El fantasma de Milans

L'abril de 1925, l'Orfeó Català va tornar a Barcelona després d'obtenir un enorme èxit en la seva gira per França i Itàlia, on fins i tot va ser rebut en audiència pel papa Pius XI. El triomf de la societat coral fundada per Lluís Millet i Amadeu Vives va ser celebrat pels catalanistes, que aquell any estaven patint els pitjors atacs de la dictadura de Miguel Primo de Rivera.

La Mancomunitat de Catalunya havia sigut suprimida el març d'aquell any; els ajuntaments havien sigut substituïts per comissions gestores; la senyera havia sigut prohibida, i havia sigut vetat l'ús del català en els actes oficials. I això que el cop de Primo de Rivera havia sigut recolzat inicialment per un ampli sector de la burgesia catalana, que apreciava el trempat general de Jerez des de la seva etapa com a capità general de Catalunya en què es va enfrontar amb puny de ferro als sindicats.

Per celebrar l'èxit de l'Orfeó, el FC Barcelona va organitzar un partit d'homenatge al seu camp de les Corts contra el CD Júpiter. El Barça havia guanyat aquell any el campionat de Catalunya i el d'Espanya. El Júpiter havia conquistat el campionat d'Espanya del grup B (equivalent a l'actual Segona Divisió). El 14 de juny de 1925 -aviat se'n compliran 90 anys- l'estadi blaugrana es va omplir amb 14.000 persones. A la llotja hi havia, a més a més de les directives dels dos clubs, coneguts patricis barcelonins, però cap representant institucional. Per amenitzar l'acte es va convidar una banda de música d'un destacament de l'Armada britànica, que feia diversos dies que estava ancorat al port.

'God save the King'

Abans del partit Barça-Júpiter, la banda va interpretar la Marcha Real espanyola. El públic la va xiular i alguns assistents de la tribuna no es van aixecar dels seus seients. Es van quedar asseguts Joan Gamper, fundador i president del Barça, i els dirigents de la Lliga Regionalista Francesc Cambó i Joan Ventosa Calvell. Després de l'himne espanyol, la banda britànica va interpretar God save the King, que sí que es va escoltar en silenci i després va ser ovacionat.

Aquella mateixa nit, el capità general de Catalunya, Emilio Barrera, i el governador civil de Barcelona, Joaquín Milans del Bosch, es van reunir per adoptar les mesures pertinents. Es va acordar obrir un expedient a l'Orfeó i al Barça, alhora que Milans del Bosch viatjava a Madrid per rebre instruccions de Primo de Rivera. Milans, igual que aquell, havia sigut capità general de Catalunya, on va entaular excel·lents relacions amb els industrials i financers catalans. Li agraïen la seva mà dura amb els sindicats de classe en els anomenats anys de plom.

Les activitats de l'Orfeó i el Barça van ser suspeses, i els seus locals, clausurats, tot i que la junta blaugrana va al·legar que no era responsable de l'actitud dels espectadors. Durant la instrucció de l'expedient del club, Gamper va ser vexat i maltractat. El comandant instructor va informar que el Barça estava presidit per un «estranger», va proposar «la clausura o dissolució definitiva» del club i l'expulsió d'Espanya del protestant suís Gamper, per haver donat «proves constants de ser desafecte a Espanya».Quan Milans del Bosch va tornar a Barcelona, va declarar a la premsa que el club no havia demanat permís per celebrar els actes i que les seves activitats quedaven suspeses per sis mesos. L'Orfeó va patir un càstig més sever. Se li va imputar una publicació incorrecta a la Revista Musical Catalana i va ser suspès «fins a nova ordre».Les sancions van aixecar una onada de solidaritat. La Banca Jover va obrir una subscripció pública per pagar les despeses del Barcelona. L'Orfeó Renaixement de Sants va oferir els seus locals al Català. La policia denunciava ciutadans que portaven al trau l'escut del Barça o les quatre barres. Fins i tot a Madrid es va portar a terme una campanya de solidaritat amb l'Orfeó amb el suport d'intel·lectuals i artistes.

Notícies relacionades

Antiviolència sancionarà el Barça i l'Athletic si es xiula l'himne espanyol

Tebas: "És un acte intolerant de primer nivell xiular el cap d'Estat"

Milans del Bosch, avi de qui va capitanejar el cop d'Estat del 23 de febrer de 1981, va permetre primer que el club reprengués la seva comptabilitat i al final va aixecar la prohibició. Però Gamper va haver d'abandonar la presidència. Es va exiliar durant un temps i, quan va tornar, no era el mateix. Víctima d'una depressió, aclaparat pels problemes de la seva empresa, va abandonar la junta directiva. Es va suïcidar uns anys després.

La junta del Barça es va reorganitzar i va rebre el suport d'entitats, industrials i importants polítics, inclosos els carlistes. La situació es va anar suavitzant fins que el Nadal del 1925 es van aixecar totes les sancions al Barça. Mig any després dels xiulets.