicar aquell futbol que s'ha perdut. Ara només és un espectacle concebut per veure'l a la televisió», destaca Via, que es va fer periquito a les grades del Gol Sud.