28 febr 2020

Anar al contingut

EL RELAT D'UN OR EXCEPCIONAL PER AL BÀSQUET ESPANYOL

Radiografia d'una conquista

El seleccionador Sergio Scariolo recrea en primera persona l'excel·lència d'un torneig que ha tornat Espanya al tron de l'Europeu

El tècnic destaca el lideratge de Gasol, el compromís col·lectiu i el nivell defensiu com les claus de l'èxit

LUIS MENDIOLA / BARCELONA

Els jugadors de la selecció celebren el tercer or en un Europeu.

Els jugadors de la selecció celebren el tercer or en un Europeu. / AP / MICHEL SPINGLER

Quatre medalles en cinc tornejos (tres ors Europeus, una plata olímpica). Per a Sergio Scariolo (Brescia, 1961), el retorn a la banqueta de la selecció a l'Eurobasket de Lilla ha comportat un triomf professional. «M'he divertit més que en les altres finals», admet el tècnic, que relata en primera persona el camí de l'or de Lilla.

EL REPTE PER LES BAIXES

«Vam encertar-la amb el dibuix i els rols»

«És evident que malgrat la confirmació de la presència de Pau Gasol, les baixes de Marc, Navarro, Ricky, Calde... minvaven la quantitat de talent i obligaven a rendibilitzar al màxim el que teníem. Hi havia la necessitat d'entendre que era indispensable un nivell de química alt a la pista -no parlo de fora perquè sempre n'hi ha hagut- i que el desig de protagonisme no estigués per damunt. La vam encertar amb el dibuix original després de la primera setmana. Teníem bastant clar com havíem d'encaixar les peces i armar l'esquelet de l'equip i els rols van quedar bastant ben definits. Estic molt agraït als jugadors, que no em van crear problemes de gestió, d'egoisme, de desig de protagonisme, i em van permetre concentrar-me més que mai en el bàsquet. Això va ser una benedicció i ho va fer tot més suportable».

ELS PRIMERS DUBTES

«Vaig trobar serenitat i confiança en el grup»

«No vaig notar dubtes a dins l'equip, i els de fora serveixen de motivació afegida. Sí que vam tenir errors de concentració i inexperiència en els primers partits, amb tants debutants i la necessitat de repartir minuts per ficar-los tots en la competició. Però a la llarga va valer la pena. Hi ha coses obligades. Era un risc assumit. No cal dir que una de les fotos que guardaré d'aquest campionat és la de l'endemà de perdre contra Sèrbia. A l'entrar a la sala de reunions, em vaig adonar que tenia al davant 12 jugadors amb confiança, concentrats. Amb ganes d'escoltar el pla per guanyar Turquia l'endemà. No hi havia una reacció rabiosa.  Vaig trobar serenitat i personalitat. Entre les dues derrotes, vam disputar un partit extraordinari contra Turquia i això hi va ajudar».

TOT O RES CONTRA ALEMANYA

«Era una final i vam fer un pas endavant»

«Va ser com la primera final perquè era un partit d'eliminació directa. Però no es pot parlar  de punt d'inflexió. Des del partit contra Islàndia no vam tornar a perdre, però la sensació és que anàvem creixent dia a dia. Però sí que vam fer un pas endavant en un pavelló entregat, davant de l'equip de casa i amb tres NBA. De fet, vam tenir el partit controlat 35 minuts, i sobretot destacaria la forma com els jugadors el van preparar. Vam tenir alguna badada en els tres minuts finals, encara que els tirs lliures de Schroeder que haurien pogut forçar la pròrroga van arribar per un error arbitral perquè Ribas fa la falta molt abans».

