Retorn d'incògnit

Robert Fernández torna al Barça sense fer soroll, d'incògnit (Bartomeu ha mantingut el seu nom gairebé en la clandestinitat durant la campanya), per assumir la secretaria tècnica del club, un càrrec de màxima exigència que requereix la confiança del president, bona sintonia amb l'entrenador i l'encert en els fitxatges. Robert (o Roberto, segons qui el citi) sembla complir amb les dues primeres premisses. La tercera, i potser la més complicada, dependrà de la seva habilitat en el rastreig del mercat i la seva habilitat per fitxar bo i barat. Missió gairebé impossible quan es tracta del Barça.

Nascut fa 53 anys (els va complir el 2 de juliol) a Betxí (Castelló), Robert torna al club blaugrana silenciosament, res a veure amb el sonat traspàs que el 1986 el va portar de Mestalla al Camp Nou a canvi de 100 milions de pessetes. El València, ofegat pels deutes i enfonsat després de baixar a Segona, es desprenia d'un polivalent centrecampista, amb un bon xut i gran rematada de cap, de qui s'havia enamorat Terry Venables.

El tècnic anglès va pensar que era el millor reforç per a un equip destrossat després de la debacle de Sevilla contra l'Steaua en la final de la Copa d'Europa. El seu rendiment va ser immediat, entre altres coses, perquè coneixia bé el club gràcies a tot el que li havia explicat Josep Seguer, exjugador del Barça de les Cinc Copes i a qui va tenir com a entrenador al juvenil del Vila-real.

Consolidat com a titular, la seva trajectòria va quedar diluïda pel rumb erràtic de l'equip (Venables va ser destituït i va arribar Luis Aragonés) i la convulsió institucional, representada en tota la seva dimensió amb el Motí de l'Hesperia: la plantilla va demanar la dimissió de la junta de Núñez per un conflicte amb Hisenda. Ni el títol de Copa va aconseguir suavitzar un any de malson. «Va ser molt desagradable. Molts companys van sortir malament del club sense merèixer-s'ho». Ell va ser dels que van continuar.

Començava l'era Cruyff i Robert va mantenir el seu rol de titular fix. Va ser el més utilitzat per l'entrenador en les dues primeres temporades, juntament amb Zubizarreta. En aquelles dues campanyes, va marcar 25 gols i la seva figura va créixer. I van arribar més títols: la Recopa (1988) i la Copa (1990). Però quan semblava arribar a la cúspide en la seva etapa barcelonista (havia firmat per set temporades), un desacord per la millora de la fitxa li va obrir les portes per anar-se'n, sense que ningú fes res per evitar-ho. Tampoc Cruyff. «No és per desaprofitar-la. Jo ja li he dit que, si és així, ho anéssim a celebrar», va ser la resposta de Johan quan Robert li va fer saber que el València li oferia 50 milions (en cobrava 25 al Barça). «No se m'ha valorat mai prou. Si me'n vaig, no és només per diners», es va defensar enmig d'un tens pols amb Núñez.

Trajectòria discreta

Notícies relacionades

Ayuso torna a desafiar Roglic i li retalla un altre segon

Alonso i Sainz il·lusionen a Imola a l’entrar entre els sis primers

El València va pagar la clàusula de Robert (300 milions), que el 9 d'agost de 1990 abandonava l'stage a Odoorn (Holanda). Va estar al València cinc anys (1990-95), per anar després al Vila-real (1995-99), d'on va sortir l'any del descens a Segona per acabar al Còrdova (1999-2001), on va penjar les botes als 39 anys.

La seva trajectòria com a entrenador ha sigut discreta: València Mestalla (2004-05), Còrdova (2005), Oriola (2006-07), Alzira (2008-09) i Figueres (2010-12). Abans, no obstant (2001), va començar com a coordinador del futbol base a València i adjunt a la direcció esportiva amb García Pitarch, amb qui després va anar a l'Atlètic. També ha exercit d'analista al diari Superdeporte i a Levante TV. Venia a Barcelona gairebé cada setmana. Ara ja s'hi podrà quedar.