El capità alça la Champions en un final meravellós a la seva etapa

Efectivament, s'hagués estirat els cabells davant el televisor (com va confessar ell mateix) si no hagués seguit els consells de Zubizarreta i Luis Enrique a l'estiu. I s'hauria quedat sense cabells perquè no hauria pogut aixecar la Champions, la quarta seva i la cinquena del club. Així d'extraordinari va ser el colofó de Xavi a la seva descomunal carrera al Barça, que ahir va liquidar després de 25 temporades, 17 al primer equip. I ho va fer amb grandesa, jugant al terreny de joc i lluint el braçal de capità. Iniesta l'hi va posar quan al minut 76 va ser substituït, un altre canvi simbòlic, de capità a capità, de guardià de les essències a detentor del millor ADN blaugrana. Se'n va Xavi però es queda Iniesta. Tots tranquils.

SAMARRETA DE PIRLO / Xavi se'n va però el comiat va ser immillorable. Al camp li va demanar la samarreta a Pirlo, un altre mític. Després va assaborir com mai la pujada a la llotja d'honor, on l'esperava la gran orelluda. Va esperar amb paciència el seu torn i li va arribar finalment. Allà l'esperava Platini, un altre mag de la pilota. Per això el va abraçar afectuosament i fins i tot el va petonejar. «Té, és teva», li devia dir. Va agafar el trofeu, amb Xavi amb el braçal i la pilota del partit sota la samarreta, en record a la seva dona, Núria, embarassada, i l'hi va entregar. Tenia tantes ganes de mostrar-la, que es va quedar darrere de l'equip i només es veia trofeu, però no Xavi.

Per això, a l'arribar a la corba dels seguidors blaugrana, el van alçar, amb la copa a les mans, aquesta vegada sí, perquè la veiessin tots. I el van aclamar i van corejar el seu nom. «Xavi, Xavi, Xavi....».

Notícies relacionades

Glòria eterna

El Barça acaba al galop

UN LLEGAT ÚNIC / Xavi se'n va, però deixa un llegat per a la història difícil d'igualar. Quatre Copes d'Europa, 8 Lligues, 3 Copes, 6 Supercopes d'Espanya, 2 Supercopes d'Europa i 2 Mundials de Clubs: 25 títols en total (més un Mundial i dues Eurocopes amb la selecció), més 151 partits a la Champions.

Així de descomunal i de senzilla, com és ell, ha sigut la trajectòria de Xavi, un jugador irrepetible que ha viscut el millor dels contes. «La realitat ha superat els meus somnis», va assegurar en el seu discurs final davant tota la seva família i els seus amics a l'Auditori 1899. I així ha sigut. Xavi, un símbol del barcelonisme, se'n va a Qatar. Se'n va, ja falta menys per al seu retorn.