QUARTS CONTRA GRÈCIA

«Sabíem què fer per guanyar»

«Per un costat era un partit contra un rival que, en aquell moment, estava valorat de manera superior. I per un altre ens exigia una situació defensiva especial per defensar el pick and roll per a Spanoulis o Antetokounmpo, que era una de les seves claus. El vam afrontar amb la tranquil·litat de posar-nos al davant dels nostres jugadors i dir-los: 'Hem donat moltes voltes al pla del partit i això és el que hem de fer per guanyar'. I que tots els jugadors ho acceptessin sense dubtar i diguessin: 'Anem-hi'. Després el partit de Claver ens va ajudar molt. Ell sabia des del primer dia que seria molt important en el rol d'aler alt. La lesió de Rudy va augmentar la necessitat de comptar amb ell. I Claver va respondre de manera immillorable. En l'estadística global, San Emeterio és dels que va tenir una valoració més alta a nivell ofensiu per minut, i Claver, a nivell defensiu».

APOTEOSI AMB FRANÇA

«Mentalment vam ser molt més forts»

«El creixement defensiu va ser clau per guanyar la semifinal, la nostra capacitat per reduir errors i per rebaixar el nombre dels triples. A nivell ofensiu, vam estar per sobre del que esperàvem. Vam tenir dos punts de referència importants: l'un, la presència de Pau constant; l'altre, l'entrada del Chacho, que aportava un canvi de ritme i sempre encenia una espurna en atac. No recordo haver rebut tants missatges després d'un partit com en aquest cas. Les connotacions trascendien del bàsquet. Jo crec que vam ser millors. Vam tenir la humilitat d'afrontar el partit sabent que partíem de darrere seu a la graella, però que passarien moltes coses. Mentalment vam ser més forts. En l'últim quart semblava que ens allunyàvem del pla d'arribar a un final igualat, però no els vam deixar escapar. Vam merèixer guanyar en el temps regular, però un parell d'errors ens van portar a la pròrroga».

EL CONTROL DE LA FINAL

«Veies a les cares que no s'escaparia»

«Tenia una mica de recel perquè esperàvem Sèrbia a la final. Fins i tot hi havia ganes de rescabalar-nos de la primera derrota. I la victòria de Lituània en les semifinals ens va sorprendre i ens va preocupar. Et planteges que si han eliminat Sèrbia i també Itàlia tenen alguna cosa important com a equip. Però la preparació dels jugadors i les seves cares eren de gent que ja es veia a la línia de meta i que no estaven disposats a deixar escapar el premi. L'impacte de la nostra defensa en el primer quart va ser decisiu i en el tercer vaig decidir posar Felipe [Reyes] per collar-los encara més, sabent que podia donar un plus d'energia. Ens en vam anar de 15 i a partir d'aquí va ser bastant plàcid fins al final».

REFERENT INDISCUTIBLE

«Gasol va liderar des de la generositat»

«És difícil trobar les paraules per no ser banal després de tot el que s'ha dit d'ell. Per no ser embafador. És evident que Pau ha tingut un campionat global. No ha tingut fissures ni a la pista ni a fora. Des del primer dia va mostrar una serietat i una meticulositat que va ser contagiosa. Va ser un punt de referència des de la generositat, no des del despotisme. Pau es va ajustar a la situació de forma gairebé natural i va estar impressionant. Tenir el seu respecte, amb aquell alt coneixement intel·lectual del bàsquet, ho he dit alguna vegada, és fonamental de cara al grup. Va ser un suport molt fort. I crec que en cap moment els seus companys van tenir un punt de gelosia envers ell. Van saber facilitar-li les coses en atac i evitar-li en defensa el desgast més enllà del que és normal».

RIO COM A NOVA META

«La motivació de medalla serà màxima»

«Nosaltres serem els primers que ens demanarem tornar a competir per una medalla. Ja hem estat en uns Jocs. Sabem que és una competició especial i també com n'és d'increïble guanyar una medalla. La motivació serà màxima, però partint dels propis jugadors. Sabem que serà complicat. Tothom recorda la fantàstica final que vam disputar contra els Estats Units, però en són menys els que recorden com ens va costar vèncer Rússia i França a les rondes prèvies per arribar a aquella final. Tornarem a passar-ho malament segurament per viure un altre partit de medalles. I òbviament haurem de fer-ho des de la humilitat, sense cap indici de prepotència».

Temes: Eurobasket